Aquest estiu tindrem un “súper Niño”? Què diuen les prediccions i com evitar caure en desinformació

En les darreres setmanes han aparegut a les xarxes i en alguns portals digitals diversos missatges i titulars que asseguren que aquest estiu hi haurà un “súper Niño” que podria ser el més fort del segle i fer que les temperatures d’aquest 2026 es disparessin arreu del món, i en especial a Espanya durant aquest estiu. T’HO EXPLIQUEM. 

És cert que algunes darreres actualitzacions dels models de predicció assenyalen que a partir del juny podria tenir lloc aquest fenomen, que consisteix en un augment de les temperatures al centre i est de l’Oceà Pacífic. Tanmateix, les prediccions actuals tenen un alt grau d’incertesa i no és acurat assegurar que hi haurà un “súper Niño”, que ni tan sols és un terme científic, ni parlar amb confiança de com, en cas que tingués lloc, impactaria en les temperatures i la meteorologia a Espanya aquest estiu.

“El fenomen d’El Niño 2026 serà el més intens del segle”. “Un súper El Niño podria convertir el 2026 en un any extremament calorós al món”

Com passa amb altres fenòmens meteorològics i climàtics, El Niño desperta a les xarxes especulacions, informació descontextualitzada i, també, desinformació. Durant l’últim El Niño, que va tenir lloc entre el 2023 i 2024, altres membres de la xarxa internacional de verificadors com AFP Fact Check van detectar i desmentir alguns missatges que sobrerepresentaven l’impacte del fenomen en les temperatures, i que negaven el paper de l’activitat humana en l’escalfament global i el canvi climàtic.

Davant la possibilitat que un nou fenomen d’El Niño pugui fer que tornin a sorgir aquestes narratives, t’expliquem tot el que n’has de saber per evitar caure en la desinformació.

Què és el Niño?

El Niño és una oscil·lació irregular dels corrents tropicals del Pacífic, que té lloc de manera natural cada tres a set anys, quan una gran massa d’aigua més càlida del Pacífic occidental es mou cap a l’est i escalfa les aigües de la costa sud-americana. Això té un impacte sobre l’atmosfera i, per tant, conseqüències de gran abast arreu del món, com “un gran augment de les precipitacions a Sud-amèrica, sequeres a Austràlia i incendis al sud-est asiàtic, la mort dels esculls de corall a l’Índia, tempestes hivernals severes a Califòrnia, una onada de calor al Canadà i huracans intensos que assolen l’oceà Pacífic”, segons exemplifica l’Agència Espacial Europea (ESA) al seu web.

Un Niño, a més, pot alterar les mitjanes globals de temperatura. “Quan fem prediccions de temperatura global, es veuen molt afectades per aquest tipus d’esdeveniments. No vol dir que quan hi ha un màxim sigui per El Niño, però sí que els canvis forts d’un any a un altre acostumen a estar relacionats”, assenyala  a Verificat Pablo Ortega, líder del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic (CVC) del Barcelona Supercomputing Center (BSC). El fenomen va influir, per exemple, en el pic de temperatures rècord del 2024, que també s’emmarquen dins de la tendència a l’alça pel canvi climàtic. 

A Europa, quan el fenomen és fort, les temperatures hivernals tendeixen a ser més elevades, assenyala Ortega, tot i que la presència d’un Niño no té sempre uns efectes directes i concrets. Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), assenyala en declaracions amb Science Media Centreque “no hi ha una correlació directa entre l’ocurrència del Niño i el tipus de temps que puguem esperar a Espanya”. “S’està parlant molt d’una gran pujada de les temperatures, però cal destacar que quan es parla d’això es parla de temperatures a escala global”, remarca. 

Quina és la probabilitat de tenir un Niño aquest estiu?

En aquests moments, doncs, quines són les probabilitats que es desenvolupi El Niño? D’una banda, venim de condicions de La Niña (el patró climàtic oposat en què els vents desplacen l’aigua càlida a Àsia i la costa oest d’Amèrica es refreda), però la superfície oceànica ja està més càlida i propicia les condicions prèvies a El Niño. Segons la darrera previsió dels Serveis Nacionals Meteoròlogics dels EUA (NOAA), a data 9 d’abril, preveuen que hi ha un 61% de probabilitats que aparegui el fenomen entre maig i juliol, i que persisteixi com a mínim fins a finals del 2026. En canvi, calculen que hi ha prop d’un 90% de probabilitats que comenci entre agost i setembre.

Altres models assenyalen prediccions similars amb algunes variacions, com el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (ECMWF), que estima que hi ha probabilitats que aquest any torni el fenomen i que ho faci amb més intensitat, o com la del febrer de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), que indica una probabilitat del 30% que el Niño aparegui entre abril i juny, i l’augmenta fins al 40% entre maig i juliol. 

Per què és difícil predir la intensitat d’un Niño?

Pel que fa a la intensitat del fenomen d’enguany, que molts missatges i titulars han anomenat com a “súper El Niño”, cal tenir present que, tot i que hi ha models que assenyalen que podria ser molt fort (amb anomalies de temperatures a les aigües superficials del Pacífic tropical de més de 2° C), ara mateix hi ha massa incertesa per afirmar que això passarà. 

“La possibilitat d’El Niño molt fort depèn en gran part que continuïn les anomalies dels vents de l’oest a través del Pacífic equatorial fins als mesos d’estiu de l’hemisferi nord, cosa que no és segura”, remarca l’informe de NOAA, que estima una probabilitat del 25% que sigui un El Niño amb anomalies de temperatures de +2 °C cap a la tardor.

Ortega assenyala que a mesura que arribem a l’estiu, els models tendeixen a convergir més, ja que “en escales més curtes, a uns quants mesos vista, sí que poden donar una millor representació”. Això es deu, d’una banda, al fet que són esdeveniments difícils de preveure amb molta antelació, ja que estan molt influïts pel que passa a l’atmosfera, alhora que també influeixen sobre aquesta. De l’altra, existeix el que es coneix com a Barrera de predicció primaveral: “Hi ha una barrera de predicció per als models d’El Niño a la primavera perquè hi ha un canvi als règims [del sistema oceà-atmosfera del Pacífic tropical] que regulen aquests esdeveniments”, explica Ortega. És a dir, el comportament habitual del clima durant el període primaveral fa que sigui més difícil predir amb exactitud fenòmens com El Niño.

Un article del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) també adverteix d’aquesta i altres incerteses que afecten la fiabilitat actual dels models de predicció d’El Niño: “Els primers senyals de previsió com els que s’han vist aquesta primavera sovint criden l’atenció, però no garanteixen un resultat concret. Entendre on es justifica la confiança i on persisteixen les incerteses és important per interpretar els titulars actuals d’El Niño de manera responsable”.

L’impacte en les temperatures

Cal destacar també que una alta probabilitat d’un El Niño fort no sempre significa que s’acabi produint, ni que hi hagi impactes meteorològics i climàtics més grans, sinó que “fa més probable que es produeixin certs impactes”, assenyala la pàgina web del NOAA on s’actualitzen les probabilitats d’intensitat.

Així, per saber amb certesa si hi haurà un El Niño que “augmenti les temperatures de manera extrema” com assenyalen alguns titulars, cal esperar a superar la “barrera de predicció primaveral” i acostar-nos més a l’estiu. A més, en cas que es complissin les prediccions d’alguns dels models, tampoc no es pot assegurar que l’impacte en les temperatures es pugui notar ja aquest 2026. 

Les temperatures del Niño no neguen l’escalfament global antropogènic

“L’escalfament més gran del nostre planeta s’està produint clarament per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però aquest fenomen natural d’El Niño li podria afegir alguna dècima de grau addicional a finals d’aquest any o començaments del que ve. Però per a Espanya no hi ha […] una correlació clara. Per descomptat, per a l’estiu no la té perquè haver”, remarca del Campo.

Tal com ja va passar el 2024, l’augment de les temperatures atribuït a El Niño va registrar-se quan el fenomen, que havia començat el maig del 2023, ja estava disminuint. Això passa perquè l’aigua té una alta capacitat tèrmica, la calor no desapareix d’un dia per l’altre, i això pot fer que tingui efectes desfasats en les temperatures globals, contextualitza l’expert del BSC, Pablo Ortega. 
En tot cas, però, que un fenomen climàtic escalfi puntualment les temperatures no desmenteix o rebaixa els efectes demostrats dels gasos d’efecte hivernacle en l’escalfament del planeta, tal com assenyalen els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). “Hi ha una tendència associada a l’increment de gasos que continua, i després hi ha esdeveniments que venen a modificar i introduir variacions”, explica Ortega. Això es demostra amb els registres històrics de temperatures globals, que mostren que si no ens fixem en anys concrets sensibles a aquests fenòmens, hi ha de totes maneres un augment constant.

El servei de premsa del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF)/Copernicus assenyala a Verificat que, per molt que es produeixi el fenomen del Niño enguany, “la mitjana global del 2026 no seria excepcionalment càlida en comparació amb els darrers 30 anys o més si no hi hagués una tendència general d’escalfament”.

D’altra banda, és difícil saber si fenòmens com El Niño o La Niña són més freqüents i més intensos a causa del canvi climàtic. Ortega assenyala que hi ha força incertesa i que no tots els models estan d’acord: “Hi va haver tres anys de La Niña consecutius en què tots els models van fallar. Això revela que els models no són fiables per entendre la variabilitat d’aquests fenòmens”. 

Des de Copernicus, remarquen aquesta falta de confiança per atribuir la intensitat o freqüència d’aquests fenòmens al canvi climàtic, però assenyalen que els fenòmens del Niño i la Niña continuaran succeint en un clima globalment més càlid, i “això significa que està pràcticament garantit que les temperatures extremes absolutes observades durant la fase d’El Niño seran més altes”.

---

Aquests materials han estat desenvolupats el 2026 per al projecte Prebunking at Scale, amb el suport de la European Fact-Checking Standards Network.