Ni sobres verds ni vot per correu: desmentim la conspiració del frau electoral a Andalusia

Han circulat en el context de les eleccions autonòmiques a Andalusia diversos missatges al·ludint a un possible frau electoral organitzat per a manipular el resultat. Les publicacions apunten a la vulneració del secret de vot o a una possible nul·lificació a causa dels sobres de diferents colors o amb marques que suposadament indiquen a quin partit es vota. També apel·len a la narrativa recurrent que assenyala el vot per correu a l’origen d’un suposat frau electoral, afirmant que s’entrega sense cap mena de control. T’HO EXPLIQUEM! 

La llei electoral d’Andalusia estableix el model oficial per als sobres de les eleccions al parlament, que han de ser de color verd (article 4 i annex 4). Tanmateix, la Junta Electoral d’Andalusia (JEA) va emetre el 13 de maig un acord després de rebre diversos escrits de ciutadans sobre les diferències en els sobres d’enguany, i va establir que “poden considerar-se com a vàlids […] amb independència de la tonalitat de verd”. A més, tot i que els partits envien cartes amb un sobre inclòs, no hi ha cap obligació de fer-lo servir, i és possible intercanviar els sobres o fer servir els proporcionats als col·legis.

Per altra banda, el vot per correu s’entrega a les meses per part dels treballadors de Correus, però no s’introdueix dins l’urna fins que no tanca el col·legi electoral. Els sobres s’obren un a un per a comprovar que duen el certificat d’inscripció en el cens de l’elector, com explica el Ministeri de l’Interior.

La Junta Electoral ha acceptat les diferents tonalitats de verd dels sobres

El vídeo viral original, que té més de 40.000 m’agrades i un milió de visualitzacions a TikTok, ha estat compartit diverses vegades per comptes d’X. En ell, l’usuari mostra tres sobres, suposadament enviats pels partits dins el sobre de la propaganda electoral postal, i apunta que el sobre enviat pel PSOE té un marge blanc, mentre que el del PP té una marca blanca, que permeten identificar el vot. Per tant, suposadament trenquen el secret de vot o fins i tot podrien ser nuls. És FALS.

“Els sobres de votació enviats pels partits (els verds on s’introdueix la papereta) són distingibles externament per diferències de color i marques, i això vulnera el principi de secret de vot.”

“Compte amb els sobres de propaganda que estan arribant a les bústies (els que tenen diferents tons de verd dels partits). No es pot votar amb aquests sobres. Si el poses a l’urna, el teu vot serà nul.”

La Junta d’Andalusia va aprovar fa més d’una dècada el decret 344/2011, que estableix que les paperetes i els sobres han de ser de color verd Pantone 352. 

El secret de vot està garantit per l’article 86 de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim Electoral General (LOREG). L’article 96 indica que qualsevol sobre emès amb una papereta o sobre diferents del model oficial és considerat nul.

Tanmateix, arran dels avisos enviats per ciutadans en aquestes eleccions per les diferències físiques entre els sobres, la JEA va emetre un acord el 13 de maig, establint que “les diferents tonalitats de verd dels sobres i les paperetes verificades obeeixen al fet que les formacions polítiques han acudit a diferents empreses per a la impressió”. Afegeix que, mentre es respecti el secret del vot, “poden considerar-se com a vàlids els sobres i paperetes […] amb independència de la tonalitat de verd”. 

A més, no és obligatori fer servir els sobres que envien els partits, i no cal fer servir la papereta d’un partit amb el sobre que envia, sinó que poden ser intercanviats o es pot acudir directament al col·legi, on se’n proveeixen d’acord amb l’article 81 de la LOREG. D’aquesta manera,  no és possible correlacionar de manera inqüestionable una suposada marca d’un sobre i el vot a un partit en concret.

Maldita i Newtral, membres com Verificat de la xarxa internacional de fact-checkers (EFCSN), i VerificaRTVE també han desmentit els missatges sobre el color dels sobres.

El vot per correu està regulat i cal que estigui certificat 

S’ha viralitzat un vídeo d’un treballador de Correus arribant a una mesa electoral a Màlaga per entregar els sobres dels votants per correu. Els comentaris de les publicacions a Instagram i X insinuen o directament afirmen que no es fa cap control sobre els vots, o que qualsevol podria fer-se passar per un treballador de Correus i entregar un grapat de sobres i manipular els resultats. És FALS.

“Així ha arribat el vot per correu a Màlaga. Espero que hagi estat custodiat.” “Però, això arriba tal qual, no hi ha cap certificació? I es queden tan amples.” “Així és com voten les persones mortes i s’han canviat els vots.”

La secció X de la LOREG regula el vot per correu i estableix diversos mecanismes per evitar el frau electoral. La sol·licitud per emetre el vot postal s’ha de fer personalment, identificant-se amb el DNI a Correus (article 72). Després, la Delegació Provincial ho anota al cens, per evitar que la persona no pugui duplicar el seu vot anant a votar presencialment el dia de les eleccions, i emet un certificat d’inscripció al cens.

L’elector introdueix el seu vot dins un sobre petit del mateix format que els sobres disponibles al col·legi, i l’envia dins un altre sobre juntament amb el certificat (article 73). El dia de les votacions, el vot per correu és entregat a mà pel servei de Correus a la mesa corresponent a les 9 del matí, el moment en què comença l’horari electoral, i si n’arribés cap més tard, també és entregat durant el dia (article 73).

A les 20:00, moment en què tanquen els col·legis electorals, el president de cada mesa comprova, mitjançant el certificat, que l’elector per correu és al cens electoral i introdueix el sobre amb el vot a l’urna (article 88.2). D’aquesta manera es garanteix el secret de vot. El recompte comença en acabar d’introduir els vots per correu, juntament amb els vots emesos presencialment, com indica el web Infoelectoral del Ministeri de l’Interior.

Com vam explicar en el context de les eleccions catalanes del 2021, un frau massiu en el vot per correu seria hipotèticament factible, però implicaria “la conxorxa d’un nombre elevat de treballadors de Correus, quelcom que no sembla realista que passi”, com va explicar Jordi Barrat, professor de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili i observador electoral internacional. A més, va indicar Barrat, “no hi ha indicis” que això succeeixi. Josep Maria Aguirre, professor agregat de Dret Públic a la Universitat de Girona, va afegir que seria una forma de frau molt poc efectiva, perquè “cada carter té accés a molts pocs vots i manipular-los sense rastre és molt complicat”. Els delictes de manipulació electoral estan castigats amb pena de presó i multes.

Missatges sobre el frau electoral que apareixen en cada cicle electoral

Els missatges formen part dels discursos que afirmen que a Espanya les eleccions són manipulades, una estratègia feta servir per Donald Trump (i desmentida per un estudi publicat per revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) el 2021), Jair Bolsonaro i Javier Milei. Abans dels comicis, i de saber els resultats, els candidats disseminen els dubtes sobre el sistema electoral i avisen de possibles fraus, i així, en cas de ser derrotats, poder apuntar als rivals i qüestionar la victòria.

A l’acte de final de campanya electoral de Vox el dissabte 16 de maig, Santiago Abascal, líder del partit, va denunciar un intent de “robar les eleccions” per part del govern de Pedro Sánchez (hora 01:18:00 del discurs), apuntant com a causa la regularització extraordinària, tot i que ja hem explicat a Verificat que els migrants regularitzats no podran votar a les eleccions generals o autonòmiques.

De fet, un de cada tres (33,9%) catalans afirma que la manipulació dels resultats electorals és real, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió del novembre del 2025.

En comicis anteriors ja han circulat missatges semblants afirmant que el vot per correu permet el frau “de forma clara”, o que les paperetes de Vox no formaven part de la documentació enviada per la Generalitat, que vam desmentir durant el cicle electoral català del 2021. El 2023, Verificat va desmuntar la desinformació sobre la intervenció de l’empresa tecnològica Indra en les votacions.