Què hi ha de veritat i de mentida a la pel·lícula ‘Conclave’ sobre l’elecció d’un nou papa 

Per Politifact, fact-checker membre de l’IFCN

El procés secret per escollir un nou papa comença avui, dimecres 7 de maig, dues setmanes després de la mort del papa Francesc als 88 anys. Els fans de la pel·lícula ‘Conclave’, nominada a l’Oscar i centrada en l’elecció papal, podrien pensar que tenen algunes claus sobre el que passarà aquests dies. Però, fins a quin punt és fidel la pel·lícula a la realitat? Politifact, mitjà de verificació estatunidenc membre de la International Fact-Checking Network (IFCN) com Verificat, ha analitzat què encerta la pel·lícula i què no respecte al procés real d’elecció del pròxim papa. 

‘Conclave’ explica la història del cardenal Thomas Lawrence, degà del Col·legi Cardenalici, interpretat per l’actor Ralph Fiennes. Lawrence té l’encàrrec de liderar una elecció papal, o conclave, després de la mort del papa. A mesura que el conclave avança, surten a la llum secrets i escàndols que afecten diversos cardenals candidats a papa.

‘Conclave’ és fidel a la logística, però no en les polèmiques 

Com a degà, el cardenal Lawrence pren decisions que no estarien permeses en un conclave real. 

Segons B. Kevin Brown, professor de religió a la Universitat de Gonzaga (Washington, Estats Units), la pel·lícula “fa una bona feina” en retratar els procediments del conclave. No obstant això, Brown fa algunes observacions: alguns cardenals porten colls romans incorrectes, i la missa prèvia al conclave sembla no tenir altar, un element central de les cerimònies litúrgiques. A més, algunes trames de la pel·lícula no tenen cap precedent públic en la història de l’Església Catòlica.

PolitiFact va comparar escenes de la pel·lícula amb conclaves reals i controvèrsies passades de cardenals. A partir d’aquí, si no vols trobar-te amb cap espòiler, et recomanem no continuar llegint.

‘Conclave’ encerta força en el sistema de votació, els colors del fum i la durada habitual del conclave

Després de la mort d’un papa, el Col·legi de Cardenals assumeix el govern de l’Església. Aquests cardenals, nomenats pels papes, representen països de tot el món. Només els cardenals menors de 80 anys poden ser electors. El conclave d’aquests dies tindrà 133 electors de 71 països (dos electors més són elegibles, però no participaran per motius de salut). 

Abans del conclave, els cardenals es reuneixen en trobades anomenades “congregacions generals” per debatre les prioritats de l’Església. El conclave es desenvolupa a la Capella Sixtina del Vaticà, tal com mostra el llargmetratge. La votació que es mostra a la pel·lícula és força precisa, basant-se en el procediment descrit per la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units: els cardenals voten secretament, es desplacen fins a un calze —una copa gran—, diuen una pregària i hi deixen el seu vot. Es fan quatre votacions al dia fins que un candidat obté dues terceres parts dels vots. Les paperetes es cremen després de cada dues rondes de votació amb productes químics que produeixen fum de colors per indicar si s’ha escollit un papa: el fum negre vol dir que ningú ha estat elegit, i el blanc que l’Església té un nou papa.

A la pel·lícula, els cardenals trien un papa en tres dies, coherent amb la història recent: Brown afirma que els conclaves dels últims cent anys han durat entre tres i quatre dies. Segons un article de History.com, “cap conclave ha durat més d’una setmana” des de 1831.

El cardenal Lawrence incompleix repetidament les regles del conclave

La pel·lícula mostra el cardenal Lawrence comunicant-se amb el monsenyor Raymond O’Malley (interpretat per Brían F. O’Byrne), demanant-li que investigui qüestions com ara l’última reunió del papa amb el cardenal Joseph Tremblay (John Lithgow), i l’historial mèdic del cardenal Vincent Benitez (Carlos Diehz). Després que els cardenals notin tremolors a la Capella Sixtina, O’Malley explica a Lawrence que hi ha hagut una explosió a la Piazza Barberini, una gran plaça de Roma.

Segons Brown, obtenir informació externa “viola les normes del conclave”. Durant el conclave, els cardenals estan aïllats: no poden accedir a telèfons, televisió ni tenir cap contacte amb l’exterior.

Un cardenal ‘in pectore’ no podria participar en el conclave

A la pel·lícula, Benitez, descrit com a arquebisbe de Kabul, Afganistan, fa una entrada sorpresa. És un cardenal in pectore, és a dir, que va ser nomenat en secret, pel papa difunt. Els cardenals més veterans debaten si Benitez hauria de ser admès al conclave, i el cardenal Lawrence finalment decideix que és “legalment un cardenal” i “té dret a participar en l’elecció”.

En un conclave real, seria impossible que un cardenal la identitat del qual no hagués estat revelada abans de la mort del papa que el va nomenar pogués participar en el conclave. El dret canònic, el sistema legal i normatiu de l’Església Catòlica, diu que un papa pot escollir una persona per ser cardenal i mantenir la seva identitat en secret. Mentre la identitat del cardenal no es faci pública, el cardenal in pectore no està obligat a exercir les seves funcions cardenalícies, però tampoc no té els drets de cardenal, com participar en un conclave.

“Això pot fer-se, com suggereix la pel·lícula, per motius de seguretat en situacions on el nomenament com a cardenal podria posar la persona en risc per la situació política del lloc on resideix”, explica Brown.

Si un cardenal in pectore no s’ha fet públic abans de la mort d’un papa, el seu estatus caduca i “ja no es considera cardenal, fins i tot si el seu nom es descobreix al testament del papa o en algun altre escrit després de la seva mort”, afegeix Brown.

Això va passar en la vida real: el papa Joan Pau II va nomenar quatre cardenals in pectore, però només en va revelar tres —de la Xina, Ucraïna i Letònia— abans de morir. El nomenament de l’altre cardenal va expirar quan Joan Pau II va morir l’any 2005.

Els cardenals intenten anticipar-se als escàndols, però els rumors circulen

A la pel·lícula, els candidats Adeyemi i Tremblay són desacreditats quan Lawrence revela escàndols del seu passat: una relació secreta i acusacions de simonia, respectivament.

En la realitat, els cardenals intenten evitar que qualsevol implicat en escàndols sigui escollit. Brown explica que el “joc polític” existeix i és habitual que es busquin informacions sobre possibles candidats abans del conclave.

Per exemple, el cardenal Angelo Becciu va renunciar als seus drets cardenalicis el 2020 i va ser condemnat per delictes financers el 2023. Tot i això, afirmava que encara podia votar en el conclave de 2025 perquè Francesc no li havia prohibit explícitament participar-hi. El cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat de la Cúria Romana, va revelar dues cartes del papa Francesc indicant que Becciu no podia participar en el conclave, segons informacions de mitjans italians. Això va passar durant les congregacions generals, diu Brown, quan els cardenals encara no estan tancats. 

“No és gens estrany que els cardenals intentin generar dubtes sobre un candidat que rebutgen”, afegeix l’expert. Això li va passar al papa Francesc -aleshores conegut com el cardenal Jorge Mario Bergoglio-. A mesura que Francesc guanyava impuls durant el conclave de 2013, “van començar a circular rumors que només tenia un pulmó”, explica Brown. Francesc va explicar aquest episodi en una entrevista per a un llibre publicat el 2024. Quan un cardenal li va preguntar si el rumor era cert, va dir que li havien extret part d’un pulmó després d’una infecció respiratòria feia més de 50 anys.