Profecies d’un còmic manga o vídeos fora de context: les desinformacions del terratrèmol de Rússia

Desenes de desinformacions s’han fet virals aquest dimecres després que un terratrèmol de magnitud 8,8 afectés el sud de la península de Kamtxatka, a l’extrem est de Rússia, a la costa de l’oceà Pacífic. L’epicentre ha sigut en mar obert, segons informa el Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Això ha provocat avisos immediats per possible tsunami en altres països del Pacífic, situats a l’anomenat “cinturó de foc del Pacífic”, l’àrea del planeta que concentra prop del 90% dels terratrèmols del món.

El terratrèmol de Kamtxatka està entre els 10 més forts registrats al món des del 1900 i és el més gran de l’última dècada, segons el registre de grans terratrèmols de l’USGS. El de més magnitud de la història recent és un registrat el 1960 a Valdivia (Xile) amb una magnitud de 9,5. Repassem alguns dels missatges falsos i enganyosos que han corregut més.

Vinculen el tsunami amb la “profecia” d’un còmic manga

Després del terratrèmol d’aquest dimecres, usuaris a xarxes socials s’han fet ressò d’un còmic manga que havia augurat que, el 5 de juliol d’enguany, tindrien lloc un gran terratrèmol i un tsunami. Pels internautes que ho comparteixen, el moviment d’avui respon a la predicció d’aquesta publicació. Tanmateix, és FALS que es puguin predir els terratrèmols: no hi ha cap tècnica científica desenvolupada capaç de predir-los.

Es tracta del còmic “El futur que vaig veure”, una novel·la gràfica japonesa basada en suposats somnis “profètics” de l’autor, Ryo Tatsuki, segons van explicar diversos mitjans internacionals com The Guardian i el mitjà alemany Deutsche Welle setmanes abans del terratrèmol de Rússia. L’autor va publicar una primera versió del còmic manga el 1999 preveient un catastròfic terratrèmol i posterior tsunami al país nipó el març de 2011, com va acabar succeint. En una nova edició del còmic el 2021, Tatsuki va incloure la previsió d’un gran terratrèmol el 5 de juliol de 2025 entre el Japó i Filipines que havia de provocar un tsunami tres vegades major al de l’observat el 2011. Aquesta profecia ha coincidit enguany amb una baixada de reserves turístiques al país nipó, sobretot d’altres països asiàtics. 

Tanmateix, tal esdeveniment no va succeir el 5 de juliol, el terratrèmol s’ha produït a l’est de Rússia i les onades que han arribat al Japó han estat menors que les del 2011.

El punt rellevant és que la ciència encara no és capaç de predir quan succeirà un terratrèmol, tal com afirma Germán Varas, acadèmic de l’Institut de Física de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (Xile), en una entrevista feta per la universitat. Per l’expert de Xile (un dels països més sísmics del planeta), existeixen mètodes que busquen predir terratrèmols, com són els satèl·lits que mesuren el desplaçament de la superfície terrestre per fer estimacions de l’energia acumulada en una zona. Tanmateix, segons Varas, aquestes dades són estimacions generals perquè pot ser que un moviment esclati en qualsevol moment i en qualsevol punt de la placa tectònica, que té milers de quilòmetres.

Amb tot, el Japó és una societat que té molt presents catàstrofes com els grans terratrèmols i els tsunamis per la freqüència d’aquests fets al llarg de la seva història, tal com afirma en Florentino Rodao, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid especialitzat en Història d’Àsia, entrevistat a RNE el 16 de juliol. Rodao explica que els desastres i les distopies són “molt famoses i molt populars” en la literatura japonesa.

Una botiga durant un terratrèmol a Myanmar, treta de context

Just després que passés el terratrèmol a Kamtxatka, les xarxes s’han omplert de vídeos virals mostrant suposades escenes gravades durant el moviment sísmic. En un d’ells, es veu una treballadora al taulell d’una botiga d’articles de telefonia i, quan comença el terratrèmol, els armaris i objectes del voltant cauen de manera violenta. És FALS.

El vídeo no correspon al terratrèmol de Kamtxatka, sinó al terratrèmol de magnitud 7,7 que va sacsejar Myanmar el 28 de març d’enguany, segons es pot comprovar fent una cerca inversa d’imatges a Google. La verificadora índia Newschecker, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació, també ha comprovat l’autenticitat del vídeo.

Torna a circular el tsunami d’un petit poble de Groenlàndia

Un altre vídeo viral amb centenars de milers de visualitzacions es fa servir per il·lustrar els suposats efectes del terratrèmol mostrant l’entrada d’un tsunami en una cala en un paisatge gèlid on hi ha diverses persones al costat d’unes petites embarcacions. També és FALS.

És un vídeo real tret de context d’un tsunami que va passar a Groenlàndia el 17 de juny del 2017. És un tsunami que va ser provocat per una esllavissada de milions de metres cúbics de roca que van caure a l’aigua, segons recull el Centre Internacional d’Informació sobre Tsunamis de la UNESCO. El tsunami resultant va impactar en la petita població de Nuugaatsiaq, al fiord de Karrat.

La publicació més antiga que hem trobat del vídeo viral és del 8 de setembre del 2017, a YouTube, dos mesos després d’aquell tsunami. Aquest vídeo surt citat com a evidència dels fets en un article científic de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences (NHESS).

Els deepfakes amb IA, també presents

Com passa amb altres desinformacions i casos d’estafes, el terratrèmol de Kamtxatka també ha donat peu a vídeos fets amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes. Corren per diferents xarxes vídeos amb desenes de milers de visualitzacions que mostren poblacions costaneres amenaçades per una gran onada provinent del mar, molt més gran que els edificis de la platja. Es tracta de vídeos FALSOS que magnifiquen l’impacte real del tsunami. 

En un primer vídeo, trobem indicis sospitosos que estem davant d’un deepfake, com és la dimensió de l’onada. Es veuen edificis molt petits, a més d’un moviment poc natural de l’aigua que està més a prop del terra.  També s’observa que, davant la immensa onada que s’aproxima al poble costaner, les persones que hi ha a la platja no es mouen, com seria previsible si correguessin per salvar les seves vides. 

En un segon vídeo, l’onada no és tan gran com l’anterior, però, segons el que trobem en agències de notícies com Reuters, el tsunami provocat pel terratrèmol de Kamtxatka no ha superat els 5 metres. A més, tant la imatge anterior com aquesta mostren com trenquen unes onades de gran magnitud, però són científicament poc creïbles. Com explica una publicació del National Geographic, les onades dels tsunamis són molt diferents de les habituals perquè no trenquen, sinó que s’assemblen més a “murs” d’aigua que avancen sense trencar-se i entren a terra, com si fossin inundacions sobtades. Les onades habituals de la costa solen tenir una amplitud petita, comparat amb les desenes de kilòmetres que poden tenir els tsunamis en mar obert. Els tsunamis redueixen la velocitat quan s’apropen a la costa i es troben amb profunditats menors al mar, fet que provoca que el mur d’aigua agafi més alçada, que pot excedir els 30 metres.
També es pot observar una marca d’aigua al cantó inferior dret del vídeo, que correspon amb el logo d’OpenAI, l’empresa que ha desenvolupat el servei d’IA ChatGPT. Mitjançant una cerca inversa d’imatges, hem trobat un vídeo curt a YouTube publicat el 8 de maig d’enguany que és el mateix que el que ha circulat ara, i que a la descripció indica: “This video was created using AI-generated visuals” (“Aquest vídeo s’ha creat utilitzant imatges generades per IA”, en anglès).

Sobre les tècniques que podem fer servir per comprovar la veracitat d’un vídeo, Verificat no ha trobat fins ara eines tecnològiques 100% fiables que resolguin de manera solvent si un vídeo està fet o no amb IA. Per tant, és millor buscar errors, exageracions o contextos erronis que no quadrin amb la realitat i que demostren que un contingut és fals.   

És cert que hi ha hagut un tsunami pel terratrèmol de Rússia, però la magnitud d’aquest no ha sigut tan devastadora. Les primeres imatges de l’afectació han arribat des de la costa russa, amb zones costaneres inundades pròximes a l’epicentre del moviment tel·lúric, i també d’algunes onades enregistrades al Japó i Hawaii (Estats Units), segons ha informat l’agència Reuters. Les onades a la costa de Kamtxatka han sigut d’un màxim de 5 metres, afegeix Reuters, mentre que al Japó no han superat els 2 metres.