“No-go zones”: el terme promogut per Orbán que estigmatitza migrants de Budapest fins al Raval

El concepte “no-go zone” s’està viralitzant per referir-se al barri barceloní del Raval i altres zones de Catalunya. Circula a les xarxes socials i també en tribunes polítiques per part d’algunes formacions polítiques contràries a la immigració i que relacionen erròniament aquest fenomen amb la delinqüència. En el cas d’Espanya i Catalunya, Vox ha estat un dels partits que ha incorporat les “no-go zones” al seu argumentari.

Ara, s’ha popularitzat arran d’un informe d’una fundació de la coalició Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) del Parlament Europeu, que afirma que el Raval és el desè barri més insegur d’Europa, alertant sobretot de la presència d’una gran població migrant, especialment musulmana. El defineix com a “no-go zone”, que es podria traduir com a “zona prohibida”, un concepte que fa referència a àrees on és perillós entrar, habitualment per algun grup de persones armades que impedeixen l’entrada de la policia, l’exèrcit i altres persones, segons la definició del Cambridge Dictionary.

Sovint se citen aquestes zones com a àrees amb gran concentració de població migrant, especialment de religió musulmana, la qual cosa es relaciona falsament amb un suposat augment de delinqüència.

Tanmateix, el document en realitat es basa en una mostra molt petita i esbiaixada, i beu de fonts  d’estudis promoguts pel govern hongarès de Viktor Orbán que no presenten evidències científiques per afirmar que hi hagi barris a Europa on no es pot entrar perquè suposadament hi mana la xaria, la llei islàmica.

T’expliquem com informes poc rigorosos es retroalimenten per impulsar un terme, el “no-go zone”, que estigmatitza la població estrangera per reforçar el vincle enganyós entre immigració i delinqüència.

No hi ha proves que el Raval sigui el desè barri més insegur d’Europa

Malgrat que el concepte de “no-go zones” ja circulava des de feina temps, especialment després dels atemptats de Charlie Hebdo, no va ser fins que el govern hongarès de Viktor Orbán l’utilitzés en comunicacions oficials el 2016 que es va popularitzar. Darrere d’ell, altres formacions europees l’han inclòs en el seu argumentari. Principalment, Patriotes per Europa, integrada per partits com Vox, Reagrupament Nacional o el Fidesz d’Orbán; i els mateixos Conservadors i Reformistes Europeus, amb Se Acabó la Fiesta (Salf), Germans d’Itàlia o el polonès Llei o Justícia.

En aquesta línia, aquest març han circulat per diversos portals web de Catalunya informacions sobre que, suposadament, el barri barceloní del Raval és el desè barri més insegur d’Europa. Es basen en un informe de la fundació New Direction, que està oficialment lligada a la coalició ECR.

L’estudi de New Direction, a la seva metodologia, explica que “hi ha actualment unes 900 i 1.000 àrees per tota Europa que exhibeixen característiques de no-go zones”, i cita una publicació del Migration Research Institute de Budapest (Hongria), afiliat al Matthias Corvius College (MCC), que alhora va extreure aquestes xifres d’un portal web del govern hongarès de Viktor Orbán, que no cita cap altra font.

La fundació New Direction no analitza totes les àrees, sinó que “limita el seu abast a un nombre seleccionat de zones emblemàtiques, escollides per la seva rellevància estratègica i disponibilitat de dades”. L’informe se centra únicament en set països de la UE, amb dues o tres zones per cadascun, i “la selecció es basa en mencions recurrents en informes oficials, mitjans de comunicació i fonts acadèmiques”. La mostra resultant és de 17 àrees (el Raval és la desena al rànquing), per la qual cosa no és una comparació exhaustiva de totes les zones europees suposadament conflictives esmentades a la mateixa metodologia.

A més, l’informe ajunta una sèrie d’indicadors per la seva anàlisi, però no s’especifica la procedència de les dades. En bona part de les xifres mostrades, s’amaga el seu origen amb l’avís de “fonts disponibles a petició”. Així mateix, no queda clara la manera de quantificar alguns dels indicadors; és el cas de la “densitat d’ONGs o associacions religioses proveint serveis públics”, que es mesura amb un “Sí” o un “No”.

Les 900 “no-go zones” són una estimació del govern hongarès

Analitzant les fonts de l’informe, la publicació del MCC que cita la fundació New Direction no fa una anàlisi científica de les àrees que podrien ser catalogades com a “no-go zones”, sinó que, alhora, remet la font de l’estimació de 900 “no-go zones” d’Europa al govern hongarès. L’estimació prové directament d’una pàgina que l’executiu de Viktor Orbán va publicar abans d’un referèndum el 2016 sobre quotes per repartir persones migrants entre els Estats de la UE.

En la seva web, el govern d’Hongria estima que hi ha 900 “no-go zones” en “ciutats europees amb grans poblacions immigrants, com París, Londres, Estocolm o Berlín”, però no aporta fonts d’informació o estudis que sustentin l’afirmació. La pàgina dona arguments polítics per donar suport a la negativa d’Hongria a acceptar les quotes de repartiment de migrants. Full Fact, que forma part com Verificat de la xarxa internacional de verificadors IFCN, tampoc va trobar informes policials que sustentin la xifra de 900 “no-go zones”.

Des de Verificat, hem preguntat al govern hongarès sobre les fonts d’informació d’on prové l’estimació, però no hem obtingut resposta fins a la data de publicació d’aquest article.

El diari britànic The Guardian es va fer ressò el mateix 2016 de l’estimació d’Hongria. El mitjà va preguntar al govern hongarès sobre quines fonts d’informació sustenten la xifra de 900 “no-go zones”, però el Ministeri d’Estat d’Orbán “va citar principalment blogs i llocs web de teories conspiratives com a prova”, segons el mitjà britànic.

De Charlie Hebdo a la sanció a Fox News

Pocs mesos abans del seu ús per part d’Hongria, el concepte “no-go zones” va tenir un auge en l’agenda pública arran dels múltiples atacs gihadistes del 2015 a Europa, que van començar amb l’atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo a París.

Dies després de l’atac contra la revista, la cadena estatunidenca Fox News va retratar alguns barris de París com a “no-go zones”, àrees on no pots entrar si no ets musulmà.

L’alcaldia de París, liderada aleshores per la socialista Anne Hidalgo, va anunciar una demanda contra la cadena Fox News. Segons declaracions a la BBC de qui era tinent d’alcalde, Patrick Klugman, la cadena dels Estats Units havia difós “informació totalment falsa i enganyosa” sobre la ciutat després dels atemptats terroristes.

Va passar el mateix amb un col·laborador de Fox News, que va qualificar la ciutat britànica de Birmingham com a “no-go zone”. La mateixa cadena i el col·laborador van demanar disculpes per aquesta afirmació. El programa feia una reflexió sobre els atemptats terroristes a París.

El regulador britànic de radiodifusió Ofcom va concloure que Fox News era culpable d’infringir el codi de radiodifusió després de les declaracions del seu col·laborador sobre la ciutat de Birmingham. Un portaveu d’Ofcom va qualificar els fets com a “infracció greu per un programa d’actualitat”. 

El líder conservador britànic Nigel Farage, entrevistat a Fox News el 2015, també va citar algunes zones de França com a “no-go zones”.

Una investigació del 2015 de Snopes, membre con Verificat de la xarxa internacional de verificadors IFCN, va desmentir que existissin als Estats Units, França o Regne Unit àrees on els locals no podien entrar perquè manava la llei islàmica.

Així mateix, hi ha antecedents anteriors esporàdics de l’ús del terme “no-go zones” des de fa més de dues dècades, sobretot al Regne Unit. El terme també s’ha fet servir en el passat per qualificar zones de protecció mediambiental o per a àrees controlades per organitzacions criminals en països com Brasil o Mèxic.

Vox, altaveu de les idees d’Orbán a Espanya

En el cas de l’Estat espanyol, Vox ha estat abanderat del concepte “no-go zones”. Per exemple, Iván Espinosa de los Monteros, quan era portaveu de Vox al Congrés el 2022, va afirmar l’existència de “no-go zones” a Espanya, dient que la policia no hauria de “tenir por” per entrar en aquestes àrees. A Catalunya, el president provincial de Vox a Tarragona, Sergio Macías, va qualificar el 2024 de “no-go zones” alguns edificis del Vendrell. Vox comparteix coalició a l’Eurocambra amb la formació de Viktor Orbán, el Fidesz, dins els Patriotes per Europa.

El terme “no-go zones” és repetit també en múltiples articles a La Gaceta de la Iberosfera, un portal digital de la Fundació Disenso, presidida pel líder de Vox, Santiago Abascal.

Malgrat l’ús més habitual per part del portal digital de la fundació presidida per Abascal, altres mitjans de comunicació generalistes estatals també han encunyat el concepte en les seves publicacions, com ara per fer rànquings de barris més “insegurs” d’Espanya, basant-se en indicadors de criminalitat, mentre barregen les dades amb els percentatges de migrants en cada lloc.

A Catalunya, Vox sovint assegura que hi ha barris on la policia no pot entrar. Tal com explicat des de Verificat en una col·laboració amb El Periódico, des del 2021 la presència dels Mossos i Guàrdia Urbana ha augmentat en la majoria dels districtes de Barcelona tant en efectius com en hores de patrullatge. A més, la policia catalana nega que hi hagi cap barri a Catalunya on la policia no pugui entrar.

Vinculen erròniament migració amb delinqüència

La idea de fons que envolta el concepte “no-go zones” és vincular la immigració amb inseguretat, una causalitat que s’ha demostrat falsa, però que és repetida per formacions contràries a la immigració de tot el món com a arma política.

No hi ha una relació causal entre la inseguretat i la immigració, com ja hem explicat a Verificat en diverses ocasions. També ho detallem al nostre portal Les mentides alimenten l’odi, on recollim dades per desmentir múltiples desinformacions que volen generar odi cap a col·lectius vulnerables.