
Què s'ha dit?
Ayuso i Abascal han recomanat a la població que no votin per correu en les eleccions del 29N al·legant un possible frau.
Què en sabem?
No hi ha cap evidència que fonamenti les sospites de frau electoral relacionat amb el vot per correu a Espanya.

“Demano a tota la població que ni se li acudeixi votar per correu”, ha alertat aquest dilluns la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en un discurs posterior a la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre. El líder de Vox, Santiago Abascal, també ha demanat votar en persona i no per correu en una entrevista a Antena 3. Així, els dos principals partits de l’oposició al Congrés, el PP i Vox, han alimentat una teoria de la conspiració recurrent en la desinformació electoral que no compta amb cap fonament.
En els seus respectius discursos, cap dels dos dirigents ha aportat proves que justifiquin els dubtes sobre el vot per correu. Ayuso ho ha afirmat poc després de parlar de la inclusió al cens electoral dels nacionalitzats per la llei de nets (anul·lada pel Tribunal Suprem), una controvèrsia que no té cap relació amb el vot per correu: no hi ha cap motiu per pensar que la inclusió o exclusió dels descendents dels exiliats pot influir en el vot a distància de les persones que viuen a l’Estat.
Una teoria recurrent sense proves que la fonamentin
En les setmanes prèvies a anteriors cites electorals, des de Verificat hem desmentit en nombroses ocasions suposades proves que validarien aquesta teoria. A les darreres eleccions autonòmiques a Andalusia van circular acusacions de frau electoral perquè suposadament s’havien enviat sobres de colors diferents que vulnerarien el secretisme del vot personal. En realitat, es tractava d’una diferència mínima contemplada per la llei electoral. També es va arribar a afirmar que els vots no comptaven amb un certificat.
El 2021, poc abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, també va córrer per WhatsApp una cadena que instava a evitar el vot per correu (en un context marcat per les restriccions per la pandèmia). Com ja vam explicar aleshores, cap prova donava suport al missatge.
Com funciona el vot per correu
La llei electoral espanyola, la LOREG, regula el vot per correu. L’article 72 estipula que s’ha de sol·licitar “personalment” a l’oficina de Correus, on caldrà identificar-s’hi amb un document d’identitat original. En comicis anteriors s’ha pogut demanar la documentació per via telemàtica, però l’elector s’ha hagut d’identificar igualment en el moment d’entregar el vot.
En cas de demostrar incapacitat per desplaçar-se a Correus, la llei també permet que ho demani una tercera persona com a representant, però amb una autorització notarial o consular.
Un cop fetes les comprovacions, l’oficina electoral enviarà per correu certificat totes les paperetes i sobres electorals, juntament amb el certificat de vot per correu. L’article 73.2 explicita que l’interessat haurà de firmar un rebut.
Finalment, l’elector podrà introduir el seu vot dins del sobre i enviar-lo per correu certificat, com a molt tard, tres dies abans de les eleccions.
Manipular el vot per correu és un delicte castigat amb presó. El Codi penal estableix condemnes privatives de fins a un any i la LOREG dictamina penes d’entre sis mesos i set anys per diferents delictes electorals.
L’empresa Indra, focus habitual de la conspiració
En ocasions anteriors, el focus de la teoria conspirativa del recompte de vots va recaure sobre l’empresa Indra, que s’ocupava de recopilar i difondre les dades provisionals de les meses electorals per tal que els mitjans i la població poguessin conèixer l’evolució de vots i escons a mesura que s’avança en l’escrutini.
Una teoria que cau pel seu propi pes: Indra s’ocupa només de difondre les dades provisionals, però no du a terme el recompte oficial. Així, encara que l’empresa manipulés les dades provisionals, el resultat oficial de les eleccions no canviaria, ja que l’escrutini definitiu és el que publica el BOE.
Trump, Milei i AfD: el vot per correu, qüestionat sense proves arreu del món
La sospita sobre el vot per correu no és nova, ni a Espanya ni arreu del món. Fa només dues setmanes, durant les eleccions regionals a Alemanya, va circular la falsedat que Alternativa per Alemanya havia estat exclosa de les butlletes que s’havien enviat per correu postal. Es tractava, en realitat, d’una papereta manipulada per a desinformar, en una campanya similar a la del 2025, quan també es va denunciar enganyosament que AfD havia estat exclosa.
Als Estats Units, la sospita sobre el vot per correu també ha estat objecte de desinformació per part de Donald Trump, segons ha verificat repetidament FactCheck.org. A l’Argentina, Javier Milei també va denunciar una manipulació del cens exterior que havia de votar per carta, com va desmentir Chequeado.
Verificació elaborada per Ona Sindreu Cladera, Alba Tobella, Ariadna Mañé i Laura Cercós.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M




