ESPANYA-ELECCIONS-DEBAT
20/11/2026
|
Redacció

A través de Comprobado, l’aliança dels fact-checkers de l’Estat espanyol per oferir verificacions als mitjans de comunicació durant la campanya electoral del 29N i amplificar l’abast de la informació contrastada, Verificat ha analitzat i desmentit les principals imprecisions del cara a cara entre Pedro Sánchez (PSOE) i Alberto Núñez Feijóo (PP) d’aquest dijous a l’Acadèmia de la Televisió.

Sobre habitatge

tho_expliquem
T'ho expliquem
«Hem construït durant aquests últims vuit anys un milió d’habitatges»
Pedro Sánchez, candidat del PSOE

Entre el tercer trimestre de 2018, quan Pedro Sánchez va començar la seva primera legislatura, i l’última dada disponible, la del segon trimestre de 2026 (de juliol de 2018 a juny de 2026), han sortit al mercat 719.602 habitatges. Aquestes són les dades que ofereixen els butlletins anuals de l’Observatori d’Habitatge i Sòl del Ministeri d’Habitatge fins al 2025 [pàg. 6] i el del segon trimestre de 2026 [pàg. 7].

A més, Sánchez ha dit que, del total d’habitatges construïts en aquests últims vuit anys, “el 13% són habitatges de protecció oficial”. Dels 719.602 habitatges construïts en aquest període, 631.248 eren de mercat lliure i 88.354 protegits (sota qualsevol tipus de protecció), és a dir, el 14% del total.

tho_expliquem
T'ho expliquem
«Sap vostè quant suposen els apartaments turístics en el total d’habitatge? L’1%»
Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

El percentatge d’habitatges turístics sobre el total d’habitatge a Espanya és de l’1,28%, segons l’última dada de l’estadística experimental de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que situa l’agost de 2024 la taxa màxima des que es va començar a analitzar el 2020, amb un 1,52%.

Però el problema de l’habitatge té matisos locals. En districtes de Màlaga i en localitats de les Balears i Las Palmas el percentatge d’habitatge turístic supera el 20%. Algunes zones de la ciutat de Còrdova superen el 15%, mentre que ronda el 10% a Marbella i Toledo. Al mateix temps, se supera el 5% a la ciutat de Cadis o Madrid, segons les dades més recents, de maig de 2026.

Aquesta estadística encreua les dades de les tres plataformes d’allotjament turístic més utilitzades a Espanya amb els Censos de Població i Habitatges, i n’elimina les possibles duplicitats. Sobre els allotjaments sense llicència o amb una llicència incorrecta, l’INE aclareix que “la seva inclusió o exclusió dependrà d’altres variables extretes com ara el subtipus i els serveis proporcionats”.

verdader
Verdader

«Sap quants desnonaments van succeir durant la seva legislatura? 276.000»

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Segons les dades de llançaments practicats que publica el Consell General del Poder Judicial a les «sèries efecte de la crisi en els òrgans judicials per TSJ», els llançaments practicats d’ençà que Pedro Sánchez és president del Govern espanyol (tercer trimestre de 2018) han estat 276.897. Per posar la dada en context, entre el 2013 i el 2019, el nombre de desnonaments era més alt que en el període del 2020 a l’actualitat, ja que aleshores superava els 53.000 i en el segon període no ha arribat als 42.000. Els desnonaments han baixat més d’un 60% a Espanya respecte a l’última dècada. El nombre de desallotjaments no ha parat de baixar des del 2014, segons les dades del CGPJ. Si el 2015 es van fer 67.000 llançaments, en tot el 2025 en van ser poc més de 24.500. Durant aquest temps, les execucions relacionades amb el lloguer han substituït les referents a les hipoteques com a causa principal de desnonament.

verdader
Verdader

«Són sis de cada 10 euros els que posa l’administració eneral de l’Estat [del pressupost d’habitatge]»

Pedro Sánchez, candidat del PSOE

El Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 compta amb una inversió total de 7.000 milions d’euros per a cinc anys que es cofinança entre l’Estat, que aporta el 60% (4.200 milions), i les comunitats, que aporten el 40% (2.800 milions).

Si bé és cert que això significa que sis de cada 10 euros en habitatge provenen de l’administració general de l’Estat a través dels pressupostos generals (article 6 del Reial Decret 326/2026, de 22 d’abril, pel qual es regula el Pla estatal d’habitatge 2026-2030), en altres moments del debat el candidat del PSOE va dir que la totalitat de la inversió prevista provenia del govern central.

Verificat ja ha verificat anteriorment declaracions similars de Pedro Sánchez que sobrerepresentaven la contribució de l’Estat en aquest Pla.

Sobre el cost de la vida

verdader
Verdader

«Sap vostè que abans, l’any 18, amb 100 euros es comprava una bossa d’aliments? Sap quant necessita ara? 143 euros, un 43% més»

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

L’índex del grup de despesa d’ Aliments i begudes no alcohòliques ha pujat un 42,8% (com a referència, l’IPC general, el “cistell de la compra”, ha pujat un 28,6%). Feijóo va afegir que “la llet ha pujat un 53%, els ous un 91%, les patates un 60%, els llegums un 110%”. Entre el juny de 2018, quan Sánchez va arribar al poder, i l’octubre de 2026 (última dada disponible de l’IPC), la llet ha pujat un 53,1% (encara que la llet desnatada ha pujat menys, un 41,2%), els ous un 91,5%, les patates un 59,6% i els llegums secs un 24,3%.

verdader
Verdader

«Espanya és el país amb més pobresa infantil»

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Espanya és el país de la Unió Europea amb un percentatge més alt de menors de 18 anys en risc de pobresa o exclusió social, segons les dades d’Eurostat del 2025, per davant de Bulgària i Romania. Ascendeix al 33,8%: un de cada tres menors a Espanya es troba en aquesta situació. La mitjana europea se situa en el 24,3%.

Sobre pensions

verdader
Verdader
«Per què diu el seu portaveu que està a punt de petar el sistema de pensions?»
Pedro Sánchez, candidat del PSOE
fals
Fals

«Però si ho ha dit el vicepresident Cuerpo, a Onda Cero amb Rafa Latorre, ho tinc gravat»

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Què va dir el vicepresident Carlos Cuerpo a Onda Cero sobre la sostenibilitat de les pensions? “Cal ser prudent i responsable amb la mena de missatge alarmista que es llança. La sostenibilitat de les pensions està garantida i la sostenibilitat del nostre deute públic, també. I qui vulgui dir que no, haurà de demostrar-ho i anar en contra del que diuen els mercats financers, les agències de ràting i qualsevol analista”.

Cuerpo va reconèixer: “Tindrem un increment de la despesa en pensions en les pròximes dècades, entre altres coses, perquè haurem d’absorbir la jubilació de la generació del baby-boom”. També va parlar de posar reformes en marxa, però no va dir pas que el sistema hagi de petar: “Dir que creixerà la despesa no és dir que el sistema no sigui sostenible”.

fals
Fals
«Jo, com a president del Govern [d’Espanya], he apujat al pensionista, del 2018 al 2026, 6.000 euros la pensió a l’any»
Pedro Sánchez, candidato del PSOE

També ha dit Pedro Sánchez que del 2018 al 2026, els anys del seu mandat, ha pujat “6.000 euros la pensió a l’any”. És fals que la pujada sigui de 6.000 euros cada any. El que ha pujat 6.000 euros són les pensions contributives anuals al llarg del període del 2018 al 2026, en concret, 6.145 euros.

Sánchez tampoc ha precisat a quina pensió es refereix. Recorrem a l’estadística de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ens fixem en les dades de les pensions contributives, que inclouen les de jubilació. A Espanya, segons dades d’octubre, es perceben més de 10,5 milions de pensions contributives.

Prenem la pensió mitjana de juny de 2018, quan Sánchez va arribar al Govern, multiplicada per 14 pagues, fet que resulta en una pensió anual de 13.120,66. Fem el mateix càlcul el 2026 amb la pensió d’octubre, última dada disponible: 19.265,96 euros a l’any. La diferència entre un any i l’altre al cap d’aquests 7 anys és de 6.145,3 euros.

Sobre criminalitat

fals
Fals
«Vostè ha excarcerat 1.400 violadors i gent que ha comès abusos sexuals»
Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Feijóo ha acusat Sánchez d’excarcerar “1.400 violadors i gent que ha comès abusos sexuals pel seu despropòsit de la ‘llei del només sí és sí’”. És fals. Segons l’última dada disponible del Consell General del Poder Judicial, a finals del 2023 els tribunals havien acordat com a mínim 1.233 reduccions de pena, no pas excarceracions, en aplicació de la Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual. Aquestes resolucions han suposat com a mínim 126 excarceracions (116 acordades per Audiències Provincials i 10 per Tribunals Superiors de Justícia).

verdader
Verdader
«Som el tercer país de la Unió Europea que més ha pujat la pressió fiscal»
Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Segons les dades d’Eurostat, la pressió fiscal a Espanya representa el 38,1% del PIB i ha estat el tercer país de la Unió Europea en què més ha augmentat la pressió fiscal. Del 2024 al 2025, la ràtio impostos/PIB va augmentar en 19 països de la UE, a més de Suïssa, i els increments més pronunciats es van registrar a Alemanya (del 40,3% el 2024 al 41,4% el 2025), Malta (del 29,3% el 2024 al 30,3% el 2025), Espanya (del 37,2% el 2024 al 38,1% el 2025) i França (del 45,1% el 2024 al 46,0% el 2025).

Malgrat l’increment, Espanya se situa per sota de la mitjana de la UE en pressió fiscal, que és del 40,7%.

Sobre economia i fiscalitat

verdader
Verdader
«La Comissió Europea ha dit que Espanya va ser la gran economia europea que més creixerà l’any 2026»
Pedro Sánchez, candidat del PSOE

Segons les previsions de la Comissió Europea, publicades el 17 de novembre, l’economia espanyola creixerà aquest 2026 un 2,6%. És la primera entre les grans economies, ja que la dels Països Baixos creixerà un 1,8%, Alemanya un 1,3%, Itàlia un 1% i França només ho farà un 0,4%.

Aquest 2026 vuit països de la UE creixeran més que Espanya. Són: Bulgària (2,7%), Xipre (3,4%), Lituània (2,7%), Malta (3,9%), Eslovènia (3,9%), Dinamarca (4,5%), Polònia (3,5%) i Suècia (2,8%).

Les previsions de la Comissió Europea també apunten que el 2027 Espanya tornarà a ser el país dels grans de la UE que més creixerà, amb un increment del PIB del 2,1%, enfront d’Alemanya (1%), França (0,6%), Itàlia (0,7%) i els Països Baixos (1,5%).

tho_expliquem
T'ho expliquem
«Vostè ha pujat 100 cops els impostos»
Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va retreure a Sánchez que el seu govern hagi “apujat 100 vegades els impostos”. Aquesta xifra prové d’aquesta anàlisi de l’Institut Juan de Mariana —un laboratori d’idees que es defineix com a liberal i que va premiar Javier Milei l’any passat—. Aquest informe comptabilitza tant les pujades d’impostos com les de cotitzacions socials.

En declaracions a Newtral.es, Rubén Gimeno, secretari tècnic del Consell General d’Economistes d’Espanya (REAF), explicava el 2025, arran d’una declaració similar de Feijóo, que “encara que les cotitzacions socials no són pròpiament impostos, funcionen com a tals”, motiu pel qual no veu “incongruències” en l’estudi. Això sí, l’expert fa un apunt sobre una de les conclusions de l’informe: “Parla de pujades i no és correcte que aquestes suposin sempre una recaptació més alta”.

fals
Fals
«Ens hem proposat, com a més ja hem assumit, el blindatge de la inversió en manteniment i en seguretat de l’alta velocitat per 19.000 milions d’euros durant els pròxims sis anys»
Pedro Sánchez, candidat del PSOE

El PSOE ha proposat en el seu programa electoral [pàgina 14] per a les eleccions generals del 29 de novembre blindar una inversió d’uns 19.000 milions d’euros entre el 2026 i el 2030 per al “manteniment i la fiabilitat de tota la xarxa ferroviària”. Però aquesta inversió, segons el programa del PSOE, no es refereix a l’alta velocitat, sinó a tota la xarxa ferroviària.

Aquesta xifra és molt superior a la compromesa al febrer pel Govern espanyol, que va anunciar un acord amb els sindicats que incloïa una inversió de manteniment a Adif de 5.266 milions d’euros i de 2.887 milions a Adif Alta Velocidad entre el 2026 i el 2030, com us vam explicar a RTVE Noticias.

Sobre corrupció

fals
Fals

«Vostè està imputat per finançament irregular en dos sumaris»

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP

Feijóo ha assegurat que Sánchez està «imputat per finançament irregular en dos sumaris», però no és veritat. Com tampoc no ho és que el PSOE ho estigui com a persona jurídica per aquest mateix delicte. Fa tot just un mes, com va publicar RTVE Noticias basant-se en fonts jurídiques no identificades, el jutge que investiga el cas Leire Díez a l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va compartir el criteri mostrat per la Fiscalia Anticorrupció i va considerar prematur imputar el PSOE. I tot i que diverses causes judicials afecten persones de l’entorn familiar, polític o institucional del president del Govern espanyol, cap imputació formal no ha recaigut sobre ell.

Comprobado 2026Eleccions Generals 2026Fact-checkPPPSOE
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Les verificacions del debat electoral del 29N de RAC1 i La Vanguardia

  • Pedro Sánchez Espejo Público

    La migració irregular ha augmentat aquest any, malgrat que Sánchez afirmi el contrari

  • Feijóo sobre corrupció i la trama Gürtel a El sentido de la birra

    La Justícia no va anul·lar la responsabilitat civil del PP en la trama Gürtel, com ha dit Feijóo

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M