Així han convertit les xarxes socials la mort de Noelia en una acusació sense proves als menors no acompanyats
Un rumor viral descontextualitza una entrevista de la jove i es difon internacionalment, malgrat que les dades de l’administració el contradiuen
Un rumor viral descontextualitza una entrevista de la jove i es difon internacionalment, malgrat que les dades de l’administració el contradiuen
Què s’ha dit?
Que Noelia Castillo Ramos va “una violació múltiple en un centre tutelat” el 2022 a mans de menors estrangers no acompanyats.
Què en sabem?
Que el 2022 la jove no vivia a cap centre tutelat, que no va denunciar l’agressió sexual i que no ha trascendit cap detall sobre la nacionalitat dels agressors.
El 25 de març, dia previ a què Noelia Castillo Ramos, una jove catalana de 25 anys, rebés l’eutanàsia, les xarxes socials es van emplenar de missatges que asseguraven que la seva decisió de morir venia motivada per haver patit “una violació múltiple en un centre tutelat” el 2022, que molts perfils atribuïen a menors estrangers no acompanyats. Les publicacions, que es compten per centenars, descontextualitzaven una entrevista a la jove publicada el dia previ al programa Y Ahora Sonsoles, d’Antena 3, i xoquen amb les dades de l’administració, segons les quals la jove va deixar el centre tutelat on residia quan va complir els 18 anys, l’11 de febrer del 2019, abans que l’agressió tingués lloc.
Però malgrat la manca d’evidència, Santiago Abascal, president de Vox, Nayib Bukele, president de El Salvador, o Elon Musk, van amplificar els rumors a X, l’antic Twitter. Els rumors van començar la matinada del dia 25, van guanyar pes a migdia i es van disparar al vespre, segons una cerca avançada a X. També se n’han fet ressò publicacions en anglès i francès, i fins i tot Grok, el xatbot integrat a la xarxa social, va donar-los validesa en diverses respostes a usuaris. Abogados Cristianos, que han representat el pare de la jove en els judicis per intentar aturar l’eutanàsia, també ho van defensar en declaracions a El Español, citant “la confirmació per part d’un familiar”.
El relat s’imposa davant la manca d’informació
El relat, impregnat de discurs d’odi, es va imposar davant la manca d’informació factual, apuntant, un cop més, als menors estrangers no acompanyats, un dels col·lectius més assenyalats a xarxes quan es tracta de relacionar falsament immigració amb delinqüència. Ja va succeir amb l’assassinat d’un infant a Mocejón (Castella la Manxa) el 2024 o amb l’agressió a un ancià a Torre Pacheco (Múrcia) el 2025. En ambdós casos es van convocar mobilitzacions a xarxes que, en el darrer, van acabar amb “caceres” xenòfobes, tal com va recollir l’Observatori contra el Racisme i la Xenofòbia.
Aprofitar els buits informatius és una estratègia habitual del discurs d’odi. Quan no hi ha informació, ja sigui perquè no existeix o perquè és massa d’hora com per poder-la publicar amb garanties, els perfils especialitzats a difondre falsedats i missatges xenòfobs corren a assenyalar els estrangers com culpables dels crims més mediàtics. El fenomen és global i constant, tal com recull Newtral: el vam veure, per exemple, amb l’apunyalament de tres nenes a Southport, al Regne Unit, o amb l’atac al mercat de Nadal de Magdeburg, Alemanya.
Les publicacions mouen el focus del fet noticiable a la suposada nacionalitat de l’agressor. Intenten mobilitzar les emocions que generen situacions que ens poden resultar difícils de comprendre, aprofitant-les per reforçar, a base de repetició, el mantra que les persones estrangeres són perilloses. Quan la informació factual, que per la seva natura triga més a arribar, desmenteix les acusacions, no s’expandeix igual de lluny ni igual de ràpid. I tampoc garanteix que la part de la població que ja s’ha format una opinió canvïi de parer.
No va denunciar les agressions sexuals
Al cas de la Noelia Castillo Ramos s’hi suma el fet que és molt difícil que cap informació factual pugui desmentir, de manera definitiva, els rumors a xarxes. En l’entrevista que va concedir a Y ahora Sonsoles (minut 13:20), la jove va explicar que va patir tres episodis de violència sexual, el darrer dels quals, perpetrat per “tres nois alhora”, va acabar “tres o quatre dies” després amb un intent de suïcidi el 2022 que la va deixar paraplègica. Però també va explicar que no va denunciar els fets (minut 14:20) i, per tant, és improbable que la identitat dels presumptes agressors s’arribi a conèixer. El relat tindrà, per tant, espai per seguir-se expandint.
Alguns missatges de xarxes també han aprofitat l’absència de cap denúncia per assegurar, sense proves, que la jove es va “inventar” el fet, reforçant la narrativa de les denúncies falses per violència de gènere. Tal com hem explicat en repetides ocasions, només una de cada 5.000 denúncies per violència masclista s’investiga com a possible falsedat. En canvi, s’estima que el tres de cada quatre víctimes no denuncien.