L’ús del català perd pes, encara que Illa digui que no retrocedeix en parlants

El president del Govern de la Generalitat, Salvador Illa, va dir aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio (minut 9:40) que “no és cert” que el català “cada vegada” el parla “menys gent”. Va remarcar que prefereix veure el got “mig ple”. Aquesta idea és una VERITAT A MITGES, perquè li manca part del context necessari per entendre el fenomen complex de la situació del català.

“Si anem dient que la llengua (…) cada vegada la parla menys gent, que no és cert”

Salvador Illa, president del Govern de la Generalitat

És cert que el nombre total de parlants de català és més gran ara que el 2003, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics que la Generalitat de Catalunya ha fet cada cinc anys des d’aleshores. No obstant això, aquesta pujada s’ha donat en paral·lel a un augment demogràfic a Catalunya. En termes percentuals, el nombre de persones amb coneixements del català s’ha mantingut estable. A més, el nombre de persones que tenen el català com a llengua habitual ha retrocedit des del 2003 tant en parlants totals com en percentatge sobre el total de la població.

Hi ha més persones que saben el català

En paral·lel a la pujada demogràfica que ha viscut Catalunya a les últimes dues dècades, el nombre de parlants de català també ha anat creixent any rere any. El 2023, uns 6.337.500 catalans de 15 anys o més afirmaven que entenien el català, un 93% del total de la població d’aquesta franja d’edat. La xifra suposa un 16% més de persones que entenen el català en comparació als nivells de dues dècades enrere.

La tendència és la mateixa entre les persones que llegeixen, parlen o escriuen el català, que pugen un 14,2%, 19% i un 34,6% en el mateix període, respectivament.

No obstant això, en percentatge sobre el total de població, les persones que entenen, llegeixen o parlen el català s’ha mantingut estable al llarg dels anys, amb petites baixades als seus percentatges entre 2003 i 2023, de menys de cinc punts percentuals. L’excepció són les persones que l’escriuen, que passen del 58,8% el 2003 a ser el 65,6% el 2023.

Retrocedeix el grau d’ús en el conjunt de la població

Malgrat la pujada de persones que entenen el català, el grau d’ús ha baixat a les últimes dues dècades. El nombre de persones de 15 anys o més que afirmen fer servir només el català o més el català que qualsevol altra llengua s’ha mantingut estable, amb una lleugera disminució del 4,1% entre 2003 i 2023. El que pugen són les persones que diuen no parlar mai el català (un 104,1%, és a dir, s’han més que duplicat) i els que expressen que el parlen menys que altres llengües (un 27,1% més).

Veient el pes de cada grau d’ús sobre el total de la població, les persones que parlen només el català o més català que altres llengües han passat de ser més de la meitat fa dues dècades (54,8%) a retrocedir fins al 43,4% el 2023, encara que es mantenen com a grup majoritari.

Els que parlen català, però menys que altres idiomes, mantenen el seu pes, creixent lleugerament del 31% al 32,6%. El grup que més creix, també a escala percentual, és del de les persones que no parlen mai el català, que pugen del 14,3% de 2003 al 24,1% el 2023.

L’evolució del grau d’ús encaixa també amb la caiguda del percentatge de catalans que diuen tenir el català com a llengua habitual, llengua inicial de les converses o llengua d’identificació. Les dades disponibles a l’Idescat ajuntades pels anys 2003, 2008 i 2013 (llengua habitual, llengua d’identificació i llengua inicial) de manera separada pel 2023.

El català va ser la primera llengua inicial pel 29% de la població catalana de 15 anys o més el 2023, la llengua habitual pel 32,6%, i la llengua d’identificació pel 30%. En canvi, el castellà va ser la principal llengua inicial pel 49,2% de la població, llengua habitual pel 46,5%, i llengua d’identificació pel 40,4%, 

En paral·lel, creixen altres grups en aquests indicadors. Els que tenen tant el català com el castellà com a llengua d’identificació passa del 5% el 2003 al 14,6% el 2023, un grup que també puja del 4,7% al 9,4% al mateix període en llengua habitual i del 2,5% al 5,6% en llengua inicial. La suma d’altres llengües també puja, fins a suposar l’11,7% en llengües inicials, un 7,8% en llengües d’identificació i un 4,5% com a llengües habituals.

El gabinet de premsa del president Illa ha remès a Verificat a la Conselleria de Polítiques Lingüístiques, des d’on expliquen que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics, “puja el nombre absolut de coneixedors i d’usuaris”, però que “en un context de forta immigració, l’augment en absoluts no arriba a compensar el creixement de no coneixedors i no usuaris”. Adverteixen de no confondre xifres absolutes i dades en percentatges.

El gabinet de premsa de la Conselleria de Polítiques Lingüístiques expressa que la xifra d’Illa és correcta i que el Pacte Nacional per la Llengua té l’objectiu d’impulsar 100.000 nous parlants del català “per fer que el creixement absolut iguali o superi el creixement dels no parlants i, per tant, que els relatius es mantinguin o pugin”.

Emmarcat en el creixement demogràfic

El Govern de la Generalitat, quan va presentar els resultats el febrer del 2025, va situar la pujada dels parlants del català en un context de creixement demogràfic a Catalunya per la immigració, que se situa sobretot en la franja d’edat d’entre 25 i 45 anys, en la qual el 40% de la població és nascuda a l’estranger.