L’onada de desinformació arran de la mort d’El Mencho a Mèxic va amplificar el pànic i les narratives intervencionistes

Nemesio Rubén Oseguera Cervantes, àlies El Mencho, líder del Cártel Jalisco Nueva Generación (CJNG), va morir el passat diumenge 22 de febrer en un operatiu militar a Mèxic. Després de la caiguda del narcotraficant, va esclatar la violència al país, com ha succeït en anteriors detencions de líders del crim organitzat. Segons la informació de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana mexicana, es van registrar 252 bloquejos de carreteres, a més d’incendis de vehicles, i atacs a gasolineres i establiments, a 20 de les 32 entitats federals. Gairebé un 30% dels bloquejos es van concentrar a Jalisco, on El Mencho va ser capturat. 

Almenys 25 membres de la Guardia Nacional i 30 “presumptes delinqüents” van morir en aquells dies, com recull la BBC. Com informa en un comunicat el govern mexicà, ja “s’han restablert la pau i la seguretat en aquelles regions afectades després de l’operatiu”.   

Aquesta violència, però, va ser amplificada per una onada de desinformació i imatges creades amb intel·ligència artificial (IA) que van omplir les xarxes, dibuixant un país fora de control i contribuint al pànic, com detallen mitjans internacionals, com l’agència de notícies Reuters o The New York Times, plataformes de verificació mexicanes, com Verificado, i espanyoles, com Maldita i Verifica RTVE. Reuters recull opinions d’experts que apunten que algunes d’aquestes campanyes de desinformació podrien haver estat coordinades des del propi càrtel, per exagerar les seves represàlies i fer que semblessin més aterridores. T’ho expliquem!

Un informe del Instituto Tecnológico de Monterrey publicat el 23 de febrer descriu que “en esdeveniments violents, la taxa d’amplificació [de la desinformació] sol superar el 5–10%”. També remarca que la desinformació “es propaga més ràpid que la verificació oficial, per la qual cosa la fase més vulnerable són les primeres 6 a 12 hores”. Afegeix que alguns d’aquests missatges provenien també de comptes dels Estats Units.  

Entre les publicacions virals, una narrativa molt present demanava una intervenció per part dels Estats Units a Mèxic, fent-se ressò d’informació compartida per part de polítics republicans estatunidencs, com el senador republicà Bernie Moreno, que va assegurar que “narco-terroristes” estaven “perseguint ciutadans nord-americans”, tot i que no hi ha evidències que així sigui. També va circular la iniciativa del congressista republicà Tim Burchett de permetre l’ús de mercenaris per perseguir membres de càrtels a l’estranger. 

Com van promoure el pànic les principals desinformacions 

L’esclat de violència va ser real i va fer que durant més d’un dia les autoritats recomanessin a la població evitar sortir de casa, es cancel·lessin classes a les escoles i el transport públic en algunes zones del país. Però la informació falsa i descontextualitzada va promoure la por i va amplificar el caos sobretot durant les primeres hores, tot i que les autoritats demanaven repetidament informar-se només per canals oficials.

Va ser el cas, per exemple, de l’aeroport de Guadalajara, a l’estat de Jalisco, on va tenir lloc l’operatiu militar. Una imatge creada amb IA d’un avió en flames, verificada per múltiples agències de fact-checking, es va fer viral ràpidament, impulsada principalment per les xarxes d’un mitjà estatunidenc, com afirma la investigació del Tecnológico de Monterrey. El compte d’X del govern de Jalisco i el de l’ambaixada mexicana als Estats Units van haver de desmentir aquesta i altres informacions falses. Com la publicació viral en anglès d’una periodista estatunidenca que afirmava falsament que el càrtel CJNG havia respost a la mort d’El Mencho “assaltant l’aeroport de Guadalajara amb homes armats” i detallava que estaven “prenent turistes nord-americans com a ostatges a les carreteres i hotels propers”. 

The New York Times apunta que aquestes desinformacions podrien “haver promogut onades de pànic dins de l’aeroport”, i comparteix el vídeo d’una de les passatgeres que es trobaven en aquell moment allà i que diu: “La gent de sobte s’espanta, no sabem realment què passa, no s’escolta absolutament res, però la gent comença a córrer”. Mentre parla enfoca persones dins de l’aeroport en estampida i buscant refugi.

El caos va provocar, també, la cancel·lació de vols d’algunes aerolínies internacionals. Com descriu un comunicat del govern mexicà, “derivat dels fets registrats aquest matí a les immediacions dels aeroports de Guadalajara, Puerto Vallarta i Tepic” algunes aerolínies internacionals havien desviat els seus vols amb destí a Puerto Vallarta, tot i que l’Agència Federal d’Aviació Civil mexicana havia assegurat que els aeroports continuaven operant “amb normalitat”.      

Una altra de les imatges virals, que mitjans com Verificado o Animal Político, membres com Verificat de la xarxa internacional de verificadors IFCN, van demostrar que havia estat generada amb IA, mostra incendis de gran extensió i núvols de fum cobrint el cel de Puerto Vallarta, un enclavament turístic a la costa de l’estat de Jalisco. És cert que en aquella ciutat va haver-hi diversos incidents, amb incendis a vehicles i edificis, però no tan massius com mostra la imatge falsa. Aquest contingut generat amb IA va crear pànic entre la població de Puerto Vallarta, en especial els estrangers, com descriu The New York Times.

Com recullen mitjans de verificació com Verificado o Maldita, altres desinformacions que es van expandir ràpidament a xarxes van ser continguts descontextualitzats o manipulats. Entre molts altres, es van atribuir falsament a la violència del càrtel diversos incendis que en realitat havien estat provocats per falles elèctriques o que havien tingut lloc en altres països i en altres dates; es van difondre imatges generades amb IA del suposat cos de Nemesio Oseguera Cervantes (“El Mencho”) i fotografies seves amb altres líders criminals; un vídeo d’un presumpte narcobloqueig a Guadalajara que en realitat corresponia a protestes al Nepal el 2025; i un altre de la presidenta Claudia Sheinbaum aterrant en un vaixell de la Marina que es va presentar com una evacuació d’emergència quan en realitat era un vídeo antic d’un acte oficial.

Desinformació per part del càrtel

Com afirmen experts i autoritats mexicanes a l’agència de notícies Reuters, algunes de les desinformacions havien estat promogudes pel mateix càrtel, “intentant mostrar que el govern mexicà no té control sobre el país” i que el grup criminal estava present a tot el territori. Segons els experts, el crim organitzat va aconseguir moure el relat, de l’operatiu militar cap al caos.

L’emergència de la IA combinada amb l’expansió dels narcoinfluencers ha potenciat una nova via de propaganda pels càrtels, detalla l’agència. El fenomen d’aquests influencers relacionats amb el crim organitzat ha estat analitzat per mitjans com The Guardian, el mexicà Univisión, i, a Espanya, RTVE.  

Justificar una intervenció per part dels Estats Units

Altres continguts que es van fer virals poc després de la mort del líder del CJNG demanaven una intervenció per part dels Estats Units, perquè suposadament “Mèxic no està controlant als càrtels” i “necessita l’ajuda del president Trump urgentment”. També es feien ressò de missatges compartits per polítics estatunidencs del Partit Republicà, com el senador d’Ohio Bernie Moreno o el congressista de Tennessee  Tim Burchett. En ocasions tergiversant les seves paraules i afirmant, per exemple, que Moreno estava “instant Mèxic a sol·licitar suport militar dels Estats Units”.

Moreno assegurava a X que membres del crim organitzat estaven “perseguint” ciutadans estatunidencs, tot i que com publica l’agència de notícies EFE, la Casa Blanca va confirmar un dia després que no hi havia estatunidencs afectats per la violència a Mèxic. Moreno, igual que la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, advertia que si qualsevol ciutadà estatunidenc pateix danys per part dels càrtels, s’enfrontaran a “greus conseqüències” per part dels Estats Units. 

Burchett, per la seva banda, publicava un vídeo a les seves xarxes on deia que els càrtels havien “pres el control de zones, possiblement aeroports”, tot i que afegia que no n’estava segur. Es preguntava “què es pot fer” i aprofitava per recordar el projecte de llei que va presentar el febrer del 2024 al Congrés. S’anomena Cartel Marque and Reprisal Authorization Act of 2025, i autoritzaria el president Trump a permetre que actors privats armats actuïn contra càrtels de la droga, els seus membres i organitzacions vinculades, incloent-hi la confiscació de béns i persones. Es basa en una disposició constitucional que permetria al Congrés concedir autoritzacions perquè particulars actuïn en nom del govern “contra enemics dels Estats Units”. De moment, continua sent només una proposta i encara hauria de passar per la Cambra i el Senat abans de convertir-se en llei.