Lluitar per la veritat encara paga la pena

La preferència per la veritat és un valor humà universal. La ciutadania té un desig innat de veritat i aversió als mentiders. Totes les religions del món, de fet, insten a la veracitat. Se’ns diu que no hem d’aixecar falsos testimonis, que la veritat ens farà lliures, que la veracitat condueix a la justícia i que només la veritat triomfa.

Fa anys que assistim a canvis socials que amenacen els pilars de l’autogovern informat. Les democràcies semblen menys estables. Hi ha una desil·lusió generalitzada amb la vida cívica i frustració amb els governs. Les xarxes socials, en lloc de connectar-nos, contribueixen a una cultura de la divisió i la distracció. La propaganda política i els atacs divisius són habituals en països tan variats com el Brasil, els Estats Units, les Filipines, Sèrbia, Corea del Sud i Geòrgia. La política ja no és una conversa entre ciutadans amb opinions diferents, sinó una batalla disputada entre enemics que busquen la victòria total. 

Aquesta setmana, periodistes especialitzats en verificació de fets d’arreu del món ens reunim a Rio de Janeiro per al GlobalFact 2025, la nostra conferència anual. És un moment profundament desafiant per a tothom qui es preocupa per la veritat, els arguments raonats i la integritat intel·lectual.

“Els propagandistes i els governs empren la llibertat d’expressió com a arma per atacar els verificadors de fets titllant-los de censors”

Angie Holan, directora de l’IFCN

Un dels nostres reptes particulars és fer front al fet que els propagandistes i els governs empren la llibertat d’expressió com a arma per atacar els verificadors de fets titllant-los de censors. Basant-se en aquests atacs, les plataformes tecnològiques han justificat la retirada d’expectatives raonables sobre el fet que aquestes empreses impedeixen que les teories conspiratives, els falsos atacs o grups minoritaris i les estafes financeres es facin virals. L’actitud de les grans tecnològiques és que els usuaris han de comprovar-ho tot per si mateixos cada cop que es connecten a internet. Aquestes expectatives no només són poc realistes, sinó cruels, ja que no ajuden la ciutadania a navegar per les seves vides en línia. 

Aquesta retirada malinterpreta fonamentalment la verificació de fets i la llibertat d’expressió. La Xarxa Internacional de Verificació de Fets (IFCN, per les seves sigles en anglès) és un projecte sense ànim de lucre del Poynter Institute que dona suport i estableix les normes per als fact-checkers d’arreu del món. Considerem sagrada la llibertat d’expressió. L’any passat, en la nostra conferència de Sarajevo, els membres de la IFCN vam publicar una declaració en què s’afirmava la importància de la llibertat d’expressió: “El fact-checking pretén proporcionar informació addicional, aportant proves per corregir i aclarir missatges que són falsos, enganyosos o que manquen de context important. El fact-checking no busca expurgar o esborrar aquests missatges, sinó preservar-los com a part del debat públic alhora que ofereix les proves necessàries per informar-ne amb precisió”. 

La IA, un nou actor a tenir en compte

Més enllà de la retirada de les xarxes socials, la intel·ligència artificial presenta nous reptes. Encara que reconec el potencial de la IA i jo mateixa la faig servir, té defectes importants. Per si mateixes, aquestes eines “al·lucinen”, una manera agradable de dir que s’inventen coses. Si fossin éssers humans, diríem que menteixen. Sense una supervisió humana regular i grans millores en la seva precisió general, la IA amplificarà la nostra crisi d’informació en comptes de resoldre-la. Les empreses d’IA haurien de treballar ja amb organitzacions de verificació per crear sistemes fiables i precisos. Encara que alguns afirmen que els fact-checking està en desús, les enquestes públiques confirmen que la gent vol que la tecnologia redueixi els continguts falsos i perjudicials. 

Sospito que la ciutadania està tan a favor de la veritat perquè sap que la llibertat d’expressió depèn de l’accés a informació precisa. Una de les millors novel·les que han abordat aquest tema és 1984, de George Orwell, que és sorprenentment rellevant avui dia. En la novel·la, el Partit controla tota la informació i tracta de prohibir, fins i tot, els pensaments que violen la seva narrativa. La dissidència genuïna es fa impossible perquè la gent està mancada de la base factual per reconèixer alternatives. 

Quan es distorsiona o se suprimeix la informació, les persones perden la capacitat de formar-se opinions autèntiques: només poden escollir entre falsedats preseleccionades. I quan la ciutadania es veu inundada d’afirmacions contraposades sense cap garantia de veracitat, es torna confusa i cínica, dubtant fins i tot que pugui saber-se la veritat. 

Però hi ha una veritat objectiva sobre els fets. A vegades, els fets no poden documentar-se, però tenen una existència independent que no pot ficcionar-se. Molts fets poden ser coneguts, provats i sovint replicats per investigadors honestos. Aquesta és la feina dels fact-checkers, i lluitar contra el cinisme sobre el coneixement mateix és una de les nostres tasques més importants.

Refer la confiança ciutadana

Les institucions més fortes de la nostra societat –governs, partits polítics o corporacions globals– han de retre comptes davant la veritat i l’evidència. El periodisme independent i els tribunals solen servir de control, i per això els dictadors en potència els ataquen en primera instància quan es consoliden al poder. Les empreses ignoren les queixes de la ciutadania, però rectifiquen ràpidament quan s’enfronten a notícies o demandes.

No obstant això, el periodisme s’enfronta a pressions sense precedents. Quan el govern dels Estats Units va decidir posar fi al finançament de l’USAID a principis d’any, va eliminar un important suport als periodistes que verifiquen fets a l’Europa de l’Est, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. La retirada de les empreses tecnològiques de les associacions de verificació de fets agreuja el cop. Els models publicitaris anteriors a Internet s’han esfondrat i els models en línia ofereixen menys recursos. El periodisme sostenible i coherent és el salvavides de la democràcia, però la cerca del coneixement s’enfronta a un atac constant. 

Aquestes errades institucionals fan que aquesta tasca sigui profundament personal per a mi. El meu pare va néixer a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial. La seva família va intentar arribar als Estats Units, però en va ser rebutjada, així que van anar a Veneçuela. Va créixer parlant castellà abans d’anar als Estats Units a la universitat, on va conèixer la meva mare, una estatunidenca d’ascendència francesa i espanyola de la Louisiana rural. Ella va ensenyar-me que el coneixement i l’aprenentatge són claus per a una bona vida, per a la millora personal i per fer un món millor. El meu pare també va advertir-me dels governs que cerquen el poder sobre les persones vulnerables. Parlava de mentides repetides per tal que petits grups d’homes puguin conservar el poder i la riquesa, de presons i tribunals emprats no per fer justícia, sinó per intimidar i silenciar. La democràcia era la resposta, deia, un sistema de frens i contrapesos que contingués les passions i la cobdícia humanes en benefici de tothom. 

“El futur de la democràcia informada depèn de la nostra capacitat per fer evolucionar els mètodes sense perdre de vista els valors”

Angie Holan, directora de l’IFCN

Les seves advertències semblen avui profètiques. Veig que la gent desconfia de les institucions i que els periodistes independents poden ser vistos com a elits allunyades de la realitat. Per això hem de reexaminar els nostres plantejaments i el nostre llenguatge, fent que els nostres valors perdurables cobrin vida per al nou moment en què ens trobem. 

Preguntem-nos: sermonegem el nostre públic dient-li quina és la informació bona o hi dialoguem, escoltem les seves preocupacions i els expliquem els nostres mètodes? Escrivim històries de manera obligatòria amb un llenguatge repetitiu o bé busquem relats nous i convincents que despertin interès? Desenvolupem un llenguatge que crea connexions en comptes d’alienar? Estem disposats a assumir riscos, fins i tot a fracassar, i a millorar el nostre impacte a través de la iteració? 

El futur de la democràcia informada depèn de la nostra capacitat per fer evolucionar els mètodes sense perdre de vista els valors. Hem de desenvolupar enfocaments atractius per a la comprovació de fets que atreguin la gent. Hem d’aprofitar les oportunitats perquè la veritat sigui convincent i accessible. I hem d’anar més enllà de la retòrica defensiva per fer èmfasi en el nostre veritable propòsit: donar suport al públic i promoure el coneixement humà. 

Quan la nostra feina es dedica a això, es manté fidel a aquests preceptes universals. La veritat ens farà lliures, la veracitat condueix a la justícia i només la veritat triomfa.

Angie Drobnic Holan és la directora de la International Fact-Checking Network (IFCN), una organització mundial sense ànim de lucre que dona suport a la rellevància i el valor del periodisme. Abans d’incorporar-se a la IFCN va ser redactora en cap a PolitiFact i reportera de l’equip de PolitiFact que va guanyar el Premi Pulitzer el 2009