Llegir entre dades: com es desinforma amb estadístiques

Les dades numèriques i les estadístiques tenen una presència constant en la nostra vida quotidiana, encara que moltes vegades no en siguem plenament conscients. Les estadístiques estan a tot arreu: per exemple, quan consultem les interaccions a les xarxes socials, com ara el nombre de “m’agrades”, comentaris o visualitzacions en una publicació de TikTok o Instagram, estem interpretant dades quantitatives que reflecteixen el ressò d’un contingut digital. També és habitual utilitzar estadístiques en l’àmbit esportiu, com quan analitzem el rendiment del nostre equip preferit mitjançant gràfics de resultats, percentatges d’encerts o classificacions. 

Així doncs, les dades i les estadístiques no només són eines pròpies de l’àmbit científic o tecnològic, sinó que tenen una aplicació directa i rellevant en molts aspectes de la nostra vida personal i social.

És comú sentir que “els nombres no enganyen” o “són dades objectives”, però segons com es presenten poden donar lloc a confusions i distorsionar la realitat. Les persones i empreses que ens volen influenciar d’alguna manera coneixen molt bé aquestes tècniques i saben quina és la millor manera de presentar aquestes dades per contribuir a la desinformació. 

Nombres que enganyen: com llegir entre dades, la nova píndola Desfake —el projecte educatiu de Verificat— aprofundeix en la importància de saber llegir estadístiques i dona diverses eines per  entendre-les quan les trobem a xarxes i mitjans. Una d’aquestes eines és plantejar-se tres preguntes: són quantificables? Són estimacions o dades exactes? Quin és el context?

Dades (des)contextualitzades

Ens centrem en la tercera pregunta, el context. Sovint els titulars de les notícies dels mitjans de comunicació contenen poca informació sobre el context de les dades que ens presenten, i això pot donar lloc a sensacionalismes. 

Fer-nos preguntes sobre si el fet d’expressar les dades d’una manera o altra en pot alterar la percepció, ens pot donar pistes sobre si la informació és confiable o no. Una bona manera és pensar en com canviaria la informació si, en comptes d’aparèixer en nombres absoluts, aparegués en percentatges, o viceversa; o bé si ens està donant informació sobre una dada quantificable sense nombres. 

Per exemple, hi ha una gran diferència entre dir que “153 persones han estat condemnades per denúncies falses” i explicar que entre 2009 i 2021 s’han interposat gairebé 1,9 milions de denúncies per violència de gènere i només un 0,0084% dels casos de violència de gènere acaben en una condemna per denúncia falsa. És a dir, 1 per cada 12.000 presentades, segons la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2022.

Les ulleres Desfake

La nostra capacitat per desactivar la manipulació amb estadístiques depèn, en primer lloc, de cultivar una mirada crítica i curiosa davant de qualsevol dada que trobem —ja sigui un titular impactant, una infografia o un comentari viral a les xarxes. Això vol dir, abans i tot de les preguntes que proposem a la píndola Desfake, aturar-nos un instant i plantejar-nos: qui és la font d’aquestes xifres? Com s’han obtingut?

En un entorn en què empreses, mitjans i perfils a les xarxes utilitzen tècniques estadístiques per captar l’atenció i condicionar opinions, tenir eines per “llegir entre dades” esdevé una competència imprescindible.