L’Estat és el principal accionista de l’empresa privada Red Eléctrica de España (REE), però les seves participacions no són majoria

Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya, va afirmar el 28 d’abril, la nit de l’apagada a la península Ibèrica, que la Red Eléctrica de España (REE) és un “operador privat”. Així va pronunciar-se durant la segona declaració institucional del dia (minut 3:56), que va produir-se després de la segona reunió extraordinària del Consell de Seguretat Nacional, al voltant de les 22:30 hores. Multitud de titulars de diferents mitjans de comunicació i portals web van disseminar dubtes sobre la veracitat de la declaració de Sánchez.

T’HO EXPLIQUEM. La corporació Red Eléctrica de España és la filial principal de Redeia, empresa privada des del 1999. No obstant això, l’Estat n’és l’accionista majoritari: un 20% del total, segons l’Informe del Govern Corporatiu de 2024 de Redeia. A més, la Llei 17/2007, del 4 de juliol, estableix limitacions legals perquè cap altre accionista posseeixi més del 5% del capital social.

La Red Eléctrica de España és un “organisme privat”

Pedro Sánchez, president del Govern espanyol

Red Eléctrica de España és una filial, que suposa el 93% dels ingressos del grup, de Redeia, una empresa privada en forma de societat anònima que cotitza des del 1999 a l’Ibex 35. Redeia no forma part del Sector Públic Institucional de l’Administració de l’Estat (SPI), tal com ha confirmat Verificat en comprovar que no apareix en el cercador d’entitats de l’SPI.

Presència del sector públic

Entre el seu accionariat destaca la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), empresa pública encarregada de gestionar les participacions empresarials de titularitat pública, amb un 20% del total. La segueix Pontegadea Inversiones, S.L., el titular de la qual és Amancio Ortega, propietari d’Inditex, amb una participació directa del 5% del capital social, i Blackrock Inc, amb una participació indirecta del 4,64%.

Així mateix, Redeia té limitacions legals pel que fa a la quantitat de participacions que poden acumular els seus accionistes. La llei 17/2007, de 4 de juliol, restringeix a qualsevol soci al 5% de les accions i al 3% dels drets polítics (presa de decisions), que es retallen a l’1% per a qui dugui a terme activitats en el sector elèctric o participin en el seu capital. Tanmateix, per a la SEPI hi ha un règim especial que indica la impossibilitat de tenir menys d’un 10% de les accions.

A més, segons apunta la normativa, el director executiu de l’organització “serà nomenat i destituït pel Consell d’Administració de la societat […] amb el vistiplau del ministre d’Indústria, Energia i Turisme“. Això evidencia la relació entre els membres del consell d’Administració, i els seus presidents, amb els successius governs de l’Estat. Des del 2020, la seva presidenta és Beatriz Corredor, exministra d’Habitatge i afiliada al PSOE. Entre el 2018 i el 2020 va ser-ho Jordi Sevilla, també del PSOE. Prèviament i coincidint amb el mandat de Rajoy, la presidència la va ocupar José Folgado, secretari d’Estat del Partit Popular.

“No podem parlar formalment de societat pública, ni directament de control públic, però el factor de l’administració de l’Estat és determinant en l’elecció d’una part dels membres del consell d’administració i el seu president, fet que permet un control indirecte”, explica a Verificat. Josep Maria Aguirre, professor agregat de Dret Administratiu de la Universitat de Girona.

Sigui com sigui, la seva naturalesa jurídica és privada. Concretament, la seva privatització va culminar el 23 d’abril del 1999 amb la seva sortida a borsa, tal com s’indica al web del SEPI.