L’atur de la població marroquina a Catalunya és la meitat del que afirma Ignacio Garriga

El president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, va afirmar al Ple del Parlament del 30 de setembre que el 27% dels homes marroquins i el 54% de les dones marroquines que viuen a Catalunya estan a l’atur. És ENGANYÓS.

“El 27% dels homes marroquins i el 54% de les dones marroquines [que viuen a Catalunya] estan a l’atur“

Ignacio Garriga, president del grup parlamentari de Vox

Segons es desprèn del darrer Cens de Població, elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la proporció de persones amb nacionalitat marroquina i en edat de treballar que cobren l’atur és aproximadament la meitat del que afirma Garriga. Concretament, el 15% dels homes i el 24% de les dones del país nord-africà reben prestacions de l’atur. Les dades de Garriga coincideixen amb la taxa d’aturats respecte a la població activa, que no té en compte quasi la meitat de la població catalana marroquina.

La meitat de marroquins aturats del que diu Garriga

La Seguretat Social, organisme estatal encarregat d’assignar i pagar els subsidis de desocupació, no ofereix dades relatives al perfil dels receptors. De totes maneres, el Cens de Població i Habitatge, que elabora l’INE cada deu anys i que inclou variables com gènere, edat i nacionalitat, sí que especifica la situació laboral de les persones. El darrer disponible és el de 2021.

Així doncs, les dades d’atur que fa servir Garriga pràcticament dupliquen les reals. En realitat, el 14,9% dels homes i el 24% de les dones amb nacionalitat marroquina es troben a l’atur: són les que cobren la prestació contributiva o la no contributiva, tal com ha aclarit l’INE a Verificat. Així i tot, és una proporció força superior a la que té la població amb DNI espanyol: reben l’atur el 8,1% dels homes i el 10,5% de les dones amb nacionalitat espanyola. 

El 44% no treballa, però tampoc no cobra l’atur

Una possible explicació de l’error de Garriga podria ser la confusió entre estar a l’atur i no tenir feina: moltes persones que no tenen feina poden no tenir dret a les prestacions de l’atur. N’hi ha dues:

• Prestació contributiva: la pot rebre qui perd la feina havent cotitzat 360 dies durant els darrers sis anys. Els diners provenen de les retencions a les nòmines de la mateixa persona.
• Subsidi no contributiu: qui no té dret a una prestació contributiva pot demanar aquesta ajuda, que es manté menys temps (entre 3 i 21 mesos) i la quantitat rebuda és molt inferior: entre 480 i 570 euros. Així i tot, cal haver cotitzat un mínim de tres mesos i complir una sèrie de requisits.

El 18,8% de la població marroquina de Catalunya cobra una d’aquestes dues prestacions, però n’hi ha molta més que, malgrat no treballar, no hi tenen dret. I és que la major part de les persones nascudes al Marroc que no tenen feina no poden accedir a les prestacions de l’atur. Representen el 36% dels homes i el 55% de les dones marroquines de Catalunya.

Els càlculs serien correctes si es mesuressin respecte a la població activa

Aleshores, d’on venen les dades que menciona Ignacio Garriga? Verificat s’ha posat en contacte amb Vox per a concretar-ho, però en el moment de publicar aquesta verificació no ha obtingut una resposta. Així i tot, les dades coincideixen amb les que va publicar un usuari de la xarxa social X (Twitter) el febrer de 2025 i que fan referència a la proporció de marroquins aturats respecte a la població activa. Aquest concepte inclou les persones que treballen o estan a l’atur, però que no té en compte, per exemple, qui no treballa i no té dret a la prestació de desocupació.

És cert que si calculéssim la taxa d’atur respecte a la població activa amb nacionalitat marroquina, les xifres de Garriga serien correctes. Però el líder de Vox no parla de la taxa d’atur; parla de la proporció de ciutadans d’origen marroquí que cobren l’atur. Són dos conceptes força diferents i confondre’ls tergiversa la realitat.

Com que la proporció de persones que no treballen ni cobren atur és força gran entre la població d’origen marroquí, el càlcul del compte d’X reproduït per Garriga distorsiona les dades, fins al punt de duplicar la xifra.