La bandera de Palestina no està prohibida entre el públic d’Eurovisió, al contrari del que diuen missatges virals

Arran de la celebració de la primera semifinal d’Eurovisió el passat dimarts, circulen missatges a les xarxes socials que asseguren que el públic ha exposat banderes de Palestina durant el festival, tot i estar expressament prohibides per l’organització. 

És FALS. El públic que assisteix al festival d’Eurovisió té permès exhibir qualsevol bandera (inclosa la Palestina o l’LGBTQ+) que no estigui prohibida pel país amfitrió, en aquest cas, Suïssa, tal com ha confirmat l’organització del festival a Verificat. Les restriccions sobre les banderes, només apliquen als participants del concurs mentre estiguin en espais oficials.

“Tot i que l’organització ho havia prohibit, s’ha colat una bandera de Palestina a la semifinal d’Eurovisió”

L’actual edició d’Eurovisió que té lloc a Basilea (Suïssa) torna a estar envoltada de polèmiques en relació amb la no expulsió d’Israel del festival, al contrari del que va passar amb Rússia el 2022 per la guerra d’Ucraïna. Diversos aficionats del festival s’han manifestat en contra de la participació de la delegació israeliana per la guerra amb Gaza, tal com ja va succeir la passada edició. També Radiotelevisió Espanyola (RTVE) va demanar a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del festival d’Eurovisió, obrir un debat sobre la participació d’Israel.

En aquest context, s’han viralitzat missatges a les xarxes socials que apuntaven a l’ús de banderes palestines per part del públic durant la celebració de la primera semifinal del festival que va tenir lloc el 13 de maig. Segons els missatges, l’organització hauria prohibit l’ús d’aquesta bandera. Alguns afegeixen que també s’hauria prohibit la bandera LGBTQ+. 

Des de Verificat, hem preguntat a la UER sobre la política de banderes per a l’edició de 2025. L’organització ha respost amb unes declaracions del director d’Eurovisió, Martin Green, en què assegura que “la política per les emissores participants és que només poden utilitzar la bandera nacional als espais oficials”. Aquests són l’escenari, la sala verda (l’espai on els participants esperen el seu torn al concurs), l’escenari de l’Eurovision Village i la catifa turquesa (la cerimònia d’obertura del festival). 

“Fora d’aquests espais oficials, la política de banderes per a les delegacions és la mateixa que per a les audiències, on es poden utilitzar totes les banderes permeses per la llei suïssa, incloses les banderes de l’Orgull”, afegeix el director del festival. En aquest sentit, l’organització destaca que la política oficial de banderes ha estat desenvolupada per la cadena pública suïssa SRG SSR, amb la col·laboració de la UER. 

La UER també ha facilitat a Verificat aquesta política, que especifica algunes de les banderes prohibides al festival. Aquestes són “banderes amb contingut racista i discriminatori, inclosos símbols que incitin a l’odi o violència” o “banderes que continguin símbols d’organitzacions terroristes prohibides”. La bandera de Palestina o l’LGBTQ+ no són dins aquestes categories i, per tant, no estan prohibides entre el públic.

Prohibicions en edicions anteriors

La polèmica per la prohibició de certes banderes al festival d’Eurovisió no és nova. L’organització del festival es va haver de disculpar el 2016 per haver inclòs la “ikurriña” (la bandera del País Basc) a la llista de banderes prohibides, al costat de banderes com la d’Estat Islàmic, com informava RTVE. 

El mateix any, la cadena pública d’Armènia va ser sancionada per la UER per mostrar la bandera de l’Alt Karabakh, una regió en disputa amb l’Azerbaidjan. L’organització del festival va expressar en un comunicat que ho considerava una infracció del seu reglament de neutralitat política.