Guerra en l’era de la desinformació: com la IA accentua la infoxicació
Els conflictes armats mostren com la IA canvia el panorama mediàtic i posen en relleu la necessitat de l’alfabetització mediàtica
Els conflictes armats mostren com la IA canvia el panorama mediàtic i posen en relleu la necessitat de l’alfabetització mediàtica
Arran dels bombardejos dels Estats Units i Israel contra l’Iran i de la resposta de Teheran, les xarxes socials s’han omplert de continguts enganyosos o directament falsos sobre els atacs. Aquest fenomen no és nou. En situacions de guerra, les xarxes socials tenen un paper ambivalent: d’una banda, esdevenen una eina clau d’informació i comunicació per a la població civil; de l’altra, funcionen com a canals de propaganda i de difusió de continguts manipulats, perpetuant la infoxicació i la polarització d’idees.
N’és exemple el pic de desinformació detectat el març del 2022, coincidint amb l’inici de la guerra a Ucraïna, per l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO, per les seves sigles en anglès), una xarxa de verificadors formada per 34 organitzacions, entre elles, Verificat. Com recorda Marcel Mauri, coordinador del Grup d’Investigació en Comunicació Política, Periodisme i democràcia (POLCOM-GRP) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), “la primera víctima d’un conflicte és la veritat”.
Les guerres d’IA: quan la desinformació s’accelera
Tot i que les campanyes de desinformació no són noves, la IA transforma profundament el panorama informatiu de les guerres, sobretot a les xarxes socials, principal via d’informació dels joves, segons el Digital News Report del Reuters Institute. La tecnologia va mostrar els primers indicis de la seva capacitat de manipular la realitat amb la guerra de Gaza, tal com va recollir Maldita, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). Ara, però, ha pres una nova dimensió amb el conflicte a l’Orient Mitjà , que podria ser la primera guerra “retransmesa” falsament per IA.
Si abans crear imatges o vídeos manipulats requeria coneixements tècnics avançats, avui qualsevol usuari pot generar continguts falsos amb eines accessibles i en pocs minuts que es poden escampar ràpidament a través de les xarxes socials. Segons Xavier Giró, professor jubilat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i impulsor del grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes, aquests continguts tendeixen a multiplicar l’impacte emocional immediat del patiment, posen els sentiments per sobre de la reflexió i acceleren la circulació d’informació –real i fabricada–, fet que dificulta el seguiment pausat i crític dels fets.
Un informe recent de Brookings, un think thank (en català, laboratori d’idees) que aborda les implicacions de les deepfakes (vídeos generats amb IA) en els conflictes internacionals, exposa amenaces com “falsificar ordres de líders militars, sembrar confusió entre la població i les forces armades, i donar legitimació a guerres i aixecaments”. Aquesta setmana, Nikita Bier, executiu d’X, va anunciar la suspensió temporal del programa de monetització als creadors que publiquin vídeos de conflictes armats generats amb IA sense indicar-ho clarament amb una etiqueta.
Quan la informació satura, cal pensament crític
La proliferació d’aquests continguts generats amb IA també contribueix a la infoxicació, definida com un excés d’informació que el receptor no pot processar. Això, en part, és una conseqüència de la falta d’atenció crítica a l’entorn i d’una mandra intel·lectual, on els algoritmes tenen un paper protagonista, segons un estudi de la revista Comunicación y Hombre.
Per a Mauri, investigador de POLCOM-GRP, aquest fenomen pot accentuar la polarització de la ciutadania en un context bèl·lic “d’extrema necessitat de consum informatiu”. En la mateixa línia, una investigació de la Universitat de Ginebra (Suïssa) preveu que l’amplificació de continguts sensacionalistes o polaritzadors, sovint premiats pels algoritmes de les plataformes, accentuï les divisions socials.
Davant d’aquesta saturació informativa i la forta polarització, l’expert apunta a un altre risc: la desconnexió. Hi ha gent que acaba pensant que prefereix no informar-se, però alerta que aquesta actitud és perillosa: “L’única manera d’estar ben informat és fer-ho a través de fonts fiables i contrastables.”
En aquest sentit, Mauri defensa l’alfabetització mediàtica com a clau per no caure en la voràgine de la desinformació. Tal com també proposa l’OCDE amb el seu esborrany de l’informe PISA 2019, Mauri coincideix en el fet que no es tracta només d’intentar detectar vídeos que han estat generats amb IA, sinó de desenvolupar una mirada crítica que permeti interpretar la informació en el context i distingir què és fiable i què no. Per a Mauri, la responsabilitat és compartida: els mitjans han d’esforçar-se a identificar amb rigor els seus continguts per diferenciar-los de la desinformació, però la ciutadania també ha de buscar fonts confiables abans de compartir qualsevol informació. Els joves, tot i ser més exposats a continguts artificials, explica, poden també ser més crítics i posar en dubte el que veuen, si se’ls ofereixen eines i formació adequades.
Projectes pedagògics com Desfake, impulsat per Verificat, mostren com aplicar l’AMI a l’aula. Amb el recurs “Investiguem en qui confiar”, l’alumnat aprèn a comprovar la veracitat de la informació a través de quatre preguntes clau: Com em vol fer reaccionar? Qui hi ha darrere de la informació? Què diuen altres fonts fiables? Quines proves aporta?