Uns 8.500 grans propietaris concentren el 45% dels pisos de lloguer de Barcelona

La concentració de pisos en unes poques mans és una de les principals denúncies de les organitzacions de defensa del dret a l’habitatge. A Barcelona, prohibir la compra especulativa és una condició dels Comuns per a aprovar els pressupostos municipals. La líder de la formació, Janet Sanz, va afirmar dilluns passat al programa Cafè d’Idees de 2cat (minut 53) que el fet que hi hagi persones que comprin un únic pis per a llogar-lo “és una cosa minúscula”. 

Quin pes tenen els petits propietaris en el mercat de lloguer de Barcelona? Fins a quin punt el sector està concentrat en poques mans? T’ho expliquem!

“Comprar un [únic] pis i llogar-lo és una cosa minúscula”

Janet Sanz, líder de Barcelona en Comú

No podem saber com són d’habituals les casuístiques que proposa Janet Sanz: exemples com el d’una persona que compra un pis per a quan els fills siguin grans o per un familiar que ara mateix viu a l’estranger, i que de moment el posa a lloguer. De totes maneres, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) elabora bianualment un informe sobre la concentració empresarial del mercat dels lloguers que sí que permet comprendre com està repartit.  

El 55% del parc de lloguer és de petits propietaris

L’últim estudi, que correspon al 2023, calcula que el 71% dels arrendadors només tenen un pis posat en lloguer, i que conjuntament controlen el 33% del parc de lloguer de Barcelona. Un 12% addicional està en mans de persones que en tenen dos. En total, els petits propietaris, els que en tenen menys de cinc, són responsables del 55% dels pisos que hi ha llogats a Barcelona, tot i que representen el 93% dels arrendadors. 

La resta, doncs, és propietat de grans tenidors. Si bé són una minoria, el 7% dels arrendadors controlen el 45% del parc d’habitatges de lloguer de Barcelona. D’acord amb la nova normativa catalana, entren en aquesta categoria les persones o empreses que posseeixin i tinguin arrendats cinc o més habitatges en zones tensionades, com ho és la capital catalana i 270 municipis més. L’informe de l’O-HB, elaborat a partir de les dades de fiances de l’Incasòl, classifica els propietaris segons el nombre d’immobles llogats que tenen arreu de la demarcació barcelonina.

A Barcelona, 8.538 grans tenidors acumulen conjuntament 107.539 pisos, i això sense comptar les seves pròpies residències.

Inclús en aquest reduït grup de persones que té almenys cinc pisos llogats, hi ha grans diferències de patrimoni. Mentre que unes 5.400 persones posseeixen entre 5 i 10 pisos i unes 2.200 en tenen entre 11 i 24, n’hi ha 917 que en concentren almenys 25. Aquest miler d’individus i, sobretot, d’empreses, acaparen un de cada cinc pisos que es lloguen a Barcelona.

3.000 persones controlen un de cada tres pisos

Un petit grup concentra una part molt important del parc: 3.155 persones i empreses són titulars de 78.000 pisos de lloguer. Tot i que aquestes entitats tan sols representen el 2,8% del gremi, controlen el 33% del mercat barceloní. És una proporció molt similar a la que aglutinen els 80.300 propietaris d’un sol pis.

Aquestes tres mil persones tenen almenys deu immobles llogats, el llindar que fixa la normativa espanyola per a classificar-los com a grans tenidors. És una definició menys estricta que la de la Generalitat, que considera gran tenidor qui en té cinc o més en zones tensionades.

Petits propietaris, grans empreses

La distribució de la propietat també s’explica per qui controla els pisos de lloguer. Mentre que nou de cada deu propietaris són persones físiques, és a dir, que lloguen el pis a títol individual, un de cada tres habitatges llogats estan en mans d’empreses.

Són, a grans trets, els habitatges dels grans tenidors. Mentre que els petits propietaris són majoritàriament persones amb noms i cognoms, qui controla més de 10 pisos acostuma a constituir-se com a empresa. Del miler de titulars amb més de 25 habitatges, quatre de cada cinc són persones jurídiques (empreses), i només un és una persona física (particular o autònoms).

Les figures més comunes són les d’empreses: les 7.800 que operen al mercat immobiliari de Barcelona controlen un de cada quatre lloguers que s’hi firmen. De mitjana, posseeixen 7 habitatges, d’acord amb el mateix informe. L’altre gran tipus de propietari són les comunitats de béns, és a dir, grups de persones que comparteixen una propietat, com és el cas de germans que hereten conjuntament el pis d’un familiar. N’hi ha unes 4.900 i gestionen 16.000 lloguers.

A Barcelona també hi ha 7.300 pisos de lloguer en propietat de les administracions públiques, 1.800 en mans d’entitats sense ànim de lucre i 600 que són d’entitats religioses.