França no ha declarat un confinament per l’hantavirus: són missatges que alimenten l’alarmisme

Circulen diversos missatges a X que afirmen que França ha declarat un confinament a causa de l’hantavirus. Són FALSOS.

França no ha declarat un confinament arran del brot d’hantavirus originat al creuer MV Hondius, en data de la publicació d’aquesta verificació. Una cerca de Verificat a les pàgines oficials del govern francès i als principals mitjans de comunicació gals i internacionals no revela cap informació fonamentada ni cap comunicat oficial sobre un confinament general declarat per l’hantavirus al país.

Segons el decret francès del del 10 de maig del 2026, les persones que es trobaven a bord del creuer entre l’1 d’abril i el 10 de maig, i que siguin a França, hauran de fer quarantena durant un total de 42 dies. 

“França és el primer país en entrar en confinament 6 anys després de la covid”

Els missatges que circulen a xarxes generen alarmisme, avivant la por i el pànic vers el brot d’hantavirus. En anglès s’anomena fear-mongering (propagació de la por), que és especialment efectiu quan la població conserva una memòria vívida d’una crisi anterior, com la pandèmia de la covid-19.

En aquest context, paraules com “confinament” o “lockdown” poden activar una resposta emocional immediata que facilita la viralització del contingut fals abans que els usuaris puguin contrastar-ne la veracitat. 

Ni els governs ni la premsa no han publicat cap anunci d’un confinament

El Ministeri de Sanitat de França no han publicat cap anunci sobre un confinament, com tampoc ho ha fet el govern francès en el seu conjunt.

La premsa nacional tampoc no ha publicat cap notícia al respecte, com són Le Monde, Le Figaro o Libération, ni apareix a la secció internacional de mitjans com El País, El Español, El Periódico, La Vanguardia o Diari Ara. Una restricció d’aquesta magnitud hauria tingut una cobertura prioritària en els grans mitjans de comunicació.

A bord del vaixell MV Hondius hi havia cinc ciutadans francesos. Fins a la data de publicació d’aquesta verificació, són una dona que ha donat positiu a les proves i es troba en estat crític, i quatre persones que han donat negatiu i que estaran en quarantena durant 42 dies, amb mínim quinze dies en observació a l’hospital, segons informa Le Monde.

Aquestes mesures d’emergència per a la gestió del risc d’infecció per hantavirus s’inclouen en el decret núm. 2026-364, del 10 de maig del 2026 i afecten tant els passatgers del creuer com els contactes estrets. Així, també estaran en observació i aïllament els 22 contactes estrets detectats i qualsevol persona “que presenti un risc greu d’infecció”.

Per altra banda, també han circulat missatges falsos afirmant queFrança ha decretat el tancament d’escoles per l’hantavirus, que han desmentit Newtral i Maldita, membres com Verificat de les xarxes internacionals de fact-checking (IFCN).

Propagació de la por per escampar missatges i narratives falses

Els missatges virals, que mai citen cap font oficial ni contrastada i sempre pretenen anunciar un fet recent i d’urgència, segueixen la tècnica comunicativa de la propagació de la por (fear-mongering, en anglès).

La desinformació basada en la por circula de manera recurrent en contextos de crisi sanitària, tal com vam observar durant la pandèmia de la covid-19 i també estem desmentint en el context de l’hantavirus a Verificat. Aquesta dinàmica pot generar sentiments de negació, estrès i ansietat que poden ser instrumentalitzats per reforçar narratives al voltant del control governamental de la població, la comercialització de vacunes i medicaments, o l’origen del brot, que són temes sobre els quals circulen habitualment dubtes i teories de la conspiració.

En el context del brot de l’hantavirus, a Verificat hem desmentit que Pfizer tingui una vacuna en desenvolupament contra el virus, que els beneficis d’una farmacèutica hagin augmentat per tenir una vacuna, o que l’hantavirus és un efecte secundari de la vacuna contra la covid. També han circulat teories de conspiració viralitzades per Grok (la intel·ligència artificial d’X) que apunten falsament que el mot “hantavirus” prové de l’hebreu i vol dir “estafa”.

Els missatges solen estar escrits en majúscules, amb emoticones transmetent alarma i urgència, i sovint acompanyats de paraules o frases que informen d’una suposada notícia d’última hora. Un estudi publicat el 2019 per Health Communication sobre la comunicació informativa en situacions d’epidèmia va destacar que el format de les notícies pot augmentar la percepció de la severitat de la situació. A més, van observar que si les notícies no informen correctament dels fets, ja sigui per error o per exageració, poden tenir molta influència en les pors i els comportaments respecte a la situació sanitària.