Els estrangers a Catalunya tenen taxes d’ocupació i activitat similars a la dels espanyols
Uns 500.000 estrangers residents a Catalunya no treballen, però això no vol dir que no s’hagin incorporat al mercat laboral, a diferència del que diu Orriols
Uns 500.000 estrangers residents a Catalunya no treballen, però això no vol dir que no s’hagin incorporat al mercat laboral, a diferència del que diu Orriols
Què s’ha dit?
Que mig milió de migrants residents a Catalunya tenen accés als serveis públics i prestacions tot i no haver-se integrat al mercat laboral.
Què en sabem?
Que a Catalunya hi ha 512.000 estrangers que actualment no estan ocupats, però això no vol dir que no s’hagin incorporat mai al mercat laboral. La salut i l’ensenyament són d’accés garantit per a tothom que està empadronat a Espanya, i les ajudes i subsidis s’atorguen segons la renda i no per nacionalitat.
Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana (AC) i diputada al Parlament de Catalunya, va afirmar a la sessió de control del Govern del passat 30 de setembre que “vora 500.000 immigrants residents a Catalunya no s’han incorporat al mercat laboral, però tots tenen sanitat gratuïta, educació de franc pels seus fills i tota mena d’ajudes i subsidis”.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Catalunya hi ha 512.000 estrangers de 16 anys i més que actualment no estan ocupats, però això no vol dir que no s’hagin incorporat mai al mercat laboral. De fet, proporcionalment, els percentatges d’activitat i inactivitat laboral dels estrangers són equiparables als espanyols. T’ho expliquem!
Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana“Vora 500.000 immigrants residents a Catalunya no s’han incorporat al mercat laboral, però tots tenen sanitat gratuïta, educació de franc pels seus fills i tota mena d’ajudes i subsidis”
Atur i població inactiva
L’origen de la dada que va anunciar Orriols és incert, i Aliança Catalana no ha respost a la petició de Verificat de proporcionar-ne la font. Tampoc han clarificat a què es refereix quan parla d’integració al mercat laboral. Hem trobat dues maneres d’arribar a aquesta xifra.
A Catalunya, el segon semestre del 2025 hi havia 512.700 estrangers de més de 16 anys que no treballen, dels quals uns 384.800 són població inactiva i 127.900 estan registrats a l’atur, segons l’INE. La població inactiva és, seguint la definició de l’Organització Internacional del Treball, el segment de població de més de 16 anys que no treballa perquè no pot (persones amb discapacitats, per exemple) o perquè no vol (estudiants, jubilats, persones que es dediquen a la llar, entre d’altres). Les estadístiques d’atur, en canvi, només compten aquelles persones desocupades que estan registrades a un servei d’ocupació com a demandants de feina. Així, si una persona busca feina però no està registrada com a tal, se’l comptabilitza com a inactiu.
Per altra banda, segons la Seguretat Social, a 29 d’agost del 2025 hi havia 718.939 afiliats estrangers, és a dir, segons l’INE, altes laborals. Creuant aquesta dada amb l’EPA, això es traduiria en un total de 575.761 de persones de la població total de més de 16 anys que no han treballat amb contracte durant el temps mesurat. Però les dades de l’EPA i de la Seguretat Social no són equiparables, i per tant aquesta resta no reflecteix la realitat de manera precisa. Com explicàvem en aquesta publicació, la Seguretat Social compta situacions de cotització i no persones úniques, a part de no incloure els autònoms ni els treballadors registrats al Sistema Especial de la Llar, ni l’Agrari.
Les taxes d’activitat, ocupació i atur entre espanyols i estrangers
Proporcionalment, i segons dades de l’INE, la població estrangera de Catalunya està pràcticament tan integrada al mercat laboral com l’espanyola. Les dades de l’INE indiquen que el 21,2% de la població activa de Catalunya és d’origen estranger, és a dir, 909.900 persones, que representen el 70,28% del total de la població migrant de més de 16 anys. La resta de la població activa està formada pel 60,36% de la població espanyola de més de 16 anys. D’acord amb l’INE, la població activa és la població que està ocupada o aturada i registrada com a demandant de feina.
Segons l’INE, que fa els càlculs amb la població major de 16 anys, la taxa d’ocupació és superior entre estrangers (58,3%) que entre espanyols (56,4%), però la taxa d’atur també és més alta (14,1%) comparada amb la dels espanyols (6,5%). Però segons l’Observatori de Treball, que limita l’estudi a la població entre els 16 i els 64 anys, les dades entre els estrangers són més baixes que les espanyoles. Per una banda, segons l’Observatori, tenen una taxa d’ocupació de 65,8% enfront un 74,9% espanyol, mentre que la taxa d’atur és del 14,1% enfront del 6,5% d’espanyols.
En nombres totals, hi ha 782.000 estrangers ocupats, és a dir, amb feina. En conjunt, els estrangers suposen el 19,8% de la població ocupada, el 36% de la població a l’atur (127.900) i el 14% de la població inactiva (384.800 persones) de Catalunya.
Els estrangers aporten més del que reben
Sovint sentim que l’accés dels migrants empadronats als serveis bàsics pot suposar una sobrecàrrega de la sanitat pública o casos d’abús del sistema. Però cap estudi ni anàlisi indica que això succeeixi. De fet, al contrari. El centre d’anàlisi Funcas, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (2020) han analitzat els ingressos i les despeses que suposen els migrants en conjunt, arribant a la conclusió que el balanç és “positiu”: els migrants aporten més del que reben. L’estudi publicat pel Ministeri d’Inclusió mostra que el 2007 els estrangers aportaven 8.080 milions d’euros, uns 1.500 milions més que la despesa social associada a la migració, i un benefici net pel país del 0,25% del PIB.
De fet, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va analitzar les dades entre 2006 i 2018, concloent que en tots els països membres els migrants aporten més en impostos i contribucions que els governs gasten en la seva salut, educació o protecció social.
A més, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va publicar un informe de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofobia (OBERAXE) el 2024 que indica que la discriminació laboral i educativa cap als migrants residents té un impacte econòmic negatiu, que a Espanya és l’1,36% del PIB i equival a unes pèrdues de 17.000 milions d’euros.
L’anàlisi quantifica els salaris que les persones estrangeres no perceben per motius de desigualtat, tant per dificultats d’accedir al mercat laboral com per la bretxa salarial. Segons un estudi de la revista Nature, els migrants cobren de mitjana un 29% menys que els espanyols, que l’OBERAXE quantifica en fins a 500 euros mensuals. Per altra banda, l’estudi d’OBERAXE observa una taxa d’escolarització inferior entre els estrangers, que atribueix parcialment a la manca d’igualtat de condicions per accedir a l’educació, una major probabilitat de fracàs escolar (directament vinculada a factors socioeconòmics segons un estudi de 2018 del CIDOB), així com una menor probabilitat d’accedir a estudis superiors.
Fan menys ús de la sanitat i l’educació que la població espanyola
L’accés a la sanitat pública és un dret universal a Espanya, i com a tal hi tenen accés els espanyols i els residents, així com a persones no registrades o autoritzades com a residents. Per a accedir-hi, només cal estar empadronat i obtenir una targeta sanitària individual. Tot i això, sense el permís de residència, no es pot accedir al sistema de salut durant els primers 90 dies d’empadronament al territori espanyol.
El 2024, els estrangers representaven un 18,2% de la població de Catalunya. Una falsa creença sobre aquest segment de la població és que acaparen i abusen dels serveis socials. Això ho desmenteix l’informe de 2019 del Defensor del Poble, que explica que els estrangers empadronats no fan un ús abusiu dels sistemes públics.
Diversos estudis al llarg dels últims deu anys ho confirmen. Un estudi del Grup de Recerca en Polítiques de Salut i Serveis Sanitaris (GRPSS) de 2014 va determinar que a Catalunya els estrangers feien un ús menor de l’atenció primària i de les urgències. El 2017, el Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona (CIDOB) va observar, també, que els estrangers acudeixen tant o menys com els espanyols als sistemes públics.
A 2024, els estrangers de països amb PIB més baixos fan menys ús del sistema hospitalari i d’atenció primària que els espanyols i estrangers de països amb PIB alt. Les excepcions son les urgències d’atenció primària, on la diferència no és notable, i la taxa d’ingrés hospitalari (13,4 entre els estrangers i 5,4 entre els espanyols), que respon a una major taxa de natalitat. En canvi, segons un estudi de l’Observatori de Salut del 2021, els migrants en situació irregular són els que fan un ús menys intensiu del sistema de salut.
A Catalunya hi va haver un total de 225.263 alumnes estrangers al curs 2023-2024. Segons les dades del Departament d’Educació (sobre cursos d’infantil, primària, ESO, batxillerat, Formació Professional i educació especial) eren un 16,1% de l’alumnat a Catalunya, formant un 17,7% de l’alumnat a l’educació pública i un 13,2% de l’educació privada.
Accés a ajudes i subsidis segons la renda, no la nacionalitat
Les ajudes i subsidis s’atorguen seguint criteris de renda i no d’origen o nacionalitat. A més, gran part d’aquestes ajudes són contributives, és a dir, requereixen una cotització mínima i, per tant, haver estat incorporat al mercat laboral. En el cas de les no contributives, en les quals només es demana, per exemple, el padró, es té en compte la renda. A Catalunya, estan adreçades a persones amb discapacitats de més del 65% i a gent gran jubilada en situació de necessitat.
En els casos en què la renda és un criteri rellevant a l’hora d’atorgar ajudes, els estrangers hi tenen una alta presència perquè també són un col·lectiu en molt més alt risc de pobresa, tal com hem explicat al portal Les mentides alimenten l’odi. A Espanya, el risc dels estrangers no comunitaris és 34 punts percentuals més elevat que el dels espanyols i 19 punts més elevat que el dels estrangers comunitaris, segons dades de l’INE.
Rectificació
En una versió anterior d’aquest article haviem escrit que les sigles OCDE corresponen a Organització per la Cooperació i el Desenvolupament d’Europa, que rectifiquem per Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic a 6 d’octubre de 2025.