És enganyós dir que la vacuna de la triple vírica estigui feta de “cèl·lules de fetus avortats”, com assegura Robert F. Kennedy Jr.

Robert F. Kennedy Jr., secretari de Salut dels Estats Units, va afirmar en una entrevista el 30 d’abril a la cadena estatunidenca News Nation (minut 1:19), que la vacuna de la triple vírica (que protegeix contra el xarampió, les galteres i la rubèola) conté “restes de fetus avortats”.

És ENGANYÓS. La vacuna de la triple vírica, com altres medicaments i vacunes, empra una línia cel·lular —un tipus de cèl·lules de laboratori que no deixen de replicar-se— derivada d’un fetus avortat legalment als anys 60 per produir algun dels seus components. Ara bé, aquestes cèl·lules ja no tenen cap relació amb el seu origen, perquè han estat clonades reiteradament des de fa dècades. Per tant, els vials no contenen teixit fetal.

“La vacuna triple vírica (MMR) conté moltes restes de fetus avortats”

Les tècniques de fabricació de les vacunes utilitzen habitualment línies cel·lulars, un tipus de cèl·lules de laboratori que es reprodueixen contínuament, per produir de manera ràpida alguns dels components emprats en el desenvolupament o la producció dels vials, com proteïnes o virus. 

Tant la vacuna de la triple vírica que s’administra a Espanya (PRIORIX) com les dues autoritzades als Estats Units (PROQUAD i MMR II) són vacunes de virus atenuats. Això vol dir que inoculen el virus que causa la malaltia, però en una forma debilitada. D’aquesta manera atorga immunitat, però no pot desenvolupar la infecció. Per produir aquests virus en grans quantitats, les farmacèutiques utilitzen la línia cel·lular MRC-5, iniciada el 1966 a partir de cèl·lules pulmonars d’un fetus avortat de 14 setmanes.

La vacuna PROQUAD, a més, també empra la línia cel·lular WI-38, iniciada el 1962 a partir d’un fetus de tres mesos avortat legalment, per reproduir i multiplicar un altre dels virus que es troben a la vacuna.

Ara bé, tot i que les cèl·lules que van donar lloc a les línies cel·lulars MRC-5 i WI-38 es van extreure originàriament de sengles fetus avortats, les cèl·lules que han arribat als nostres dies i que empra la indústria en els processos de desenvolupament i fabricació de vials ja no hi tenen cap relació, perquè les cèl·lules han estat clonades i multiplicades repetidament des de fa dècades. És per això que no és correcte dir que la vacuna de la triple vírica conté restes de fetus avortats.

Emprades arreu, i víctimes reiterades de desinformació

Les línies cel·lulars s’han utilitzat molt en la recerca biomèdica i en el desenvolupament de vacunes a causa de la seva capacitat per suportar el creixement de molts virus humans i per la seva estabilitat en cultiu. Els usos més comuns són l’obtenció de proteïnes i la reproducció dels virus. Algunes de les vacunes més populars, com per exemple la de la rubèola o algunes versions de la ràbia, es van crear fa dècades a partir de línies cel·lulars extretes de fetus avortats legalment (embrions extrets de l’úter de manera voluntària i conforme a la legislació vigent).

Les línies cel·lulars provinents de fetus avortats es van emprar, també, en el desenvolupament de les vacunes de la covid-19, la qual cosa ja vàrem explicar el 2021. Els vials fabricats per Pfizer/BioNTech, Moderna i AstraZeneca/Oxford van emprar la línia cel·lular coneguda com a HEK 293, creada a partir de cèl·lules de ronyó extretes d’un fetus avortat legalment el 1973. Janssen, per la seva banda, emprava la línia cel·lular PER.C6, que té patentada i que prové de cèl·lules de retina d’un fetus avortat legalment el 1985.

La MRC-5, emprada a les formulacions de la triple vírica, de fet, també s’empra per diagnosticar patologies causades per virus, entre altres malalties infeccioses. “Les línies cel·lulars permeten el diagnòstic de moltes malalties en virologia” comenta Carla Berengua, adjunta a l’Àrea de Virologia i Biologia Molecular del Servei de Microbiologia de Sant Pau, en una conversa amb Verificat. 

Existeix un risc de pandèmia de xarampió? 

El posicionament de Kennedy respecte de les vacunes, del qual ja vàrem parlar aquí, ha estat criticat reiteradament per la comunitat científica. Susan J. Kressly, presidenta de l’Associació Americana de Pediatria (AAP, per les seves sigles en anglès), per exemple, va acusar-lo de difondre informació errònia que pot minar la confiança pública en les vacunes. Al gener, 77 premis Nobel en Medicina, Fisiologia, Física i Química demanaven al Senat estatunidenc rebutjar el seu nomenament en una carta.

Inclús el mateix Kennedy ha admès aquesta setmana al Congrés que la seva opinió sobre les vacunes és “irrellevant” i ha assegurat que ningú hauria de seguir els seus consells en temes mèdics (minut 1:33). 

Actualment, als Estats Units existeixen brots de malalties que es poden prevenir gràcies a les vacunes, com és el cas del xarampió. El país portava a vuit de maig un total de 1.001 casos confirmats des de principi d’any, centrats en 14 brots, segons dades de la CDC, amb 3 morts confirmades. Un estudi recent de la revista JAMA Network apunta la possibilitat de l’aparició de malalties que han estat gairebé desaparegudes a causa de la baixa vacunació als Estats Units.

A Espanya també hi ha hagut un cert augment de casos de xarampió, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i del Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions (CAV). El Ministeri de Sanitat, per la seva banda, va publicar una avaluació de risc el passat 7 de març on informava que, tot i l’augment de casos, el risc d’infecció per la població general és baix, donat l’alt percentatge de persones vacunades —aproximadament el 94,4% de la població segons dades de l’INE, prop del 95% que demana l’OMS per prevenir brots en comunitats vulnerables—.