El TC manté l’expropiació d’habitatges buits per a ús social, però per a uns casos molt concrets

Heu fet arribar a través del WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) un vídeo viral de TikTok que assegura que una sentència del Tribunal Constitucional del 29 de gener dona llum verda a expropiar pisos a qualsevol persona si fa dos anys que estan buits. És ENGANYÓS.

La sentència a què es refereix l’autor respon a una impugnació de Vox a diversos articles de la llei d’habitatge catalana del 2022. El Tribunal ha considerat constitucional l’article que contempla l’expropiació d’habitatge buit per a ús social, que no afecta la població general, sinó que només aplica en unes condicions molt concretes: quan aquest es troba en zones definides com a tensionades per la mateixa llei, quan fa almenys dos anys que és buit sense justificació, i si és propietat d’una persona física o jurídica amb cinc o més habitatges (gran tenidor). El 2020, els arrendataris catalans que es trobaven dins aquesta categoria eren l’àmplia minoria, inferior al 10%.

“El Tribunal Constitucional acaba de permetre que t’expropiïn l’habitatge, que te’l treguin, si no el fas servir”

La Sentència del Tribunal Constitucional de 9/2025 estima parcialment el recurs presentat per Vox contra la llei d’habitatge catalana de 2022 per inconstitucionalitat. El Tribunal rebutja part del recurs, i no veu inconstitucional el gruix de l’article 15.4 de la Llei 4/2016, en redacció donada per la Llei 1/2022, que tracta l’expropiació d’habitatge per a ús social. Valora que no atempta contra el dret a la propietat perquè els articles tenen una finalitat constitucional legítima de protegir el dret a un habitatge digne i adequat (article 47 CE), i perquè no deixa al propietari sense drets de propietat ni de gaudi econòmic.

Sí que ha anul·lat un incís de l’article, que dotava a la Generalitat de la capacitat d’establir el valor de l’immoble expropiat, perquè considera que és responsabilitat de l’Estat “establir els criteris que determinen el preu just”.

L’expropiació, però, es preveu en unes casuístiques molt específiques que el vídeo viral obvia explicar. Primer de tot, segons la llei, un habitatge buit és l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat del propietari per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge. Una segona residència, que el propietari ocupa de manera intermitent, no es considera un habitatge buit.

El vídeo tampoc matisa a qui pot afectar aquesta expropiació, ja que no és a qualsevol propietari sinó a grans tenidors, és a dir persones físiques o jurídiques propietàries de cinc o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent garatges i trasters a excepció dels promotors socials. Els grans tenidors representen una minoria dels arrendataris catalans: tot i que no hi ha dades concretes, menys d’un 10% tenen més de dos pisos en el mercat de lloguer.

La publicació viral tampoc aclareix que la mesura d’expropiació per a ús social no es contempla a tot el territori. Només es preveu per a habitatges que tinguin les casuístiques expressades i que, a més, es trobin en zones tensionades, tal com indica l’article 15.2 a) de la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Ara mateix, Catalunya té 271 municipis en aquesta situació.

L’expropiació té la finalitat de garantir la protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, i no és directa. Quan es detecta un habitatge buit des de fa almenys dos anys, en una zona tensionada i que pertany a un propietari amb cinc o més habitatges, si és necessari fer-ne ús per a complir una funció social, l’administració fa un requeriment a la propietat per tal que el posi a disposició. És a dir, l’administració demana al propietari que ocupi l’habitatge i dona un mes per tal que ho executi. Si incompleix aquest requeriment, és quan es poden prendre mesures sancionadores com l’expropiació.