El brot de xarampió reaviva els continguts antivacunes

El brot de xarampió a la comarca del Garraf ha fet ressorgir un tipus de desinformació sobre salut pública que amb el final de la pandèmia semblava que havia quedat relegada només a petits grups de les xarxes socials i els seus perfils: el moviment antivacunes. Aquest tema, que havia perdut pes en el fenomen de la desinformació des del final de la pandèmia de la covid-19, ha tornat a posar-se sobre la taula, i les veus contràries a la vacunació tornen a fer-se sentir difonent els seus missatges sense fonament científic. N’és exemple la mare entrevistada per Ricard Ustrell el passat 8 d’octubre a Catalunya Ràdio, qui va assegurar haver deixat de seguir les pautes de vacunació per a ella i per a la seva família pels possibles efectes secundaris i la suposada toxicitat de les vacunes.

Els professionals de la salut pública adverteixen que el retorn de malalties com el xarampió evidencia la necessitat de mantenir cobertures altes de vacunació. Però les contracampanyes que circulen plenes d’informació falsa, tan antigues com les vacunes, la posen en risc. Des del 2019, el rebuig a les vacunes es considera una de les principals amenaces a la salut mundial, segons l’OMS.

Espanya i Portugal són els països de la UE amb més nivell de confiança cap a les vacunes

L’últim estudi de la Comissió Europa sobre la confiança cap a la vacunació (2022) destaca que Espanya i Portugal són els països de la UE amb més nivell de confiança cap a les vacunes. Tot i això, les dades de vacunació fa anys que estan estancades. Per exemple, la cobertura vacunal contra el xarampió a Espanya no supera el 94%, mentre que a Catalunya se situa al voltant del 93%, per sota del llindar recomanat per l’OMS per assolir la immunitat de grup, que és superior al 95%.

Malgrat que cap medicament és completament exempt d’efectes adversos, les vacunes ofereixen una protecció molt superior al risc que comporta la malaltia. Tal com recorda el Departament de Salut al seu web, les vacunes “com qualsevol medicament, poden produir efectes adversos”, però “és més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot prevenir amb la vacunació que per la mateixa vacuna”. Pere-Joan Cardona, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, afegeix a Verificat que, “tot i que la gran majoria de la nostra societat està convençuda dels beneficis de la vacunació”, sempre hi ha un grup “residual” de persones que no hi creu. “El percentatge de gent no vacunada és el que provoca els brots”, subratlla.

En aquest sentit, l’enquesta de Percepeció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya (2024) de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) destaca com la meitat de les persones enquestades es mostra d’acord amb l’afirmació que “les companyies farmacèutiques oculten els perills de les vacunes”. Celia Díaz Catalán, investigadora per a la UNED i autora de l’enquesta, explica a Verificat que les vacunes generen desconfiança quan apareixen brots, ja que esdevenen un “bon argument” per als col·lectius antivacunes. Coincidint amb el doctor Cardona, Díaz assenyala que aquests brots es produeixen, precisament, perquè una part de la població no està vacunada. Davant d’aquesta situació, la sociòloga defensa la necessitat de reforçar la pedagogia sobre la importància d’una cobertura vacunal adequada i desmentir la desinformació.

El paper de la desinformació de les teories conspiranoiques

Entre els motius que expliquen la desconfiança d’algunes persones cap a la salut pública i, en concret, contra les vacunes; hi ha les teories conspiranoiques i la desinformació. De fet, els brots recents de xarampió remeten a un dels casos més coneguts de desinformació en salut pública i un dels motors d’aquest moviment antivacunes: l’article The Lancet del 1998 que suggeria una connexió entre la vacuna contra el xarampió i l’autisme. No va ser fins al 2010 que es va descobrir que l’estudi contenia dades manipulades i que un dels seus autors, Andrew Wakefield, estava involucrat en un conflicte d’interessos. Aquest article ha estat utilitzat al llarg dels anys per argumentar en contra de les vacunes.

Aquesta estratègia de desinformació sobre les vacunes s’escampa sobretot a través de les xarxes socials. La raó és que el moviment antivacunes depèn en gran mesura d’Internet i les plataformes. Segons estudis recents (2024), existeix un vincle clar entre l’ús d’Internet, les xarxes socials i el rebuig a la vacunació.

En un context digital on l’algoritme i l’engagement premia aquells continguts que circulen amb més rapidesa, estudis de neurociencies mostren que els missatges antivacunes generen respostes emocionals més intenses, fent que sigui més fàcil la seva difusió, influint significativament en la percepció pública i en la presa de decisions de la ciutadania relacionades amb la vacunació.

De fet, el setembre del 2020, en context pandèmic i davant la proliferació de notícies falses sobre la covid-19 i els assajos de les vacunes per a frenar l’epidèmia; diferents organismes de l’ONU van signar una declaració conjunta per denunciar una sobreabundància d’informació i els intents intencionats per difondre desinformació. És l’anomenada “infodèmia”. Amb la declaració, instaven als estats membres a elaborar i implementar plans d’acció per gestionar aquesta situació de desinformació, “promovent la difusió d’informació precisa, basada en la ciència i l’evidència”.

Preguntar als professionals sempre que hi hagi dubtes

Els experts en salut pública insisteixen que, davant de la desinformació, la millor eina és consultar sempre els professionals sanitaris.

El doctor del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Xavier Martínez adverteix que les xarxes socials “són un dels grans reptes actuals per a la medicina pública”, ja que “tenen una transcendència real en la salut” i poden condicionar, per exemple, a la decisió de no vacunar-se. 

Martínez subratlla que els sanitaris tenen una tasca fonamental d’informació i d’educació a la població, sobretot per combatre la desinformació i reforçar la confiança en les vacunes. Per això, recomana que “en lloc de buscar respostes a les xarxes, la ciutadania es dirigeixi als professionals de la salut per informar-se”. “Nosaltres estem preparats per oferir informació contrastada i que siguin els pacients els qui tinguin la decisió final”, conclou.