Una desena de països de la UE defensen l’energia nuclear, malgrat que Urtasun diu que “pràcticament ningú a Europa hi aposta”

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va dir divendres passat en una entrevista al programa “La mirada crítica” de Telecinco (min 52:55) que “pràcticament ningú a Europa aposta ja per l’energia nuclear. Només s’ha obert un reactor els últims anys a Finlàndia”. 

És ENGANYÓS. Més d’una desena de països agrupats en l’Aliança Nuclear Europea, com França, Polònia o Eslovàquia, entre d’altres, tenen plans per obrir nous reactors i defensen l’energia nuclear. Per altra banda, és cert que només s’ha obert un reactor a Finlàndia en les últimes dècades a Europa, tot i que el Regne Unit té dos reactors en construcció, Eslovàquia un més i Ucraïna en té altres de planificats, segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (IAEA).

“Pràcticament ningú a Europa aposta ja per l’energia nuclear. Només s’ha obert un reactor els últims anys a Finlàndia“

Ernest Urtasun, ministre de Cultura

La posició sobre l’energia nuclear a Europa dista de ser unànime i es reparteix entre aquells països que han tancat o tenen plans per tancar tots els seus reactors nuclears en els pròxims anys (com Alemanya, Espanya o Dinamarca) i altres que obertament aposten per obrir més centrals nuclears (com França). De fet, hi ha 12 estats membres de la Unió Europea (UE) que formen part de l’Aliança Nuclear Europea, una iniciativa impulsada per França el 2023 que defensa l’energia nuclear com a eina per garantir la independència energètica d’Europa i com a part de la transició energètica. Agrupa Bulgària, Bèlgica, Croàcia, Finlàndia, França, Hongria, Països Baixos, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, República Txeca i Suècia, segons el comunicat del Ministeri suec sobre la darrera trobada de l’Aliança.

Polònia també en formava part, tot i que ara hi participa com a observador, ja que ostenta la presidència del Consell de la UE. Itàlia o Regne Unit també n’han participat com a observadors o invitats en diferents trobades. 

En una declaració del 2024, l’Aliança Nuclear Europea deia que la necessitat urgent de “diversificar” la “cartera energètica” i de reduir les seves “dependències estratègiques”  fa que l’energia nuclear, juntament amb les energies renovables, sigui “una solució competitiva en costos per satisfer la creixent demanda d’electricitat lliure de combustibles fòssils i mitigar el canvi climàtic gràcies a la seva baixa petjada de carboni.”

Entre els seus objectius, defensen l’accés al finançament privat i públic, i estudiar els instruments de finançament europeus, per “tal de donar suport als reactors a gran escala, a les tecnologies de petits reactors modulars (SMR, en anglès) i a la cadena de valor europea associada”.

Verificat ha preguntat a l’equip del ministre sobre l’afirmació, però en el moment de la publicació encara no hem rebut resposta.

La Comissió Europea no descarta l’energia nuclear

La divergència entre el bloc de països que defensen les nuclears i els que les han abandonat o tenen plans per fer-ho “es va fer evident” durant els debats sobre si s’havia d’incloure l’energia nuclear en la taxonomia europea d’activitats verdes, un sistema de classificació que tradueix els objectius climàtics de la UE en criteris de sostenibilitat per a la inversió, explica un document informatiu sobre energia nuclear del Servei de Recerca del Parlament Europeu (EPRS, en anglès). Finalment, la CE va aprovar el 2022 que l’energia nuclear entrés dins de la taxonomia, en considerar-la una opció per ajudar a la descarbonització, i després que no s’aconseguís una majoria absoluta de diputats al Parlament Europeu (PE) per rebutjar-la de manera definitiva. 

A més, la CE també va qualificar l’energia nuclear l’any passat com una “tecnologia estratègica” dins la llei Net Zero Industry Act, un marc regulador per impulsar la competitivitat de la indústria i les tecnologies de la UE crucials per a la descarbonització.

Les centrals nuclears van generar aproximadament el 22,8% del total de l’electricitat produïda a la UE l’any 2023. El 2023, la generació elèctrica procedent de centrals nuclears a la UE va augmentar un 1,7% en comparació amb el 2022, però suposa una caiguda del 23,5% en comparació amb el 2013, segons dades de l’Eurostat.

Només un reactor construït en més d’una dècada

Per altra banda, és cert que el reactor Olkiluoto 3 a Finlàndia (operatiu des del 2023) és l’únic reactor que s’ha obert en les últimes dècades a Europa, segons l’informe Nuclear Power Reactors in the World de lIAEA. Anteriorment, se’n va obrir un entre el 2006 i 2010 a Romania, i la resta són d’abans del 2000. 

Ara bé, el Regne Unit té dos reactors en construcció, Eslovàquia un més i Ucraïna en té altres de planificats, segons l’IAEA.

Aquests i altres països han presentat diferents plans per seguir desenvolupament l’energia nuclear, com França, Polònia, Hongria, Eslovàquia o Romania, segons la World Nuclear Association.

Les nuclears franceses van produir electricitat a nivells prepandèmia

“França té molts problemes per mantenir la major part del seu parc nuclear en funcionament“

Ernest Urtasun, ministre de Cultura

T’HO EXPLIQUEM. Segons el balanç elèctric nacional del 2024 de la Xarxa de Transport d’Electricitat francesa (RTE, en francès), l’energia nuclear va representar el 67,41% de la producció elèctrica total a França. Això equival a 361,7 terawatts hora (TWh) d’un total de 536,5 TWh generats aquest any. L’informe de RTE diu que això suposa un augment significatiu en la producció nuclear degut a una “recuperació ràpida” del parc nuclear francès, que havia experimentat una disminució el 2022 a causa de problemes tècnics. “La millora el 2024 va permetre que la producció elèctrica total assolís el seu nivell més alt en cinc anys, igualant els nivells previs a la pandèmia”, segons el document.

Els problemes tècnics als quals es refereix la RTE són els que va patir la xarxa francesa de nuclears el 2022.

Com explica Maldita.es, mitjà de ‘fact-checking’ membre de la International Fact-Checking Network (IFCN, en anglès) com Verificat, amb data de novembre de 2022, 25 dels 56 reactors nuclears francesos s’havien aturat i la producció nuclear es trobava al 48% de la seva capacitat màxima, molt per sota de la seva mitjana. 

RTE va alertar aleshores que hi havia un risc “elevat” de tensió a la xarxa elèctrica francesa. La principal causa era un problema sistèmic de corrosió al circuit primari de refrigeració de diverses centrals, que formaven part d’un parc nuclear que va començar a construir-se, de mitjana, fa més de 43 anys i fa més de 37 anys que es va connectar per primera vegada a la xarxa elèctrica: 37 dels 56 reactors es van començar a construir abans del 1980 i el més recent va començar-se a construir el 1991, segons la World Nuclear Association citada per Maldita.