Les denúncies falses són el 0,02%, però la narrativa qüestiona les víctimes de violència masclista

Com sol passar cada any, a mesura que s’acosta el 25 de novembre, dia contra la violència masclista, les xarxes s’han omplert de missatges que alerten d’un suposat gran nombre de denúncies falses contra homes. Aquests missatges formen part d’una narrativa que qüestiona les víctimes de maltractaments masclistes i agressions sexuals que decideixen denunciar davant la policia.

En realitat, les denúncies falses per violència masclista suposen un percentatge ínfim respecte a totes les que s’interposen. Entre el 2009 i el 2024, a l’estat espanyol s’han registrat 2.451.239 denúncies als jutjats especialitzats. D’aquestes, la Fiscalia n’ha investigat 436 per possibles falsedats: el 0,018% del total, segons recull la memòria anual. En aquests quinze anys, els tribunals han condemnat 189 dones per aquest delicte, penat amb fins a dos anys de presó, el 0,008% de totes les denúncies.

En altres paraules, el Ministeri Fiscal sospita d’una denúncia per cada 5.622, i la justícia condemna una dona per cada 12.970 acusacions.

Que s’arxivi una denúncia no vol dir que sigui falsa

Un dels arguments més habituals d’aquesta narrativa, que nega les dades que proporciona la Fiscalia, és que la gran majoria de denúncies per violència masclista no acaba en condemna. Això voldria dir, segons aquests discursos, que la resta són potencialment falses.

“Només qui parla des de la ignorància pot confondre denúncies falses amb arxius”, exposa un article publicat per l’Advocacia General de l’Estat. “En molts casos les dones abandonen el procés per por, dependència econòmica o emocional”, explica l’advocada Maribel Martínez Pérez, “i això no significa que la denúncia fos falsa”.

El 40% dels processos judicials per violència de gènere tancats el 2024 van acabar en arxiu provisional, un calaix on principalment es troben casos amb proves insuficients per portar-los davant d’un jutge. Segons l’informe del CGPJ, si bé només el 17% dels casos van acabar a judici, el 92% de les persones processades van acabar amb una sentència condemnatòria. Jutges i magistrats van dictar 27.714 condemnes per violència de gènere.

El problema és l’oposat: dones que no denuncien per por 

Sembrar dubtes sobre la veracitat de les denúncies qüestiona les dones que han arribat als jutjats, i per tant podria contribuir que víctimes de violència masclista s’ho pensessin dues vegades abans de denunciar. Precisament, el gran problema de les dades de violència masclista és l’oposat: ometen un gran nombre de víctimes que, per la naturalesa social del delicte, no s’atreveixen a denunciar-lo. Vergonya, por a l’agressor i temor a possibles represàlies paralitzen un nombre important de víctimes, segons una macroenquesta del 2019 elaborada pel ministeri d’Igualtat.

Aquest mateix estudi va trobar que el 32% de les dones espanyoles de més de setze anys ha patit maltractaments a mans d’una parella. D’aquestes, la meitat han patit violència física o sexual, i pràcticament totes n’han rebut de psicològica, el vessant més comú.

De totes aquestes dones que han patit violència per part de la parella, només una de cada cinc han arribat a denunciar-la, segons aquest estudi encarregat pel Ministeri d’Igualtat. La reticència és molt superior entre les que encara estan vinculades al seu maltractador: només el 5,4% de les dones que han patit violència de l’actual parella s’han atrevit a anar a la justícia.

De manera similar, una enquesta europea de 2022 calcula que només el 24% de les dones espanyoles que van patir violència física i sexual a mans de la parella van denunciar-ho a la policia.

De les 49 dones assassinades per les seves parelles el 2024, 15 havien interposat una denúncia.

Que pots fer si vius o presencies situacions de violència masclista

Davant una situació de violència masclista, les expertes recomanen primerament explicar-ho a persones de confiança, siguin familiars, amistats o personal de centres de salut. El departament d’Igualtat i Feminisme té un telèfon 24 h adreçat a dones que pateixen violència, així com el seu entorn. És el 900 900 120 i és útil per a qualsevol persona que necessiti informació, atenció psicològica o un primer assessorament legal. També es pot contactar amb aquest servei a través del correu 900900120@gencat.cat. El 2024 va realitzar prop de 15.000 atencions. Quan es tracta d’una emergència, cal trucar al 112.