Catalunya no és l’economia que més creix del món, ni la segona d’Espanya

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat durant la sessió de control (minut 51:00) del 5 de novembre que Catalunya registra un creixement del PIB per sobre del 3%, “més que cap altre país del món”. És ENGANYÓS. Tot i que l’economia catalana va créixer un 3,4% el 2024, els pronòstics per al 2025 són inferiors al 3%. El 2024, Catalunya va créixer per sobre de la majoria d’estats de la Unió Europea i de la resta del món, però no és la que més creix.

“Catalunya està creixent, i probablement aquest any creixerà per sobre del 3%, més que cap altre país del món”

Salvador Illa, president de la Generalitat

El 2024, l’economia catalana va créixer, de mitjana, un 3,6%, un punt percentual més que el 2023, segons dades de l’Observatori de Treball i l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els sectors que més es van expandir van ser les actuacions immobiliàries i professionals, en un 6,8%, la indústria manufacturera, en un 4,4%, i l’agricultura, en un 4,2% segons Idescat. 

Aquest 2025, l’economia catalana ha reduït el ritme de creixement que, al final del segon trimestre, s’ha situat en un 2,8% interanual, d’acord amb el darrer Butlletí de conjuntura laboral i sectors productius. L’Observatori del Treball preveu una taxa de creixement per al conjunt del 2025 d’entre el 2,4% i el 2,7%.

El departament de premsa del PSC ha informat a Verificat que la font d’informació que cita Salvador Illa és l’Informe anual de l’economia catalana, que cita les previsions macroeconòmiques del Departament d’Economia i Finances que preveuen un creixement del PIB del 2,6 % l’any 2025.

Catalunya creix més que la majoria d’estats de la UE

Dins del creixement econòmic mundial, el 2024, l’economia de Catalunya no va ser la que més va créixer, malgrat l’afirmació de Salvador Illa. En el marc de la UE, es va situar per davant de la majoria dels estats membres, com França, Alemanya o Itàlia, però per sota de Dinamarca (3,7%), Croàcia (3,9%) i Malta (5,9%), segons l’Eurostat. Sí que va superar, però, països amb una població similar com són Àustria o Hongria (amb uns nou milions d’habitants, respectivament) o Bulgària (amb prop de sis milions d’habitants).

En comparació amb la resta del món, el creixement català va ser superior al de grans potències com els Estats Units, el Regne Unit o el Brasil. Tanmateix, no va registrar un augment superior al de la Xina (5%), l’Índia (6,5%), Rússia (4,3%) o Nigèria (4,1%), segons les dades del Fons Monetari Internacional.

Qualitat de vida mitjana dins del context espanyol

Al mateix ple, Albert Batet, portaveu del grup parlamentari de Junts, ha afirmat (minut 19:40) que Catalunya és la segona comunitat autònoma que més ha crescut, però és de les que compta amb una pitjor qualitat de vida. És ENGANYÓS. Dins el context espanyol, el 2024 Catalunya va ser la sisena comunitat a l’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida de l’INE, però segons indicadors de renda, pobresa, desigualtat salarial i satisfacció amb la vida, Catalunya no es troba entre les comunitats autònomes amb pitjor qualitat de vida.

“Catalunya és la segona comunitat en creixement i estem a la cua en qualitat de vida”

Albert Batet, portaveu del grup parlamentari de Junts

Segons les dades de l’INE, el 2024 el creixement de l’economia catalana va ser lleugerament superior que el de l’espanyola (3,5%). Així i tot, Catalunya no és la segona comunitat autònoma que més va créixer, com ha afirmat Batet, sinó la sisena. Múrcia va ser la que va registrar un major creixement del PIB, un 4,5%, seguida de Canàries (4,4%) i Balears (4,2%).

No existeix un indicador únic que mesuri el concepte qualitat de vida. L’INE ha desenvolupat una estadística experimental per aproximar-ho. Es tracta de l’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida (IMCV, per les sigles en castellà), que analitza dimensions com la salut, el treball, les condicions materials o l’educació. El departament de premsa de Junts confirma a Verificat que aquesta és l’estadística que ha citat el diputat Albert Batet al Parlament.

Segons aquesta estadística, la qualitat de vida de Catalunya és lleugerament inferior que la de l’Estat en el seu conjunt. Per damunt té 11 comunitats autònomes i, per sota, cinc. Navarra, La Rioja i el País Basc encapçalen la llista.

A banda, hi ha una sèrie de criteris que poden tenir-se en compte, des de les condicions materials, fins a les percepcions personals, i en cap cas Catalunya destaca per estar molt per sota de la mitjana estatal.

• En l’àmbit material, en termes de renda neta mitjana per persona, el 2024 Catalunya va ser la quarta comunitat amb una quantitat més alta, amb 16.546 euros anuals, quasi dos mil euros per sobre la mitjana de l’Estat.

• Catalunya és la comunitat amb el quart PIB per càpita més alt, de 37.426 euros. Queda per darrere només de la Comunitat de Madrid (44.755 euros), el País Basc (41.016 euros) i Navarra (39.076 euros). En termes totals, el PIB a preus corrents de mercat de Catalunya ha estat de 301.894 milions d’euros el 2024, segons l’INE, la segona xifra més alta de l’Estat, només per sota de Madrid, que ha registrat un PIB de 316.242 milions d’euros.

• La taxa AROPE (percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social) es de 20,5, la cinquena més baixa de l’Estat. Segons dades d’Idescat, un 9,3% de la població té moltes dificultats per arribar a final de mes; el 12,7% declara tenir dificultats; i el 25,6% diu arribar amb algunes dificultats. D’altra banda, el 29,3% diu fer-ho amb certa facilitat; el 19,3% amb facilitat; i el 3,7% amb molta facilitat.

• Pel que fa a la distribució de la riquesa, a Catalunya hi ha menys desigualtats que al conjunt d’Espanya i es troba en la línia del conjunt de la Unió Europea. Ho reflecteix l’Índex de Gini del 2024, que mesura la desigualtat salarial i que recull que a Catalunya (29) és inferior a Espanya (31,2) i idèntic a la mitjana de la UE.

• Respecte a les percepcions personals sobre la vida, l’estudi de Qualitat de Vida de l’INE informa que, entre els catalans, hi ha una satisfacció alta o molt alta amb la seva vida actual, del 71,5%, per sota de deu comunitats autònomes, però lleugerament per sobre de la mitjana estatal, situada en el 71,4%.

• L’esperança de vida d’una persona nascuda a Catalunya (84 anys, el 2023) és superior a la mitjana espanyola (83,8), i en el rànquing autonòmic s’ubica en la part alta de la taula, segons l’INE.

• El 2023, segons l’INE, la satisfacció amb la feina a Catalunya va ser d’un 7,3 sobre 10, una qualificació que és molt semblant entre totes les comunitats autònomes. D’altra banda, el 2022, última dada disponible, els catalans valoraven amb un 6,6 la seva satisfacció amb el temps lliure disponible per a l’oci, també en línia amb la resta d’Espanya.