Activitat per a l’aula: hi ha cinc milions d’immigrants il·legals a Europa?
Exercici de 30 minuts dissenyat per compartir directament amb l’alumnat
Exercici de 30 minuts dissenyat per compartir directament amb l’alumnat
El repte
Tant a les xarxes socials com en discursos polítics (minut 9:33) s’ha afirmat que el 2022 van arribar a Europa 5,1 milions d'»immigrants il·legals». Una xifra notable, oi? Però és real? Quines dades oficials hi ha al respecte? Comproveu-ho!
¡Poseu-ho en pràctica!
1. Busqueu les dades i el context
El polític Santiago Abascal (Vox) va emprar aquesta informació: «5,1 millones de «inmigrantes ilegales» llegaron a Europa en 2022». Abans de donar-la per vàlida, investigueu-la:
- D’on provenen aquestes dades i a qui es refereix exactament?
- Quina diferència hi ha entre «immigrants» i «entrades irregulars»?
2. Verifiqueu-ho amb Frontex
La Unió Europea (UE) té una agència específica que recopila dades sobre fronteres, Frontex.
- Entra a frontex.europa.eu.
- Cerca l’informe «EU’s external borders in 2022: Number of irregular border crossings highest since 2016».
- Quina xifra apareix? Coincideix amb els 5,1 milions que es van difondre?
3. Compareu dades
Frontex parla de 330.000 deteccions d’entrades irregulars. Abascal, per la seva banda, de 5,1 milions d'»immigrants il·legals».
- Calculeu: per quants cops es multiplica la xifra d’Abascal respecte a la real?
- Què significa exactament «deteccions»? Cada persona es recompta un sol cop o pot aparèixer repetida si intenta entrar més vegades?
- Quina diferència hi ha entre parlar de «deteccions» i d'»immigrants»?
4. Compartiu-ho
Poseu en comú les vostres conclusions i reflexioneu:
- Quina intenció pot haver-hi rere l’exageració o manipulació de xifres sobre migració?
- Quin impacte pot tenir una exageració així en l’opinió pública?
- Heu vist altres exemples similars de desinformació?
- Com reaccionaríeu si veiéssiu aquest missatge sense haver-lo verificat?
Expliqueu-ho
Així va explicar-ho en Juan Manuel, becat del programa Teen Fact-Checking Network (TFCN), en un vídeo per a Instagram en què es rebaten les paraules d’Abascal i es presenten les dades reals de Frontex.
Continueu treballant
Les càpsules L’era de la desinformació, Investiguem en qui confiar, així com la píndola Ira, por i sorpresa: el llenguatge de les xarxes, dels materials didàctics de Desfake –el projecte educatiu de Verificat–, aprofundeixen en el fenomen de la desinformació, les eines i els conceptes clau introduïts en aquest article.
Aquesta activitat és resultat de la beca TFCN, que compta amb el finançament de la European Media and Information Fund (EMIF).