Activitat per a l’aula: ens estan envaint?
Aquest exercici està pensat per fer-se fora de l’aula. L’objectiu? Posar en pràctica les habilitats per verificar informació emprant internet i les xarxes socials.
Aquest exercici està pensat per fer-se fora de l’aula. L’objectiu? Posar en pràctica les habilitats per verificar informació emprant internet i les xarxes socials.
El repte
Aquesta publicació anuncia el reemplaçament poblacional a Amsterdam a través d’un vídeo en què apareix gent racialitzada passejant per la capital dels Països Baixos. Però, a què es refereix amb «Gran Reemplaçament»? Hi ha cap discurs d’odi rere aquesta informació? És cert que s’està produint un «reemplaçament»? Comproveu-ho!
🇳🇱 HOLANDA. El Gran Reemplazo en Amsterdam pic.twitter.com/8OcYSaAAcS
— Diosa Khali (@DiosaKhalinda) June 9, 2025
Poseu-ho en pràctica
1. Reflexioneu
En primer lloc, respongueu aquestes preguntes:
- Us sona el concepte «Gran Reemplaçament»?
- Tenint en compte el contingut audiovisual del tuit, a què creus que fa referència el concepte «Gran Reemplaçament»?
2. Busqueu a Internet
Entreu a Google i cerqueu «Gran Reemplaçament» o «Teoria del Gran Reemplaçament». Amb els resultats a la mà, respongueu les següents preguntes:
- Quins resultats mostra Google?
- Quantes entrades són de mitjans de comunicació fiables i reputats o agències de verificació (El País, La Vanguardia, Verificat, Newtral…) i quantes corresponen a usuaris de xarxes socials?
- Què és la Teoria del Gran Reemplaçament?
3. Ubiqueu el tuit
Entreu a Google Maps i escriviu al cercador «Amsterdam». Per trobar la ubicació real del vídeo, ajudeu-vos dels establiments i restaurants que hi ha a les imatges, així com de la funció Street View. Un cop hagis trobat el carrer, responeu les següents preguntes:
- Com es diu el barri que apareix al vídeo que comparteix el tuit?
- Quins aspectes socioeconòmics, culturals o religiosos caracteritzen el barri de Pijp?
- Per què creus que s’ha fet servir aquesta ubicació per mencionar la Teoria del Gran Reemplaçament?
4. Identifiqueu l’autor del tuit
Entreu a Google i busqueu l’usuari que va publicar el tuit: «@dioskhalinda». Quan el tingueu localitzat, responeu les següents preguntes:
- A través de la informació que comparteix l’usuari, podeu conèixer la seva identitat, és a dir, la persona que hi ha rere el compte d’X?
- Què significa no conèixer la identitat d’un usuari? És un indicador de fiabilitat i veracitat?
- Quina mena de publicacions comparteix l’usuari?
- Hi ha cap patró o característiques comunes entre les publicacions?
5. Compartiu-ho
Poseu en comú els resultats de les tres cerques i les vostres reflexions, i pregunteu-vos:
- Quina intenció hi havia rere el tuit?
6. Expliqueu-ho
Així va explicar-ho la Mar, becada del programa Teen Fact-Checking Network (TFCN), en un vídeo per a Instagram:
Continueu treballant
Les càpsules Dels prejudicis a l’odi i Investiguem en qui podem confiar, així com la píndola Ira, por i sorpresa: el llenguatge de les xarxes, dels materials didàctics de Desfake –el projecte educatiu de Verificat– aprofundeixen en el fenomen de la desinformació, les eines i els conceptes clau introduïts en aquest article.
Aquesta activitat és resultat de la beca TFCN, que compta amb el finançament de la European Media and Information Fund (EMIF).