Què sabem (i què no) de la integració del Canadà a la UE com a “membre associat”

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres durant el discurs de l’Estat de la Unió que començarà a treballar amb el Canadà perquè el país nord-americà sigui “el primer estat membre associat de la Unió Europea”. 

El Tractat de la UE deixa clar que per ser un membre de la unió cal ser un “Estat europeu”, fet que fa molt difícil que el Canadà en formi part de ple dret. La fórmula de “membre associat” mai no ha existit ni apareix en cap tractat, així que encara hi ha molts dubtes sobre què implicarà. T’expliquem tot el que se’n sap i el que encara queda per resoldre.

Què ha anunciat Von der Leyen?

“M’agradaria treballar amb tu per obrir la porta perquè el Canadà sigui el primer membre associat de la Unió Europea”. Així es va dirigir Von der Leyen al primer ministre canadenc, Mark Carney, present a l’Eurocambra. Aquest anunci ha sigut un dels grans titulars del discurs de l’Estat de la Unió, la compareixença que fa la presidenta de la Comissió cada setembre davant del Parlament Europeu. 

Malgrat les relacions tenses entre els Estats Units i el Canadà (Donald Trump ha amenaçat d’incorporar el país veí com a 51è estat federat) i amb la UE (a banda dels anuncis d’aranzels, també manté l’objectiu d’annexionar Groenlàndia), Von der Leyen ha assegurat que no es tracta “d’una associació contra ningú, sinó per a reforçar-nos mútuament”.

I amb quins objectius? La dirigent europea ha emmarcat l’aliança en la creació “d’una prosperitat comuna i un espai de seguretat econòmica”, i ha enumerat una sèrie d’àmbits on la UE i el Canadà podrien treballar plegats dins d’aquesta nova relació:

• El foment d’una “indústria intel·ligent”.
• La creació d’una aliança tecnològica.
• La integració de les bases industrials de defensa.
• La gestió geopolítica de l’Àrtic de forma comuna com a “vaixell insígnia”. 
• Treball conjunt en energia, minerals crítics i bateries.
• Treball conjunt en intel·ligència artificial.
• Treball conjunt en ciberseguretat, seguretat quàntica i seguretat econòmica.

El procés per integrar un país a la UE

La potencial benvinguda del Canadà a la taula comunitària, si bé amb un estatus especial, arriba quan hi ha 10 països intentant entrar-hi: Ucraïna, Turquia, Geòrgia, Moldàvia, i sis estats dels Balcans occidentals: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia. Tots ells han de seguir un procediment estipulat pel dret europeu que inclou el vistiplau final de la Comissió, l’Eurocambra i el Consell Europeu, i que implica la ratificació de tots els estats.

Ara bé, dos experts consultats per Verificat coincideixen que el Canadà no tindria el mateix estatus que la resta de membres, ja que el Tractat de la UE només considera l’ampliació per a països europeus. “Quan el Marroc va interessar-se per entrar a la Comunitat Econòmica Europea, va ser rebutjat per no formar part del continent”, recorda el catedràtic emèrit de Ciència Política de la UB Cesáreo Rodríguez-Aguilera, en conversa amb Verificat.

Així, no sabem com serà el procés d’acceptació d’aquesta nova relació. La fórmula de “membre associat” és inèdita, així que no hi ha cap precedent en la història de la comunitat europea. Aquest estatus tampoc no apareix en cap dels principals tractats de la UE.

Les preguntes obertes de la proposta d’integrar el Canadà a la UE

El que sabem, a hores d’ara, prové del discurs de Von der Leyen, que va destinar uns minuts a la relació amb el Canadà i la voluntat d’incorporar-lo com a associat. Per tant, hi ha diverses preguntes que encara no tenen resposta.

Què és un estat membre associat?

És la primera vegada que es proposa la incorporació d’un estat en la forma de “membre associat”, així que encara no sabem exactament què significa. L’investigador de la UPF Joan Miró, expert en política europea, no creu que es canviïn els tractats de la UE per a acomodar aquesta categoria, sinó que pensa que aquesta associació serà una eina de cooperació. Rodríguez-Aguilera també ho preveu més com “una cooperació bilateral que com una integració formal”.

Així, aquesta nova relació, que Von der Leyen va anomenar Alliance for the Future (Aliança pel Futur), podria inspirar-se en l’Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA), un acord de lliure comerç vigent des del 2017 que elimina aranzels entre les dues economies, però que encara té algunes parts per ratificar. 

Preguntat per Verificat, un portaveu de la Comissió Europea ha insistit que, conjuntament amb els estats i el Parlament, la Comissió vol crear “l’associació més propera que es pugui imaginar amb un soci de fora d’Europa”, però sense especificar-ne més detalls i assenyalant la cimera UE-Canadà d’aquest octubre com a data clau per començar a concretar-ho.

Quin procediment haurà de seguir per incorporar-se?

Entrar a la UE com a membre de ple dret és un procés llarg, però tots dos experts descarten que aquesta sigui la via que segueixi el Canadà. Si finalment aquesta relació es transforma en una sèrie d’acords de cooperació, Miró explica que el procediment (i el calendari) dependran del tipus d’acord: “Alguns s’hauran de votar al Consell Europeu, d’altres també al Parlament”.

També hi ha la qüestió dels terminis: moltes de les decisions comunitàries es prenen per unanimitat, i sovint s’allarguen. “A les dues parts els interessa concretar l’aliança el més aviat millor”, assenyala Rodríguez-Aguilera. El CETA va començar a plantejar-se el 2007 i es va començar a aplicar el 2017, i encara avui està pendent d’algunes ratificacions. 

Quina serà la relació entre el Canadà i les institucions europees?

Quan un país entra a la UE, li cedeix una sèrie de competències que, d’altra banda, residirien en l’estat. Fins i tot alguns països exteriors que cooperen amb la UE, com Noruega, apliquen part de la normativa europea. 

També Andorra està incorporant legislació europea al seu codi legal (en matèria de lliure mercat, competència, drets socials, medi ambient o protecció de consumidors) per tal d’establir l’acord d’associació. Aquest acord, que de nom recorda al del Canadà, permetrà a Andorra participar plenament en el mercat únic europeu, així que el seu abast (principalment comercial) serà menor al de l’acord amb el Canadà, pensat com una cooperació en molts àmbits.

Així, la pregunta serà fins a quin punt el Canadà adaptarà part de la seva llei a l’europea i si, per tant, el TJUE, el tribunal europeu, hi tindrà alguna cosa a dir.

Miró veu poc probables les cessions de competències; Rodríguez-Aguilera pensa que el Canadà “podria fer algunes concessions”. Així i tot, l’expert recorda que el marge és més flexible que si es tractés d’una integració total. En tot cas, preveu que s’haurà de veure sector per sector.

Article elaborat per Ona Sindreu Cladera, Laura Cercós Tuset, Marc Masip i Alba Tobella.