No és cert que més del 70% dels casos de xarampió del 2025 fossin importats del Marroc

Circula a X una publicació que assegura que els casos de xarampió a Espanya han augmentat, principalment, arran dels casos importats del Marroc, que són un 76,2%. T’HO EXPLIQUEM. 

El 2025 es van detectar a Espanya uns 400 casos de xarampió, dels quals 106 (el 26,5%) van ser classificats com a importats i, d’aquests, 80 procedien del Marroc; és a dir, un 76% dels casos importats, però un 20% del total de casos de l’any passat a tota Espanya, segons dades provisionals recollides en un informe del Ministeri de Sanitat de l’abril del 2026. De la resta de casos (el 73,5%), 95 van estar relacionats amb casos importats, i de 194 se’n desconeixia l’origen a data de 28 de desembre del 2025, les últimes dades disponibles.

«Els casos de xarampió a Espanya han pujat sota el teu mandat [de la ministra Mònica García] i la principal raó d’aquest augment són els casos importats: un 76,2% del Marroc.»

El xarampió és una malaltia vírica altament contagiosa que pot causar símptomes greus, complicacions i, fins i tot, la mort, i la vacuna és la manera més eficaç de prevenir-ho, tal com explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de finals de l’any 2022, s’ha detectat un augment en el nombre de casos i brots de xarampió a escala global, principalment, en persones no vacunades, apunten en el mateix informe del Ministeri, i el gener d’enguany l’OMS va declarar que s’havia restablert la transmissió endèmica a Espanya.

La publicació viral que culpa la immigració marroquina de l’increment de casos simplifica una problemàtica més gran i s’emmarca en les narratives en contra de les persones migrants com les que circulen amb força arran de la situació migratòria i humanitària a Ceuta. 

La clau: la cobertura vacunal

“Xarampió hi ha a tot el món” i “poden venir i venen casos importats” de qualsevol país, assenyala Antoni Trilla, consultor del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Els casos importats són aquells en persones que van estar fora del país entre set i 23 dies abans de l’aparició de símptomes, siguin persones nacionals o estrangeres. És a dir que entre els 80 casos importats del Marroc hi pot haver espanyols que, per exemple, hi haguessin viatjat.

Cal tenir en compte, explica l’expert, que els casos importats no fan que un país perdi l’estatus de país lliure d’una malaltia, com li va passar a Espanya al gener, sinó que aquest canvi ve pel fet que “no es puguin controlar les cadenes de transmissió” en la població local. I això passa, principalment, quan no hi ha un alt percentatge de la població amb la pauta completa de la vacunació (dues dosis en el cas de la triple vírica).  

“El que ens defensa davant d’aquesta situació son les cobertures vacunals. Si el país està prou vacunat, el risc de transmissió baixa, i a Espanya no hem mantingut els nivells suficientment alts”, remarca l’expert.

Segons les dades del Sistema d’Informació de Vacunacions del Ministeri de Sanitat pel 2024, el 93,67% de la població espanyola ha rebut les dues dosis de la vacuna triple vírica. La recomanació de l’OMS és assolir el 95% de la població amb dues dosis per frenar la transmissió, i xifres inferiors “no garanteixen que no hi pugui haver brots en població que no estigui vacunada”, assenyala Trilla. 

La cobertura, a més, no és homogènia entre tota la població. Mentre que a Catalunya era del 94,6% el 2024 (quatre punts per sobre que el 2017), a Aragó i Cantàbria era d’un 83,6% i un 82,1% respectivament, i a la ciutat autònoma de Ceuta, del 70%.

El 59,3% dels casos de xarampió a Espanya el 2025 no estaven vacunats, un 8% (32 casos) tenien una dosi de vacuna administrada i l’11,5% (46 casos) en tenien dues. En un 21% dels casos, es desconeixia l’antecedent de vacunació. 

La situació del xarampió al Marroc 

El Marroc viu des de finals del 2023 un brot generalitzat de xarampió, amb casos a totes les regions del país, especialment, entre nens i persones no vacunades, detallava una nota del 2025 de l’OMS. Després d’una campanya de vacunació contra el xarampió i altres malalties en menors de 18 anys, l’estat d’immunització va arribar al 98,45% el 25 d’abril del 2025, segons la mateixa nota.

El 2025, “la majoria de casos [importats] van venir de Marroc, però podien haver vingut d’altres països”, apunta Trilla. El xarampió també ha resorgit amb força en països d’Amèrica i altres parts del món, i no sempre és fàcil determinar d’on prové un brot. 

Enguany, per exemple, s’ha registrat un brot a València amb més d’una trentena de contagis localitzats en un mateix bloc d’oficines. Tal com explica l’informe del Ministeri de Sanitat, el focus inicial era un pacient de la Comunitat de Madrid que no s’havia desplaçat fora de la seva comunitat durant el temps d’incubació i la seqüenciació del virus va revelar que corresponia al genotip D8 MVs/Ontario.CAN/47.24, la mateixa variant que ha provocat brots al Canadà i altres estats americans, i que s’ha detectat també en territori europeu, com a Alemanya o als Països Baixos. 

És problemàtic dir “que tot ve per culpa dels immigrants” d’un país concret, apunta Trilla, que remarca que el més important és “mantenir altes cobertures de vacunació”.

Verificació elaborada per Laura Cercós, Ariadna Mañé, Ruth Pérez i Marc Masip.