Per què els mitjans no es posen d’acord en quantes onades de calor portem aquest estiu?

Les temperatures tornen a pujar a Catalunya aquesta setmana, per ara sense que les agències meteorològiques hagin emès avisos per onada de calor. El terme, en canvi, va estar molt present en l’actualitat informativa del mes de juliol, el més calorós mai registrat al país, amb titulars que, de vegades, semblaven contradir-se els uns als altres. La tercera onada de calor d’aquest estiu, per exemple, va començar el 12 de juliol, segons alguns mitjans mentre que, per altres, la data d’inici va ser el dia 21, i un tercer grup fins i tot la va situar el dia 29, quan per alguns va començar un quart episodi extrem. Com s’explica aquest ball de dates?

Les aparents contradiccions mostren la diferència entre prediccions i observacions, i reflecteixen les diferents maneres amb què el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) defineixen les onades de calor. El fenomen, de fet, no té una definició homogènia, i cada país n’aplica una diferent. T’ho expliquem!

Quatre avisos per onada de calor a Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya considera que, per tal que un episodi càlid sigui una onada de calor, les temperatures han de superar uns determinats llindars de temperatura màxima , que són diferents per cada municipi i es considera provoquen una situació de perill. Concretament, les lectures han de trobar-se durant un mínim de tres dies consecutius entre el 2% dels valors més elevats de totes les temperatures enregistrades en els mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels darrers 15 anys, o per sobre dels 40 graus, per tal que un municipi estigui en onada de calor.

El fenomen pot afectar el conjunt del país si afecta “una àrea de Catalunya prou àmplia”, explica a Verificat el departament de premsa del Meteocat, però també pot ser regionalitzada, ja que els llindars difereixen a cada punt del territori.

El Servei ha previst un escenari d’onada de calor per quatre episodis càlids en el que portem d’estiu. El primer al juny, entre els dies 21 i 24, i els altres tres al juliol (del 5 al 10, aproximadament del 12 al 25, i el darrer a partir de dia 29), tal com mostren les seves notes de premsa i publicacions a xarxes socials (1 i 2). Això ha portat Protecció Civil a activar en fase d’alerta per calor intensa el Pla PROCICAT en quatre ocasions.

Dues onades confirmades de les quatre previstes

Tanmateix, només dos dels episodis —els dos primers— han estat confirmats com a onades de calor posteriorment. “Un cop passada la possible onada, l’equip de control de qualitat de dades i climatologia analitza en detall si s’han complert totes les superacions de llindars que estaven previstes”, explica a Verificat el departament de premsa de l’SMC, “o si bé ens hem quedat a les portes i estrictament no es pot considerar una onada de calor, sinó un episodi de calor o calorada”. 

Precisament, la tercera onada de calor prevista (que havia de començar el 12 de juliol) va ser finalment descartada pels meteoròlegs. Això explica que, davant del quart avís per possible onada de calor (que havia de començar el dia 29 de juliol), alguns mitjans fessin titulars anunciant la “tercera onada de calor”. Aquest darrer episodi, per cert, tampoc ha acabat essent una onada de calor.

També la durada dels episodis pot canviar a mesura que passen els dies: El que va començar el 29 de juliol, per exemple, havia d’allargar-se fins a mitjans de la primera setmana d’agost en les previsions inicials, però va acabar concloent dia 31 de juliol.

L’Aemet distingeix entre adversitat i clima

L’Aemet, per la seva banda, parla d’onada de calor en dos supòsits diferents, i sempre posa l’abast territorial al centre:

• Els avisos especials d’onada de calor: s’emeten abans de l’esdeveniment, quan s’esperen temperatures màximes molt elevades que suposin un risc per a la salut (avisos taronja i vermell) en almenys el 10% de les zones de la Península i Balears, durant almenys tres dies de quatre consecutius. El criteri clau és l’adversitat.
• L’anàlisi climatològica: un cop acabat l’estiu, l’agència avalua el nombre de dies en onada de calor, que ara defineix com episodis “d’almenys tres dies consecutius, en què com a mínim el 10% de les estacions que es consideren per aquest estudi enregistren màximes per sobre del percentil 95 (entre el 5% més alt) de la seva sèrie de temperatures màximes diàries dels mesos del juliol i l’agost del període 1971-2000”. El criteri és purament climatològic.

L’agència inclou en ambdós casos la persistència i l’abast territorial, els fons canvia. Els avisos previs tenen “l’objectiu fonamental d’informar a la població que arriba un fenomen meteorològic advers” amb un “perill important”, mentre que les anàlisis posteriors busquen avaluar l’evolució de les temperatures extremes a Espanya des del punt de vista climatològic. Així ho explica a Verificat Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet.

D’acord amb aquests criteris, l’Aemet ha enviat avisos per quatre onades de calor (totes elles amb afectació a Catalunya) que han ocupat 14 dies del que portem d’estiu, per les quals ha enviat un total de 15 avisos especials que actualitzaven la previsió a mesura que passaven els dies. Així en algunes ocasions la calorada s’ha allargat més del previst inicialment (el cas de la segona), i en altres s’ha acurtat (en el cas de la darrera).

El nombre de dies passats en onada de calor, en canvi, encara és desconegut. L’agència l’estudiarà un cop acabat l’estiu, tot i que el portaveu d’Aemet avança que el més probable és que els dies en onada de calor climatològica acabin sent més dels que es preveuen quan s’envien els avisos especials. 

Verificació elaborada per Marc Masip, Ona Sindreu Cladera i Marco Nurra.