No pateixis per l’eclipsi: no té cap efecte demostrat sobre fetus ni embarassos
Els experts expliquen que no hi ha cap vinculació entre l’astronomia i els embarassos i que no cal prendre mesures de protecció addicionals
Els experts expliquen que no hi ha cap vinculació entre l’astronomia i els embarassos i que no cal prendre mesures de protecció addicionals
Què s’ha dit?
Que els eclipsis poden avançar el part o que poden provocar malformacions o taques en la pell del fetus.
Què en sabem?
Que els astres no tenen cap efecte sobre les persones, el part ni el fetus.
A xarxes circulen vídeos i consells incitant a embarassades a protegir-se durant un eclipsi, amb accions com lligar-se una cinta vermella a la panxa o no sortir al carrer. Els continguts alerten d’un suposat perill que el fenomen pugui fer avançar el part o causar malformacions en el fetus. Són afirmacions FALSES.
Aquestes creences no tenen cap base científica. Kike Herrero, director de l’Observatori del Montsec de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, ha explicat a Verificat que «no hi ha cap relació entre els embarassos i l’astronomia”. Tampoc no hi ha cap estudi que hagi demostrat que observar o presenciar un eclipsi ni les fases lunars puguin tenir efectes adversos sobre el fetus.
«L’eclipsi pot avançar els processos del part»
«Les dones embarassades s’han de protegir perquè els nens poden sortir amb malformacions»
Sovint, aquestes publicacions citen creences en astrologia per explicar els suposats efectes d’un eclipsi en les embarassades i els nadons, una pseudociència sense fonament científic que ha sigut desmentida repetidament. D’altres citen que l’eclipsi provocarà una radiació solar més intensa, que pot fer mal al fetus. Però un eclipsi no genera més radiació del Sol, sinó que la redueix fins a la meitat als llocs on sigui total, com hem explicat a Verificat.
Cap prova que l’eclipsi o la Lluna tinguin poders sobre l’embaràs
No hi ha cap prova que els eclipsis provoquin parts prematurs, ni que afectin el benestar dels fetus, tal com explica l‘Institut d’Astrofísica de Canàries. La institució vincula aquestes creences amb el mite, també fals, que el cicle lunar juga un paper en els parts i la menstruació. Els eclipsis no tenen cap efecte en la nostra fisiologia.
«Quan es mira l’estadística de naixements, no s’aprecia cap cicle» coincident amb les fases lunars, assenyala Herrero. Un estudi publicat el 1999 i revisat el 2002 elaborat per l’astrofísic Daniel Caton, professor a l’Appalachian State University, va buscar una possible correlació entre les dades de 50 milions de naixements als Estats Units i les fases de la Lluna. La investigació no va trobar un patró entre els cicles lunars i els parts.
De manera similar, una revisió d’historials clínics de parts espontanis durant quatre anys no va trobar una relació entre les fases lunars i els naixements. Observant les dades de naixements d’Idescat i les fases lunars del 2025, no apareix cap correlació entre l’augment o el descens puntual dels naixements i si hi havia lluna plena o nova.
Herrero atribueix la persistència d’aquestes creences a un biaix de confirmació: si creiem en alguna cosa i un esdeveniment confirma la nostra creença, tendim a recordar-lo i ignorar tots els casos que la contradiuen. Segons un estudi de l’Institut Nacional de Salut Pública de Mèxic, aquests mites podria estar basat en creences tradicionals, sense fonament científic.
Abans que els humans descobrissin com predir els eclipsis, aquests eren vistos com a esdeveniments sobrenaturals i presagis, sovint fonts de superstició i creences màgiques. Societats i cultures d’arreu del món mantenien registres dels eclipsis que havien presenciat, i van generar mites per provar d’explicar un fenomen que moltes vegades era percebut negativament, un sentiment que ha arribat als nostres dies.
Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Laura Cercós Tuset, Alba Tobella i Marc Masip.