Google i la seva IA treuen protagonisme a les fonts: com podem continuar informant-nos de manera crítica?
Només l’1% dels usuaris consulta el contingut original dels resums generats sintèticament, tot i que verificar-ne l’origen és clau per contrastar la informació
Només l’1% dels usuaris consulta el contingut original dels resums generats sintèticament, tot i que verificar-ne l’origen és clau per contrastar la informació
En els seus inicis, buscar informació a Google implicava introduir paraules clau, revisar una llista d’enllaços i decidir quines fonts semblaven més fiables i eficients per a la nostra consulta. De fet, aquesta pràctica, que ha durant anys i s’ha ensenyat a escoles i universitats, constitueix una de les bases de la lectura lateral, una estratègia de verificació que es fonamenta en la cerca i el contrast de fonts per avaluar-ne la fiabilitat.
Les últimes modificacions en els algoritmes de Google, però, han canviat l’escenari i cada vegada la cerca deriva cap a una interacció major amb les intel·ligències artificials, on les fonts d’informació cada vegada tenen menys protagonisme aparent. Primer van arribar els resums generats amb IA; després, l’AI Mode. Ara, Google fa un pas més amb l’anunci de l’arribada d’AI Search, l’objectiu del qual és que el cercador actuï com un xatbot i ofereixi respostes úniques, deixant enrere la clàssica llista dels enllaços blaus.
És cert que els resultats de cerca de Google mai no han estat completament neutres. El posicionament SEO i la publicitat fa anys que condicionen què apareix en primer lloc. Tot i això, Google encara oferia un element essencial: la possibilitat d’accedir a les fonts i comparar-les. L’investigador Mike Caulfield, de la Universitat de Washington i creador del mètode SIFT (que inspira les quatre preguntes de Desfake), descrivia ja el 2024 aquest entorn com una mena de “botiga de segona mà”: les peces d’informació estan disperses i, fins i tot, sovint han estat creades per altres persones amb objectius diferents a la nostra cerca, però la tasca de l’usuari consistia precisament a examinar-les, contrastar-les i elaborar una resposta pròpia a partir de múltiples fonts.
Aquesta pràctica d’explorar diverses fonts és, precisament, el que canvia cada cop més amb l’arribada dels sistemes de cerca generativa, en un context en què aquests poden amplificar o generar desinformació, com il·lustra el fet que un tribunal regional alemany hagi considerat Google responsable dels AI Overviews per atribuir falsament continguts a empreses editorials.
De la cerca múltiple a la resposta única generada amb IA
Amb l’arribada d’AI Search, el cercador ja no es limitarà a mostrar la llista d’enllaços, sinó que gestionarà la informaició i la presentarà directament a l’usuari. És a dir, el cercador funcionarà com un xatbot, cosa que l’empresa defineix com “l’actualització més gran de la caixa de cerca en 25 anys».
A la pràctica, això significa que no caldrà fer cerques basades en paraules clau, tal com ens havien ensenyat. En lloc d’escriure «Papa Barcelona català«, es fomenta l’ús del llenguatge natural amb la IA a través de preguntes com «El papa parlarà en català en la seva visita a Barcelona? Des d’on s’ha fet la pressió per aconseguir-ho?”.
Es tracta d’una aposta estratègica per part de Google, especialment, si es té en compte que, tal com expliquen, «només un any després de la seva estrena, el Mode IA va superar els 1.000 milions d’usuaris al mes, i el volum de consultes s’ha duplicat cada trimestre des del seu llançament».
Només l’1% dels usuaris consulta les fonts dels resums d’IA
Amb l’aposta de Google pels resultats gestionats per la intel·ligència artificial, és l’usuari qui ha de decidir si vol seguir el rastre de la informació fins a les fonts originals.
Les dades, però, apunten que són poques les persones que fan aquest pas addicional. Segons un estudi del Pew Research Center del 2025, que va analitzar 68.879 cerques reals d’usuaris dels Estat Units, només l’1% accedia als enllaços de les fonts quan apareixia un resum generat per IA.
A més, en un context de desinformació, altres investigacions alerten del pes creixent del contingut sintètic (com el generat amb IA) en els resultats que donen aquestes mateixes eines. Un estudi revisat per parells presentat a la International World Wide Web Conference 2026 va observar que, quan el 67% del contingut indexat havia estat “contaminat” per IA, més del 80% de les respostes mostrades pel sistema també eren sintètiques.
Per verificar la informació, el mètode SIFT t’ajuda
En aquest nou escenari on les respostes venen donades per la IA, no es tracta només de rebre una resposta i acceptar-la, sinó de tenir la capacitat d’identificar d’on surt la informació, quines fonts la sustenten i com ha estat construïda.
En aquest procés, el mètode SIFT de Caulfield i la seva adaptació a la IA ens pot ajudar a avaluar-ne la fiabiltiat. L’expert apunta que part del procés de verificació del contingut pot passar per fer un ús crític de les eines d’IA.
SIFT for AI es pot resumir en quatre passos:
- Introduir la informació a la IA. En aquest cas, la informació ja ve donada per la IA, només cal que en demanis context.
- Investigar amb preguntes de seguiment. Aprofundeix amb preguntes concretes per entendre millor què s’afirma i quines evidències hi ha.
- Demanar fonts de qualitat. No et quedis amb la resposta: demana fonts fiables i rellevants.
- Sortir de la IA i comprovar. Per l’expert el pas clau: revisa les fonts directament i comprova que diuen el que s’afirma des de la IA. En el cas de Google, la pestanya “Web” de la barra d’eines permet sortir del mode basat en IA i recuperar la llista tradicional d’enllaços, per poder així accedir directament a diverses fonts.
En aquest procés de verificació de la informació, la base del mètode SIFT tradicional es manté: abans de creure una informació, cal buscar més context i, sobretot, millors fonts.