La calor revifa mites sobre els incendis: aquestes són les dades per no caure en la desinformació

Els incendis han cremat més de 40.000 hectàrees forestals des de principis d’any a Espanya, segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) preveu que el risc d’incendis augmenti les pròximes setmanes, sobretot al nord de la península.

Aquest any, el Ministeri de l’Interior ha avançat la campanya estatal estival contra els incendis forestals a l’1 de juny. És el quart any consecutiu que es pren aquesta decisió (abans començava a mitjans de juny) arran del registre de temperatures extremes i episodis de calor perllongats ja durant la primavera.

El 2025, amb gairebé 400.000 hectàrees forestals cremades, va ser un dels pitjors anys des que hi ha registres. Durant els incendis, van aparèixer a les xarxes socials missatges que desinformaven sobre la previsió i prevenció, les causes i suposats interessos darrere dels focs. Alguns no eren missatges nous, sinó que ja havien circulat en temporades anteriors, i per això és possible que algunes narratives també tornin a revifar-se a mesura que s’acosta l’estiu.

Podem saber si hi haurà molts incendis aquest estiu?

Aquest últim hivern ha sigut especialment humit, segons el balanç de l’AEMET, i a les xarxes hi ha especulacions sobre com això podria afectar la temporada d’incendis forestals, amb missatges que apunten que quan els mesos previs a l’estiu són humits hi ha més combustible i incendis.

Cristina Santín, científica titular a l’Institut Mixt d’Investigació en Biodiversitat (IMIB-CSIC), explica en declaracions a Verificat que la vegetació fina com herbes i matolls creix més quan hi ha un hivern i una primavera plujoses, i és precisament aquest tipus de vegetació “del que més es nodreixen” els incendis. Tanmateix, les pluges també contrarresten el risc perquè “hi ha més humitat a terra”.

El director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, assenyala a Verificat que “els nostres boscos estan en un estat hídric més favorable” que l’any passat i que fa dos anys perquè l’aigua que ha plogut els últims mesos es troba als rius, al sòl i a la vegetació.

De totes maneres, encara no és possible preveure amb certesa si aquest any hi haurà més o menys incendis que els anteriors, perquè depèn de les condicions meteorològiques de l’estiu. “Això és el Mediterrani, i pot ser que d’aquí a l’agost es donin situacions meteorològiques de temperatura, humitat i vent que generin una situació de risc al país”, remarca Pino, assenyalant la incertesa inherent als nostres paisatges. 

Santín coincideix que cal esperar a veure les condicions meteorològiques d’aquest estiu, tot i que puntualitza que la tendència que siguin “més llargs, més secs i més calorosos” a causa del canvi climàtic fan probable que s’hagi de fer front a campanyes més difícils.

Quines condicions fan que els incendis forestals siguin més intensos?

Com hem explicat des de Verificat anteriorment, la major part dels incendis són causats per l’ésser humà, ja sigui de manera directa o indirecta, però això no nega el paper del canvi climàtic, com desinformaven alguns missatges virals ja el 2022. De fet, “el canvi climàtic és un dels factors que augmenta risc d’incendi”, assenyala Pino. 

“Els incendis són un problema multifactorial complex, però sí que és veritat que el canvi climàtic està afavorint les condicions que fan que siguin més intensos”, afegeix Santín, com les temperatures elevades o l’aridesa, en línia amb el que assenyalen articles com aquest de Nature Communications. 

Altres missatges que ja hem verificat anteriorment són aquells que culpabilitzen dels incendis a les mesures ambientals per mitigar el canvi climàtic i a l’abandonament rural. 

La investigadora de l’IMIB-CSIC assenyala que és cert que l’abandonament de pràctiques tradicionals com l’agricultura i ramaderia extensiva, i l’aprofitament menor de biomassa, “dóna lloc a incendis més grans, més intensos, més perillosos”. Segons l’experta, és part de “la nova realitat en què vivim”, on hi ha canvis en el paisatge i un canvi climàtic que ja és una realitat i per al qual calen mesures “perquè no vagi a més”. 

El director del CREAF puntualitza, a més, que “els boscos protegits i no protegits tenen una gestió similar”, citant un estudi recent dirigit pel CREAF que conclou que els espais protegits de la xarxa Natura 2000 van patir incendis per les característiques ambientals i del tipus de bosc, i no pas pel fet d’estar protegits. 

Desinformació sobre suposats interessos per terrenys 

En estius anteriors, també han aparegut missatges que suggerien una intencionalitat darrere dels incendis per requalificar els terrenys afectats i construir-hi. És ENGANYÓS. La Llei de Forest prohibeix el canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys després d’un incendi. Si bé el 2015 s’hi va afegir un article que permet a les comunitats autònomes i a l’Estat acordar “amb caràcter excepcional” el canvi d’ús forestal, aquest exigeix que “concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre” (article 50).

D’altra banda, també circula desinformació sobre els incendis en zones on hi ha “terres rares” i altres elements, com el liti, amb importants aplicacions industrials. Com expliquen des de Maldita.es, membre com Verificat de la xarxa internacional de verificadors (IFCN i EFCSN), l’any passat es van difondre mapes que relacionaven les zones amb més incendis amb zones on hi hauria jaciments de liti i altres minerals. Molts dels jaciments que apareixien en el mapa que es va viralitzar ja estaven operatius o en desenvolupament abans dels incendis, i tampoc no és necessària una requalificació del sòl rústic per permetre l’explotació de mines.

Altres membres de la xarxa de verificadors de fets d’Europa també han detectat i desmentit narratives que desinformen sobre les causes i els motius dels incendis forestals en els seus països, com a Grècia, on narratives desinformatives acusaven a migrants d’iniciar els incendis o a interessos per construir camps d’aerogeneradors.

Aquests materials han estat desenvolupats el 2026 per al projecte Prebunking at Scale, amb el suport de la European Fact-Checking Standards Network.