Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

Salut mental

L’augment de l’ús de dispositius digitals per part d’infants i adolescents en les últimes dècades, especialment de mòbils i xarxes socials, juntament amb l’increment dels índexs de trastorns de salut mental, que afecten 1 de cada 7 joves d’entre 10 i 19 anys segons dades de l’OMS, han generat una preocupació creixent i tot un debat públic al voltant de la relació entre aquests dos fenòmens.

Tant és així que l’Informe Mundial de la Felicitat del 2026, publicat anualment per les Nacions Unides per mesurar el nivell de benestar de la població en més de 140 països, s’ha centrat en el paper que hi juguen les xarxes socials. Segons aquest informe, el seu ús intensiu contribueix a una caiguda important del benestar en la població de joves menors de 25 anys, particularment en els i les adolescents dels països de parla anglesa i l’Europa occidental.

A Espanya, la Fundació ANAR, que ajuda infants i adolescents en risc, ha assenyalat en un estudi amb dades de més de 10.000 menors atesos de juny del 2023 a juny del 2024 que més d’un 50% dels casos estaven relacionats amb un ús inadequat de la tecnologia, ja fos perquè eren problemes relacionats amb la tecnologia, com el ciberassetjament, o perquè les tecnologies estaven presents en els conflictes. A Catalunya, les dades de l’informe d’Unicef publicades el juny de 2026, amb respostes de prop d’11.500 alumnes d’entre 10 i 20 anys, associa l’ús problemàtic de les xarxes socials amb més malestar emocional, que inclou ansietat, depressió i risc de suïcidi, i es tradueix en una menor satisfacció vital.

Qüestions com la salut mental són complexes i depenen de factors genètics, psicològics, socials i ambientals, tal com explica Unicef. Si bé el temps davant la pantalla pot ser part del problema, certament no és l’única variable en joc.

Podem dir, però, que l’exposició a les pantalles contribueix a la prevalença de problemes de salut mental en menors? Què en diuen, els estudis científics més rellevants?

Correlació vs causalitat

“No existeix una causalitat simple, lineal i universal entre ‘entorns digitals’ i psicopatologia o alteracions del neurodesenvolupament en menors d’edat”. Això conclou un dossier amb 70 evidències científiques elaborat per la Plataforma Control Z a petició de la Comissió Europea per determinar el grau de certesa sobre una possible relació causal entre l’exposició digital i els danys a la salut en infants i joves.

La recerca disponible no permet establir relacions de causalitat perquè els estudis necessaris per fer-ho (és a dir, assaigs clínics aleatoritzats a gran escala amb grups creuats) serien inadmissibles èticament. Així doncs, el gruix de l’evidència actual prové d’estudis observacionals, la majoria transversals (és a dir, que analitzen les persones participants en un moment concret), on l’equip investigador no pot controlar les variables que estudia. Això permet establir associacions entre l’ús de pantalles i diferents aspectes de salut, però no causalitat. En aquest context, els estudis longitudinals (que segueixen les persones participants al llarg del temps) i les intervencions controlades per reduir l’ús de pantalles aporten informació valuosa per inferir de manera indirecta relacions de causa-efecte.

D’altra banda, les metaanàlisis, revisions sistemàtiques i revisions paraigua existents, que tenen per objectiu sintetitzar tota l’evidència sobre el tema, no han permès extreure conclusions sòlides pel que fa als efectes de l’exposició digital sobre la salut mental infantojuvenil. A grans trets, aquestes solen trobar associacions petites o moderades entre passar més temps davant de dispositius digitals i pitjors indicadors de salut mental.

Per exemple, una de les revisions paraigua recents més citades, publicada el 2023 a Nature Human Behaviour,va examinar més de 2.000 estudis que incloïen gairebé 2 milions de participants de fins a 18 anys. L’associació més consistent derivada de l’anàlisi relacionava l’ús de xarxes socials amb depressió i conductes de risc. Ara bé, els autors subratllaven que la majoria d’articles inclosos presentaven limitacions metodològiques i molta heterogeneïtat, i també que les seves troballes suggerien que “l’ús de pantalles és un tema complex, amb associacions basades no només en la durada i tipus de dispositiu, sinó també en el contingut i l’entorn en què té lloc l’exposició”.

Altres revisions paraigua o sistemàtiques que han tingut molt d’impacte en els últims anys han arribat a conclusions similars, considerant les associacions entre ús de pantalles i salut mental “febles” o fins i tot “inconsistents”.

Cal tenir en compte que els estudis disponibles són molt diversos pel que fa al disseny (uns són transversals i altres longitudinals), la conceptualització (uns parlen de pantalles en general i altres d’usos concrets), els indicadors de salut mental avaluats (ansietat, depressió, autolesions…) i la població objectiu (infants o adolescents). Per tant, agrupar-los en una metaanàlisi o revisió sistemàtica podria simplificar excessivament l’evidència i contribuir a la feblesa de les associacions trobades.

Algunes d’aquestes grans revisions també han remarcat que el terme “pantalles” és massa inespecífic per establir inferències causals precises: no és el mateix mirar un programa educatiu a la televisió amb una persona adulta o contingut no adaptat a l’edat sense supervisió, ni utilitzar les xarxes socials per parlar amb les amistats, per consumir vídeos curts amb potencial addictiu o per exercir ciberassetjament.Sembla, doncs, que l’evidència científica porta a un desplaçament del debat des dels possibles danys derivats de l’ús general de “pantalles” cap a la identificació d’exposicions digitals específiques (patrons d’ús, continguts, context, edat i perfils de vulnerabilitat) que augmentin el risc de patir efectes adversos concrets.

Més enllà de les hores de pantalla

Diversos estudis han mostrat que utilitzar dispositius digitals durant molt temps al dia pot afectar negativament la salut mental a través de l’alteració d’activitats que són essencials per al benestar, com el son o l’activitat física.

L’evidència assenyala que l’ús de pantalles a la nit retarda el son, en redueix la durada i en deteriora la qualitat. Una revisió sistemàtica publicada el 2016 va trobar associacions negatives entre indicadors d’un bon son i el temps d’ús de diferents dispositius digitals (televisió, ordinador, consoles o mòbils) en més d’un 80% dels estudis analitzats. A més, una metaanàlisi recent va confirmar una associació sòlida entre l’augment del temps davant les pantalles i efectes adversos sobre el son, més acusada en l’etapa adolescent: per cada hora addicional de pantalla, l’hora d’anar a dormir es retardava 13 minuts i la durada total del son es reduïa 3-5 minuts.

Passar un temps excessiu davant de les pantalles també s’ha associat amb menys activitat física. Per exemple, l’anàlisi dels resultats de l’estudi PASOS va identificar que un temps elevat d’ús de pantalles tendia a agrupar-se amb nivells més baixos d’activitat física en menors de 8 a 18 anys, la majoria dels quals no arriben a les recomanacions d’exercici físic diari de l’OMS. Enquestes similars als Estats Units també han observat que els i les adolescents amb més ús de pantalles generalment realitzen menys activitat física. D’acord amb un estudi recent basat en dades d’una enquesta nacional als Estats Units a més de 50.000 menors d’entre 6 i 17 anys, el temps diari davant les pantalles (més de quatre hores), lligat a la disminució de l’activitat física, la regularitat de l’hora d’anar a dormir i la durada del son, s’associa amb una pitjor salut mental.

Encara que gran part de la recerca s’ha centrat en el temps total passat davant de les pantalles, estudis més recents han donat més pes a aspectes concrets del seu ús. Per exemple, les experiències de ciberassetjament i victimització en línia s’han descrit com un criteri rellevant associat amb una pitjor salut mental, independentment del temps total d’ús de pantalles.

Podem parlar d’addicció?

Un dels aspectes que està prenent més protagonisme són els patrons d’ús compulsiu i addictiu, que un estudi longitudinal publicat el 2025 a la revista JAMA Network ha destacat com a factor de risc per ideacions i conductes suïcides i altres problemes de salut mental. L’article es basa en la cohort ABCD (de l’anglès Adolescent Brain Cognitive Development), una de les més grans disponibles, que ha seguit els efectes del comportament digital de més de 4.000 menors dels Estats Units d’entre 9 i 10 anys fins a complir-ne 14. L’anàlisi de les dades va concloure que més hores de pantalla no s’associaven amb una pitjor salut mental posterior, però en canvi, sí que ho feia l’ús problemàtic de les xarxes socials i els telèfons mòbils, així com l’augment al llarg del temps d’aquest ús, que afectava aproximadament un terç de menors participants a l’enquesta.

En estudis longitudinals sobre aquesta i altres cohorts, així com en una metaanàlisi publicada l’any 2024, també s’ha arribat a la conclusió que és l’ús problemàtic, més que no pas el nombre absolut d’hores invertides, el que guarda relació amb una pitjor salut mental.

Tot i que es parla d’ús addictiu de les xarxes socials, no hi ha consens mèdic i científic que consideri l’existència d’una addicció patològica a les pantalles. De fet, l’OMS reconeix només l’addicció al joc d’apostes i als videojocs com els dos únics trastorns per conductes addictives sense substància. Aquest tipus d’addiccions s’anomenen “addiccions comportamentals”, i es caracteritzen per la pèrdua de control sobre hàbits que inicialment generen plaer però es tornen compulsius tot i generar conseqüències negatives. 

De manera similar al que succeeix amb el consum de drogues, els principals manuals com el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) consideren una activitat com a addicció quan domina els pensaments, sentiments i conducta d’un individu; en modifica l’humor; fa que necessiti dedicar-hi cada vegada més temps (tolerància); fa que desenvolupi malestar físic o emocional quan l’activitat desapareix (abstinència) i genera un conflicte amb altres aspectes de la seva vida (feina, vida social, interessos, aficions).

La guia clínica sobre addiccions comportamentals basada en l’evidència de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies considera que els telèfons intel·ligents (smartphones), en lloc de ser addictius per se, “són el mitjà que permet la participació en activitats potencialment addictives, algunes dels quals contribueixen a augmentar el sentiment de dependència”. Un dels exemples que posen sobre la taula és el de les xarxes socials, però remarquen que “no es compleixen tots els factors de la dependència psicològica i les conseqüències negatives són lleus o moderades i transitòries” per a que puguin ser considerades com a addicció. “És clar que certes persones usen les xarxes socials d’una manera problemàtica i, en conseqüència, experimenten conseqüències negatives. Tot i això, etiquetar aquesta situació com una addicció no ens dóna gaire informació sobre els mecanismes específics pels quals les xarxes socials poden conduir a aquestes conseqüències negatives”, conclouen.

Encara que no és una categoría clínica, el terme “ús problemàtic” es fa servir en l’àmbit científic i mèdic per identificar conductes amb característiques addictives. El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials, sense arribar a incloure’l en els manuals diagnòstics, un terme que també recullen molts altres estudis acadèmics. 

L’ús problemàtic de les xarxes, tal com descriu l’informe d’Unicef Espanya, fa referència a un patró d’ús de les xarxes socials desadaptatiu (amb una connexió excessiva i poc controlada), que interfereix en la vida quotidiana i pot arribar a generar un malestar clínic significatiu. Es manifesta en la necessitat constant d’estar connectat o connectada, la dificultat per reduir el temps en línia i la presència de símptomes emocionals negatius quan no s’accedeix a aquestes plataformes. 

Segons l’informe, a Espanya, el 5,7% de l’alumnat d’entre 10 i 20 anys podria haver desenvolupat un patró d’ús problemàtic de les xarxes socials, percentatge que s’eleva al 6,7% a Catalunya. La proporció d’alumnes que reporten ús problemàtic també presenta variacions en funció del gènere i l’edat: és més alta entre les noies (7,2% a Espanya, 8,6% a Catalunya) que entre els nois (4% a Espanya, 4,8% a Catalunya), i augmenta amb l’edat, arribant valors màxims a Batxillerat, amb un 8,5% d’ús problemàtic al nostre territori i un 7,7% al conjunt de l’Estat espanyol.

El disseny de les xarxes pot promoure el seu ús problemàtic

L’ús problemàtic de les xarxes socials per part d’alguns usuaris i usuàries obre el debat sobre si és precisament el disseny d’aquestes plataformes el que potencia patrons d’ús addictiu. Algunes expertes com la psiquiatra Anna Lembke apunten que la recompensa immediata, freqüent i fàcilment accessible que generen les xarxes socials juguen un paper en el temps que s’hi dedica i en el desenvolupament de possibles dependències.

En tot aquest procés podria intervenir-hi la dopamina, un neurotransmissor que participa en el sistema de recompensa del nostre cervell. Sovint s’allibera davant d’estímuls gratificants, nous o impredictibles, com els que apareixen a les xarxes, reforçant la tendència a buscar-los de nou. Aquest estudi pilot publicat a la revista Frontiers és un dels pocs que ha mesurat els senyals cerebrals davant continguts, i ha comprovat que els estímuls d’Instagram poden activar els circuits cerebrals de recompensa mentre debiliten temporalment els mecanismes d’autocontrol, un patró semblant al que s’observa en les addiccions a substàncies.

El disseny de moltes plataformes incorpora elements que encaixen amb l’activació d’aquests mecanismes de reforç, com l’scroll infinit, algorismes que personalitzen el contingut, notificacions i sistemes de recompensa social quantificada i variada (el nombre de “m’agrades”, de visualitzacions, de comentaris, de seguidors). Aquestes característiques poden reforçar patrons d’ús problemàtic, especialment en plataformes basades en contingut audiovisual curt com TikTok o Instagram.

Darrere d’aquest disseny hi ha estratègies habituals del màrqueting que tenen per objectiu retenir l’atenció de qui utilitza la plataforma i s’emmarquen en l’anomenada economia de l’atenció. El seu potencial addictiu s’està començant a reconèixer fins i tot des de dins de la indústria tecnològica; per exemple, l’enginyer que va inventar l’scroll infinit, Aza Raskin, ha arribat a demanar perdó públicament per haver-ho fet. 

Així, l’evidència actual “desplaça l’objecte de regulació des del comportament individual cap al disseny del producte”, assenyalen les associacions mèdiques i psicològiques que formen part de la Plataforma Control Z.  De fet, ja hi ha diversos exemples d’investigacions legals i sancions que van en aquesta línia i que assenyalen la responsabilitat de les grans tecnològiques sobre els potencials efectes negatius que tenen els seus productes. A Europa, la Comissió Europea investiga TikTok per no actuar davant els riscos derivats del seu disseny addictiu que inclou l’scroll infinit, la reproducció automàtica, les notificacions push i el sistema de recomanació altament personalitzat.

Als Estats Units, dos litigis l’any 2026 van imposar sancions milionàries a Meta pel disseny addictiu i els continguts perillosos de les seves plataformes. En un dels casos, una jove de 20 anys al·legava que el disseny de xarxes com Instagram l’havia conduït a patrons d’ús compulsiu i havia contribuït al seu malestar emocional, incloent ansietat, depressió i ideacions suïcides. La companyia té múltiples litigis oberts al país nordamericà, però el 26 d’agost del 2026 va arribar a un acord de 18.000 milions d’euros amb pràcticament tots els estats del país per tancar els procediments oberts que l’acusaven de conèixer els perjudicis de les seves plataformes i lucrar-se’n.

L’adolescència, especialment vulnerable al disseny de les xarxes

Malgrat tota l’evidència acumulada, continua sense haver-hi consens sobre si l’ús problemàtic de les xarxes contribueix a una pitjor salut mental, o si, a la inversa, són les condicions preexistents les que reforcen els patrons d’ús compulsiu. Una anàlisi recent d’estudis longitudinals ha suggerit que probablement existeix una relació bidireccional en què una vulnerabilitat prèvia facilita el desenvolupament de l’ús problemàtic, i que això alhora pot agreujar la vulnerabilitat.

L’adolescència sembla ser una etapa especialment vulnerable als efectes de l’ús de les xarxes. Durant aquests anys, el sistema de recompensa del cervell reacciona especialment als estímuls nous i gratificants, mentre que l’escorça prefrontal, regió implicada en el control d’impulsos i l’autoregulació, encara es troba en desenvolupament. Tot això fa que elements de les xarxes socials com la recompensa variable, els mecanismes de validació social o el contingut impredictible puguin resultar especialment atractius i difícils de regular. De fet, un estudi longitudinal publicat el 2022 a Nature Communications va identificar les edats d’11 a 13 anys (en noies) i de 14 a 15 anys (en nois) com les més sensibles als efectes de l’ús de les xarxes socials. En aquests períodes, un major ús d’aquestes predia una menor satisfacció vital un any després.

Més enllà de l’edat, diversos estudis han identificat altres factors que podrien augmentar el risc a desenvolupar un ús problemàtic de les xarxes socials i a patir les conseqüències psicològiques associades, com la presència de condicions de salut mental prèvies, el gènere (dones) o situacions socioeconòmiques vulnerables.

Per exemple, un estudi publicat el 2025 a la revista Nature Human Behaviour va trobar que els i les adolescents amb trastorns de salut mental diagnosticats passaven més temps a les xarxes socials i eren menys feliços amb la seva vida social en línia que qui no patia patologies prèvies, probablement per una sensibilitat més gran a la comparació social.

Tant dades de l’OMS de 44 països com d’Unicef Espanya mostren una major prevalença d’ús problemàtic de les xarxes socials en noies adolescents que en nois (13% vs 9% i 7,2% vs 4%, respectivament), especialment en plataformes centrades en la interacció social i l’aparença física. Aquestes diferències també es reflecteixen en la literatura científica, que suggereix una vulnerabilitat més gran per part de les noies als efectes de la comparació social en línia i dels entorns digitals. L’estudi del Millennium Cohort del Regne Unit, amb més de 10.000 adolescents, va mostrar que l’ús de les xarxes socials s’associava amb més símptomes depressius en les noies a través d’aspectes com la baixa autoestima o la preocupació per la imatge corporal. Revisions sistemàtiques i metaanàlisis també han revelat associacions amb comparació social i conductes alimentàries problemàtiques, en què la visualització i publicació de fotos pot jugar un paper important.

Altres dades apunten que el nivell socioeconòmic també determina el grau de vulnerabilitat davant l’ús problemàtic de les xarxes a l’adolescència. L’Informe Mundial de la Felicitat del 2026 conclou que joves de famílies amb un estatus socioeconòmic més baix reporten menys benestar associat a un ús problemàtic en comparació amb qui disposa d’un context més favorable que pot implicar una major disponibilitat de recursos familiars, competències digitals o supervisió parental/adulta.

Malgrat això, i especialment en col·lectius minoritaris com joves amb càncer, persones autistes o del col·lectiu LGTBIQA+, també s’han suggerit possibles beneficis de l’ús de les xarxes en termes de connexió social, accés a informació, suport emocional i creació d’identitat i comunitat. Des de l’Acadèmia Americana de Pediatria puntualitzen, però, que tot i que en aquests casos “els mitjans digitals poden afavorir la connexió social i el benestar”, “també poden amplificar la discriminació, la qual cosa s’associa a una pitjor salut mental”.