Dues sentències en dos dies consecutius sancionen Meta per un disseny addictiu de les seves xarxes socials
Les resolucions pioneres d’un jurat de Nou Mèxic i un altre de Califòrnia, que també assenyala a YouTube, assenten precedent pels milers de processos judicials similars oberts
Les resolucions pioneres d’un jurat de Nou Mèxic i un altre de Califòrnia, que també assenyala a YouTube, assenten precedent pels milers de processos judicials similars oberts

El disseny d’Instagram i Facebook, xarxes socials de la matriu Meta, tenen efectes negatius sobre la salut física i mental dels joves, segons han conclòs dues sentències judicials que han sancionat l’empresa aquesta mateixa setmana. Un jurat de Nou Mèxic ha condemnat la companyia a una multa de 375 milions de dòlars, i un altre de Los Angeles (Califòrnia), ha imposat a Meta i Google una sanció total de 6 milions, en dues resolucions que serveixen de precedent pels milers de processos judicials similars oberts.
Manca de protecció dels menors davant de depredadors sexuals
El cas de Nou Mèxic es remunta a una denúncia a Meta imposada el 2023 pel fiscal general de l’estat, Raúl Torrez, per “enganyar els consumidors sobre la seguretat de les seves plataformes i posar en risc els infants”, tal com informa el Departament de Justícia de l’estat a una nota de premsa. “L’evidència presentada al judici ha establert que els dissenys de Meta han permès que pedòfils i depredadors sexuals participin en l’explotació sexual infantil a les [seves] plataformes”, apunta el comunicat, que també assenyala “que Meta dissenya les seves plataformes per fer la gent jove addicta i […] exposar-la a contingut perillós relacionat amb desordres alimentaris i autolesions de forma intencionada”.
El jurat va condemnar dimarts 24 de març Meta a pagar 5.000 dòlars per cada violació de les lleis de protecció del consumidor de Nou Mèxic. La suma total ascendeix a 375 milions de dòlars. L’empresa ha anunciat que apel·larà el veredicte, segons recull Associated Press (AP).
La sentència no demana, per ara, cap canvi en la conducta de les plataformes de la companyia, fet que dependrà de la decisió d’un jutge —i no d’un jurat, com ara— en una segona part del judici que començarà el 4 de maig. En aquesta ocasió, s’avaluarà si les pràctiques de Meta suposen una alteració de l’ordre públic que l’empresa hagi de compensar pagant programes que reverteixin els possibles danys.
Sis milions a Meta i YouTube per danys a una dona
La segona sentència, que va arribar 24 hores més tard, ha estat centrada en el cas d’una jove que afirma que va desenvolupar un comportament addictiu amb YouTube, Instagram, Snapchat i TikTok a partir dels nou anys a causa del disseny de les plataformes, destinat a aclaparar l’atenció, explica Reuters. Snap (propietària de Snapchat) i l’empresa xinesa van arribar a un acord econòmic amb la denunciant el gener per evitar el judici, segons Deutsche Welle (DW).
El jurat, que va deliberar durant més d’una setmana per assolir un veredicte, tal com apunta Politico, ha condemnat Meta i Google (propietària de YouTube) a pagar compensacions per valor de sis milions de dòlars, la meitat per danys compensatoris i l’altra meitat per danys punitius. Així ho ha anunciat Beasley Allen Lawfirm, un dels bufet d’advocats que ha participat en la causa. Ambdues empreses, penalitzades amb 4,2 i 1,8 milions de dòlars, respectivament, s’han mostrat en desacord amb la sentència, detalla Poynter.
K.G.M., que ara té vint anys, va assegurar en la demanda que les plataformes l’havien abocat a un ús compulsiu de les xarxes socials a una edat molt primerenca, i que els riscos no s’alertaven de manera adequada ni a usuaris ni a famílies. La jove relaciona aquest ús addictiu amb processos depressius i d’ansietat, dismòrfia corporal, idees suïcida i altres problemes de salut mental i emocional.
Un cas que pot assentar precedent
El cas de Califòrnia és un dels milers oberts als Estats Units basats en acusacions similars. El judici era, de fet, part d’un Judicial Council Coordinated Proceedings (JCCP) de l’estat de Califòrnia, un gran grup de causes coordinades que depenen de la Cort Superior de Los Angeles. Es tractava d’un “judici de referència” (bellwether trial, en anglès), una modalitat “dissenyada per testar evidència clau i arguments legals que, habitualment, apunten la direcció de milers de processos similars al conjunt del país”, explica Beasley Allen Lawfirm.
El bufet especialitzat Social Media Victims Lawfirm, que porta centenars de casos similars als Estats Units, coincideix en el diagnòstic: “Aquest veredicte […] estableix un marc en la manera en què s’avaluaran expedients similars al llarg del país i demostra que els jurats estan disposats a fer responsables a les empreses tecnològiques quan l’evidència mostra danys previsibles”, explicava el seu fundador Matthew P. Bergman en una nota de premsa. “Les famílies […] poden assenyalar aquesta resolució com a prova que aquestes acusacions es mereixen ser escoltades”, concloïa.
La legislació europea obliga les plataformes a mitigar riscos sistèmics
La Llei de Serveis Digitals europea (DSA, per les sigles en anglès) contempla en els articles 80, 81, 82 i 83, que les plataformes són responsables de detectar i mitigar els “riscos sistèmics” a què puguin exposar els usuaris.
Aquests inclouen “el mal ús dels seus serveis per fer delictes penals i dur a terme activitats il·legals”, l’impacte real o previst sobre “els drets de protecció dels infants i els consumidors”, per exemple pel “disseny dels sistemes algorítmics emprats”, o que el disseny de les plataformes pugui tenir “efectes negatius reals o previstos en la protecció de la salut pública, els menors i conseqüències negatives serioses sobre el benestar físic i mental d’una persona”. Totes tres són qüestions en què els jurats estatunidencs han basat els seus veredictes.
Sigui com sigui, els efectes de les xarxes socials sobre la salut és quelcom que, més enllà dels litigis, porta anys preocupant la comunitat científica. La natura de les anàlisis ha fet complicat extreure i confirmar relacions de causa-efecte malgrat que s’han publicat centenars d’estudis al respecte, tal com hem explicat. Tanmateix, les plataformes tampoc han demostrat que siguin innòcues, tal com recordava l’Associació lliure de mòbils al Debat Verificat que vàrem organitzar al respecte, en què advocaven per aplicar el Principi de Precaució, inclòs en el Tractat Fundacional de la Unió Europea.