Quins són els principals sindicats que convoquen la vaga a l’educació pública a Catalunya?

El sector de l’ensenyament públic no universitari de Catalunya culmina aquest divendres, 20 de març, cinc dies de vaga per tot el territori català, amb una última jornada que centralitza les mobilitzacions a Barcelona. Aquest mateix divendres, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, preguntada per la vaga en una entrevista a “Els Matins” de 3Cat (minut 02:15), ha dit que Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), que no donen suport a l’aturada d’aquesta setmana, “no són minoritaris” si “sumem primària, secundària, formació professional”. T’HO EXPLIQUEM!

Els sindicats que convoquen la vaga d’aquesta setmana a l’ensenyament públic no universitari són la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), Confederació General del Treball (CGT) i la Intersindical, que junts aglutinen tres de cada quatre representants de l’educació pública no universitària a Catalunya, segons dades del Departament d’Educació i Formació Professional.

Els sindicats CCOO i UGT, que van ser la tercera i la sisena força a les últimes eleccions de l’ensenyament públic, sumant un 23% dels representants, van estar entre els convocants d’una primera jornada de vaga del passat 11 de febrer que va aplegar milers de persones a Barcelona. Tanmateix, no han participat en les vagues d’aquest mes de març.

Pacte del Govern amb CCOO i UGT

El Govern va signar el passat 10 de març un acord amb CCOO i UGT de millores pel sector educatiu en salaris i en condicions laborals, just un mes després de la jornada de vaga del febrer que van secundar tots els sindicats de l’ensenyament públic. L’executiu català va qualificar el pacte com a “històric” per la millora educativa i les condicions laborals dels docents.

L’acord inclou, entre altres punts, l’increment del complement específic autonòmic del sou dels docents fins a 3.000 euros anuals fins al 2029, la reducció de ràtios, millores en l’escola inclusiva i eliminar part de processos burocràtics que actualment es carreguen sobre els docents. En total, les mesures suposen una inversió de 1.998 milions d’euros, segons el Govern.

El secretari de Millora Educativa del Govern, Ignasi Giménez, va afirmar dilluns que no reobrirà negociacions amb els sindicats convocants de la vaga d’aquesta setmana, i va opinar que l’acord signat amb CCOO i UGT “dona resposta al conjunt de les reivindicacions que ens està fent el col·lectiu”.

CCOO defensa la seva “legitimitat” per signar l’acord

Davant les vagues d’aquesta setmana, des de CCOO de Catalunya reiteren que l’acord amb el Govern és bo, i defensen la “legitimitat” de la seva organització per signar acords en l’àmbit de l’ensenyament.

“CCOO som el principal sindicat de l’educació a Catalunya. És cert que altres sindicats ho són en determinats sectors educatius, a docents de primària pública, a docents de secundària, a part de la concertada… però en el còmput global, CCOO és el primer sindicat del país i també en educació”, expressen la secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, i el secretari general de la federació d’Educació de CCOO a Catalunya, Eduardo Núñez, en una carta conjunta oberta als afiliats del sindicat amb motiu de la vaga convocada per la resta de les organitzacions. També afegeixen: “Tenim tota la legitimitat per signar acords i encara més si afecten transversalment tot el model educatiu. (…) CCOO som el primer sindicat de Catalunya i treballem des de la responsabilitat de les els i les màximes representants de la classe treballadora del país”.

A data de publicació d’aquest article, Verificat no ha pogut comprovar la representació total en el sector educatiu. Tanmateix, CCOO sí que és el sindicat amb més representants a tot Catalunya, amb 772 el 2024 segons Idescat, i un total de 147.657 afiliats actualment. Des del gabinet de premsa de CCOO de Catalunya, preguntats per Verificat, expliquen que no tenen dades publicades de les majories sindicals en tota l’educació.

Crítiques dels principals sindicats

La USTEC, el sindicat amb més representants a l’ensenyament públic, en un comunicat després de l’acord del Govern amb CCOO i UGT, va assegurar que la signatura suposava un “trencament de la negociació amb la majoria de la representació sindical” i que buscava “dividir i desmobilitzar” per “evitar majors conquestes”. Va subratllar que la pujada de salaris que contempla l’acord no compensa la pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys o que no es garanteixen prou dotacions en algunes aules d’acollida, entre altres punts.

També va criticar que l’acord contempla la creació d’una comissió de seguiment en què només participaran els sindicats que han acordat amb el Govern, CCOO i UGT, per la qual cosa només estaran representats les organitzacions que sumen el 22% dels vots a les darreres eleccions sindicals de l’ensenyament públic no universitari.

Per la seva part, la segona força sindical, Professors de Secundària, va declarar en un comunicat que la signatura va ser d’un “acord de mínims amb la complicitat de dues organitzacions sindicals minoritàries”, i va criticar que la posició de CCOO i UGT estava “boicotejant” la negociació col·lectiva i “minant la pressió que des de la unitat sindical s’estava aconseguint fer”.

Per a l’organització Professors de Secundària, la pujada de salaris progressiva prevista pels pròxims quatre anys “no cobreix ni la previsible inflació mitjana anual”, i van refermar la seva voluntat de “pressionar per aconseguir una millora salarial molt més ambiciosa que reverteixi la pèrdua de poder adquisitiu”.

L’executiu català, després de l’acord, va assegurar que, amb l’increment dels sous, la retribució dels docents serà el tercer més alt entre totes les comunitats autònomes. No obstant això, tal com vam comprovar des de Verificat, aquest càlcul compara els salaris previstos per als docents catalans el 2029 amb els salaris del 2023 de la resta de comunitats, i vam comprovar que ja hi ha algunes comunitats que han pactat millores retributives després del 2023, fet que podria alterar el rànquing que fa el Govern.