Què diu realment l’Índex de seguretat de les dones: Espanya no ha reculat 20 posicions, ha canviat la metodologia

Diversos mitjans de comunicació han publicat que, des de l’arribada de Pedro Sánchez, Espanya ha baixat 20 posicions enl’Índex de la Universitat de Georgetown, que mesura el benestar i la seguretat de les dones, perquè “hi ha el triple de violacions”. És ENGANYÓS.

L’índex Women, Peace, and Security (WPS), desenvolupat el 2017 per la Universitat de Georgetown, als Estats Units, i actualitzat biennalment, té com a objectiu avaluar el benestar i la seguretat de les dones a partir de tres grans dimensions: inclusió, justícia i seguretat, cadascuna de les quals s’analitza amb un conjunt d’indicadors.La metodologia va canviar l’any 2023, per la qual cosa és erroni comparar les primeres dades (2017) amb les més recents (2025), tal com especifica un informe del grup d’investigadors. Entre el 2017 i el 2021, amb la metodologia inicial, Espanya va millorar la puntuació, malgrat perdre posicions (perquè altres països la van millorar més); i entre el 2023 i el 2025, amb el càlcul actual de l’índex, ha millorat tant la posició com la puntuació. L’índex no mesura cap indicador relacionat amb les violacions.

«Espanya cau 20 posicions en l’índex de països segurs per a les dones des que va arribar Sánchez: hi ha el triple de violacions»

El 2017, Espanya ocupava la cinquena posició de l’índex global amb una puntuació de 0,860 sobre 1. Dos anys després, mantenia la mateixa puntuació, però descendia deu posicions. El 2021, amb una millora fins als 0,872 punts, se situava 14a. Tanmateix, en la quarta edició la puntuació va ser de 0,859, i Espanya va passar a ocupar la 27a posició. En l’actualitat, és el 25è país, amb una puntuació de 0,862. Les dades, però, no són comparables, d’acord amb l’equip científic que va realitzar el rànquing, per canvis en la metodologia.

Un dels articles afirma que un dels motius pels quals Espanya ha retrocedit posicions al rànquing té a veure amb un suposat augment de la violència de gènere i les agressions sexuals. Tanmateix, cap indicador de l’índex elaborat per la Universitat de Georgetown mesura aquesta dimensió. Sí que mesura la violència en la intimitat de la parella, però la manera en què ho fa ha canviat amb els anys i, per tant, no es pot comparar. També s’analitza la percepció de seguretat, que a Espanya passa del 80,3% del 2017 al 75% actual.

No es poden comparar les dades de l’índex per canvis en la metodologia

Fins al 2023, l’índex WPS s’elaborava a partir d’11 indicadors segons detalla una publicació del grup. A partir d’aquell any, els investigadors van afegir la mortalitat materna i la violència política envers les dones com a nous ítems a avaluar, però no les violacions. A més a més, dos dels indicadors emprats van canviar: l’accés a la justícia va reemplaçar les normes discriminatòries per gènere, i la proximitat al conflicte va substituir la violència organitzada. Finalment, la manera de mesurar la taxa d’ocupació femenina també va patir modificacions: de comptar l’ocupació en majors de 25 anys, a analitzar-la per la franja d’edat de 25 a 64 anys.

“Si bé aquests ajustos dibuixen una imatge més detallada de l’estatus de les dones i incrementen el valor de l’índex, la seva addició implica que els rànquings i puntuacions d’aquest any (2023) no són directament comparables amb les dels anys previs”, escrivia l’equip científic.

Verificat s’ha posat en contacte amb la Universitat de Georgetown per saber si l’equip disposa de dades del 2017, 2019 i 2021 comparables amb les actuals, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta. Ara per ara, podem comparar les dades dels tres primers anys i, per separat, les dels dos darrers.

Com classifiquen cadascun dels països?

L’article que circula per les xarxes socials destaca que països com els Emirats Àrabs Units, que ocupa la 20a posició, on les dones musulmanes requereixen una tutela masculina en àmbits com el matrimoni (article 18), se situen per sobre d’Espanya en el rànquing. Tanmateix, les variables utilitzades per elaborar l’índex no es corresponen directament amb aquest tipus de qüestions.

La Universitat de Georgetown atorga el mateix pes a cadascun dels indicadors que componen l’índex, segons indica la seva pàgina metodològica. Això implica que un bon resultat en determinades variables pot compensar registres pitjors en unes altres i elevar la puntuació global. Així, tot i que els Emirats Àrabs Units obtenen pitjors puntuacions que Espanya en inclusió financera, discriminacions legals i accés a la justícia, les bones xifres en matèria de percepció de la seguretat o la representació parlamentaria, on existeix paritat obligatòria, els situen per damunt.

Altres indicadors també posen el focus en la desigualtat de gènere

Més enllà de l’estudi de Georgetown, existeixen altres rànquings internacionals que, tot i no centrar-se exclusivament en el benestar de les dones, analitzen la desigualtat de gènere mitjançant variables anàlogues.

Entre els més destacats figuren els elaborats pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), com l’Índex de Desenvolupament de Gènere (IDG), i l’Índex Global de Bretxa de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial (FEM).

En ambdós casos, la posició d’Espanya és coherent amb les dades de la Universitat de Georgetown: el país se situa en el lloc número 12 de la classificació del FEM i en el 27 en la de les Nacions Unides. Ambdós índexs mostren una tendència estable o, fins i tot, de millora en els darrers 10 anys. 

De fet, el mateix índex de Georgetown, dins la seva metodologia, recull com les dades es comparen amb altres publicacions, com l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, per tal d’estudiar la correlació i l’evolució de la situació de la dona. 

Més denúncies no és sinònim de més agressions

Les denúncies per agressions sexuals amb penetració han crescut a Espanya un 190,3 % des del 2018, segons el Portal Estadístic de Criminalitat,com ja vam explicar a Verificat. Tanmateix, cal puntualitzar que, des de l’aprovació de la llei del ‘només sí és sí’, els delictes d’abús sexual amb penetració van quedar inclosos dins del tipus penal de les agressions sexuals amb penetració. Per aquest motiu, seria erroni comparar ambdues dades.

Igualment, com esmenta el Balanç de Criminalitat, l’increment d’aquest tipus de denúncies està íntimament relacionat amb el creixement de les polítiques de conscienciació, a més de la reducció de la tolerància davant qualsevol delicte contra la llibertat sexual. Això afavoreix que les víctimes decideixin portar el cas a la justícia.

El 2024, l’1,5% de les dones van patir violència física en la parella en els últims 12 mesos, i un 1,8%, violència sexual, segonsla Macroenquesta de Violència contra la Dona del Ministeri d’Igualtat.