Viure 250 anys continua sent ciència-ficció: això diu realment l’estudi japonès sobre el “botó” que allarga la vida
Publicacions virals asseguren des de fa gairebé un any, sense base científica, que la Universitat d’Osaka ha descobert una proteïna que ens podria fer viure fins als 250 anys
Publicacions virals asseguren des de fa gairebé un any, sense base científica, que la Universitat d’Osaka ha descobert una proteïna que ens podria fer viure fins als 250 anys
Què s’ha dit?
Que científics japonesos han descobert una proteïna que podria allargar la vida dels humans fins als 250 anys.
Què en sabem?
Que es tracta d’un estudi en models cel·lulars sobre com la proteïna AP2A1 contribueix a l’envelliment cel·lular. Que els resultats apunten que aquesta proteïna podria ser un biomarcador útil per saber quan una cèl·lula està envellida, però en cap cas menciona que això permeti arribar als 250 anys.
Aquestes darreres setmanes han aparegut diversos titulars i publicacions a les xarxes socials que anuncien que “científics japonesos han descobert una proteïna que podria allargar la vida fins als 250 anys” si es bloqueja amb un fàrmac. És FALS.
Els textos citen com a font un estudi de la Universitat d’Osaka que analitza en models cel·lulars (i no en persones) com la proteïna AP2A1 afecta l’envelliment de les cèl·lules, però que en cap cas quantifica com això pot allargar la vida.
“Científics japonesos han trobat “el botó” que ens permetria viure fins als 250 anys”
Ni la investigació ni la nota de premsa de la institució no asseguren tampoc que aquest descobriment ens permetria viure més de 200 anys.
Aturar l’envelliment a nivell cel·lular
La investigació de la Universitat d’Osaka, que es va fer en models cel·lulars i, per tant, no permet extrapolar els resultats a persones, es va publicar el gener del 2025 a la revista Cellular Signalling.
La recerca parteix del concepte que les cèl·lules sanes del nostre cos, si no són tumorals, tenen un nombre limitat de divisions (unes 40-60) i un cop arriben al seu màxim paren, descobert per l’anatomista Leonard Hayflick als anys seixanta i batejat en el seu honor com a “límit de Hayflick”. Quan una cèl·lula arriba a aquest màxim, ja no es divideix més i, entra en un estat de senescència, un fenomen popularment conegut com a envelliment cel·lular.
Normalment, el nostre cos s’encarrega d’eliminar aquestes cèl·lules i substituir-les per noves. Tanmateix, en teixits envellits o en contextos patològics, les cèl·lules envellides (senescents) poden acumular-se i propiciar malalties associades a l’envelliment com la fibrosi o la sarcopènia, entre altres, com recull una revisió del 2014 del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
L’estudi de la Universitat d’Osaka va veure en models de cèl·lules humanes cultivades in vitro que la proteïna AP2A1 tenia un rol en la senescència cel·lular. Quan van inhibir aquesta proteïna fent servir molècules d’ARN, van veure que els marcadors de senescència es reduïen.
Així, els resultats apunten que l’AP2A1 podria fer-se servir com un marcador potencial per identificar a nivell cel·lular la senescència i malalties relacionades amb l’edat. Actualment, “la manca de marcadors específics i àmpliament aplicables dificulta la identificació i caracterització de les cèl·lules senescents en teixits i organismes vius”, segons explica una guia per a l’experimentació sobre senescència cel·lular in vivo publicada a la revista Cell.
Sense un origen clar per la teoria dels 250 anys
La primera menció que hem trobat a una esperança de vida de 250 anys data del 6 de març del 2025, segons torna una cerca avançada de Google. Es tracta d’una publicació de l’Agència Nigeriana de Notícies (NAN) que cita les declaracions que va fer Ibrahim Wada, un metge, en una classe magistral impartida a la University of Port Harcourt (Uniport), al sud de Nigèria. Les declaracions es poden recuperar a partir del minut 1:07:39 a la gravació de la sessió, disponible a YouTube.
La següent publicació que en parla és del 20 de juny. Es tracta d’un post d’Instagram que, sense aportar proves, vincula la xifra de 250 anys amb el descobriment dels científics japonesos. Des d’aleshores, hi ha hagut diversos moments en què la viralitat d’aquests continguts s’ha accentuat, com en els darrers mesos del 2025 en anglès, o els primers mesos d’aquest 2026, en anglès i castellà.
En tot cas, però, les afirmacions que arribarem a viure fins als 200 anys són només especulacions, i no hi ha cap vincle entre els descobriments de l’any passat de la Universitat d’Osaka i la possibilitat d’arribar a ser bicentenaris.