Aquest article té més de 6 mesos
Tuit que mostra un mapa d'Espanya al 1996 i al 2026 amb el nombre d'assassinats masclistes per comunitat autònoma.
23/02/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Què s'ha dit?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent iaculis dolor eu odio facilisis, quis efficitur orci molestie. Sed scelerisque purus felis, non mattis lorem tristique quis. In elit metus, gravida at tortor eget, pulvinar sagittis velit. Cras lectus augue, dignissim sit amet facilisis non, ultricies in neque. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada fames ac turpis egestas.

Què en sabem?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent iaculis dolor eu odio facilisis, quis efficitur orci molestie.

Un missatge viral a X (antic Twitter) relaciona l’augment dels assassinats masclistes enguany fins al mes de febrer amb l’increment de la població estrangera a Espanya entre el 1996 i el 2026. El missatge té mig milió de visualitzacions i milers de m’agrada. És ENGANYÓS.

És cert que els assassinats masclistes han pujat aquest gener i febrer respecte al mateix període de l’any passat, però les dades de dos mesos concrets de dos anys puntuals no permeten establir cap tendència sobre els feminicidis. Els registres de les darreres dues dècades mostren una tendència a la baixa.

No hi ha estudis que estableixin l’origen nacional d’una persona com a propiciant de cometre un delicte de violència masclista o de gènere. Per altra banda, les dades revelen que la majoria de les víctimes espanyoles han mort en mans d’un espanyol i les estrangeres, en mans d’un home estranger.

Assassinats masclistes, a la baixa

El missatge viral compareix una publicació periodística que assegura que els assassinats masclistes s’han triplicat enguany. Entre l’1 de gener i el 23 de febrer, hi ha hagut 10 dones assassinades per violència de gènere a Espanya en mans de la seva parella o exparella, més del triple que els 3 assassinats que es van registrar en el mateix període de l’any passat, segons dades del Ministeri d’Igualtat.

Tanmateix, les xifres són massa petites per assegurar que els feminicidis s’han triplicat anualment, i de dos anys puntuals no se’n pot extraure una tendència. Amb unes xifres tan reduïdes, l’estadística pot tenir pujades i baixades per una qüestió d’atzar, sense que això demostri una tendència general del fenomen. De fet, el 2026 no és l’any que més assassinats masclistes registra fins al 23 de febrer: n’hi va haver més el 2003, 2005, 2006, 2007, 2008, 2011, 2016, 2017, 2019 i 2020.

Per saber com evolucionen els assassinats masclistes, és més útil observar els còmputs anuals a llarg termini. Des del 2003, primer any que hi ha dades segregades d’assassinats masclistes, hi ha hagut una tendència a la baixa: els primers anys, hi va haver pics de més de 70 dones assassinades l’any, nombres que no es veuen des del 2010. Tot i això, hi ha un estancament d’aquesta caiguda des de fa una dècada.

No hi ha relació entre migració i violència masclista

El missatge viral comparteix la informació periodística amb un mapa que mostra el creixement de la població  estrangera a Espanya entre el 1996 i el 2026, relacionant aquesta dada amb  el nombre d’assassinats masclistes.

No obstant això, entre les dones nascudes a Espanya assassinades en mans de la seva parella o exparella, la majoria dels seus assassins són també espanyols, i viceversa, la majoria dels agressors són estrangers en el cas de les víctimes estrangeres, segons dades del Ministeri d’Igualtat.

En concret, el 88% dels assassins de les víctimes nascudes a Espanya també eren espanyols, i el mateix passa amb el 71% de les víctimes nascudes a l’estranger, els assassins de les quals també eren estrangers, amb dades entre el 2003 i el 2026.

Tal com ja vam explicar al nostre portal Les mentides alimenten l’odi, la violència de gènere és un problema transversal i no es pot relacionar amb la migració.

Un estudi de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) argumenta que “sostenir que les dones de determinada nacionalitat són submises o que els homes d’alguna nacionalitat són masclistes implica incórrer en seriosos prejudicis”. Adverteixen que aquest tipus d’idees “dificulten la intervenció efectiva” en la violència de gènere.  

Discursos que estigmatitzen els migrants

Relacionar erròniament la violència de gènere amb la immigració és un discurs repetit a l’àmbit polític i en xarxes socials que busca l’estigmatització de les persones migrants, tal com hem mostrat diverses vegades anteriorment a Verificat.

Per exemple, el desembre la presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va afirmar que les polítiques migratòries han provocat un augment de la violència sexual a Catalunya. No hi ha evidència científica que vinculi a la població estrangera amb la violència sexual, i el nombre total de condemnats i empresonats representa un grup molt petit per emetre una conclusió generalitzada en tota la societat.

També vam identificar fa un any un missatge que va republicar Elon Musk a X, dient que el 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers, amb comentaris responsabilitzant les persones migrants d’aquestes violacions. Tanmateix, les dades de l’estadística són molt petites per extrapolar causalitats entre nacionalitat i criminalitat.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • AI slop Youtube legal judicial

    ‘Deepfakes’ i falsedats: l’‘AI Slop’ troba un nínxol amb el contingut legal i judicial a Youtube

  • “Remigració”: d’expulsar els jueus d’Alemanya a la T-deportació de Vox

  • El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, aixeca les mans al costat dels caps d'estat i representants mentre posen per a la foto de família de la Cimera de Líders, abans de la conferència climàtica de l'ONU COP30 a Belém, estat de Pará, Brasil, el 7 de novembre de 2025.

    “Fanatisme climàtic”, el concepte bandera del negacionisme per atacar les polítiques verdes

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Feminisme: avança o recula des del 2000?

    Tracem una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere i desgranem les percepcions actuals sobre feminisme