Prevenció d’incendis: radiografia de les comunitats autònomes en la lluita contra el foc

Ens heu preguntat per xarxes socials i a través del nostre número de WhatsApp (+34 666 908 353) per les dades d’inversió en prevenció i extinció d’incendis de Catalunya en comparació amb les altres comunitats autònomes, i per la relació d’aquestes xifres amb la superfície cremada a cadascuna. T’HO EXPLIQUEM!

Les dades situen a Catalunya entre les comunitats que menys han invertit en prevenció d’incendis en el període 2005-2022, si es comparen les inversions de cada comunitat amb la seva àrea forestal, segons dades del Govern d’Espanya. No obstant això, és la comunitat que més va incrementar la seva partida en comparació amb la despesa d’anys enrere.

En paral·lel, si s’analitza l’àrea cremada pels incendis als últims 25 anys en relació amb la superfície total de cada comunitat autònoma, Catalunya és de les millor parades, mentre que Castella i Lleó, Galícia i Extremadura són les que acumulen més hectàrees cremades. Si és mira l’àrea cremada en funció del territori total de la comunitat, Cantàbria, Astúries i Galícia són les comunitats més colpejades amb l’equivalent de més d’una quarta part del seu territori afectat.

La prevenció, a la baixa

Els esforços en la prevenció d’incendis han anat baixant els últims anys. En concret, les comunitats autònomes, en conjunt, van invertir el 2022 un 51% menys que el 2007, el pic de despesa en el període pel qual hi ha dades (2005-2022). Són xifres del Govern d’Espanya d’inversions executades per administracions, que provenen d’informes anuals encarregats a l’Associació Nacional d’Empreses Forestals d’Espanya (ASEMFO). L’Administració General de l’Estat va gastar el 2022 un 67,5% menys que el 2009, quan va assolir el seu pic en el període estudiat.

Les comunitats autònomes tenen les competències plenes en la gestió d’incendis, encara que el Govern d’Espanya també té responsabilitat en “donar suport” en aquestes tasques, tal com explica Newtral.es, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors.

Per comunitats autònomes, la comunitat amb més despesa en prevenció d’incendis en el període 2005-2022 és Andalusia, amb 1.143,6 milions d’inversió. Li segueixen Castella-La Manxa (653,2M), Extremadura (294,4M), Galícia (210,3M) i Castella i Lleó (207,4M). En canvi, Catalunya és la sisena comunitat amb menys despesa (40,3M), només per davant de les Illes Balears, Cantàbria, País Basc, Astúries i Navarra.

Igualment, si s’agafen les mateixes dades, però analitzant-les segons l’àrea forestal de cada comunitat, Catalunya queda com a segona comunitat amb menys despesa per hectàrea de bosc en tot el període estudiat (26 euros per hectàrea), només per davant de Navarra (12 euros). Les primeres posicions les ocupen Madrid (735 euros per hectàrea), Andalusia (376 euros), La Rioja (373 euros), Canàries (320 euros) i Castella-La Manxa (219 euros).

Encara que la despesa de Catalunya en prevenció d’incendis hagi sigut petita en comparació amb altres comunitats autònomes en el període estudiat, és la comunitat que més augmenta la partida, amb un augment del 104,3% entre 2009 i 2022. En canvi, la majoria de les comunitats han reduït la inversió en prevenció. Les comunitats que més retallen són el País Valencià i l’Aragó, amb una baixada del 99,6% i del 97,8% en la inversió executada en prevenció, respectivament.

Aquestes dades d’inversions, encara que donen una radiografia de la despesa de les comunitats, són “deficients”, segons explica Ignacio Macicior, vicepresident de ASEMFO i enginyer forestal, a preguntes de Verificat. Macicior remarca que “cada comunitat autònoma computa com a prevenció i extinció coses distintes”. Per tant, no són del tot comparables.

En el cas d’Andalusia, Castella-La Manxa i Extremadura, apunta Macicior, part de la despesa de prevenció és finançada pels fons europeus FEADER i FEDER, com a part de les regions del primer objectiu del fons, destinat a zones amb un producte interior brut (PIB) reduït. A més, algunes comunitats com Castella-La Manxa i Madrid computen com a despesa de prevenció els costos dels dispositius d’extinció de l’hivern. “Realment, és una desviació d’inversió en gestió forestal a despesa en estabilització de personal d’extinció. La seva feina real a l’hivern en prevenció en el territori és poc productiva”, puntualitza Macicior. També afegeix que Galícia, Astúries i Pais Basc, sobretot, tenen propietaris privats que inverteixen en conservació perquè a canvi obtenen rendes netes, dades que tampoc estan recollides a les xifres del Govern d’Espanya recollides per ASEMFO.

Cantàbria, Astúries i Galícia: les més colpejades pels focs

Més enllà de les despeses en prevenció, quin és l’impacte dels incendis en cada comunitat? Si anem a la radiografia de l’últim quart de segle comunitat per comunitats, la que registra més hectàrees cremades entre el 2000 i el 2025 és Castella i Lleó, amb 792.867 hectàrees. Segueixen Galícia (761.285) i Extremadura (307.343). Catalunya és la vuitena amb menys hectàrees cremades, amb 108.157 entre els anys 2000 i 2025.

Ara bé, la imatge és molt diferent si es comparen les xifres absolutes amb la superfície total de cada comunitat. En el mateix període, Cantàbria ha vist cremar una superfície equivalent al 35,5% del seu territori, la pitjor dada entre totes les comunitats autònomes. Completen els següents llocs Astúries, amb una superfície equivalent cremada del 26,6%, i Galícia, amb un 25,7%.  Són xifres que queden molt per sobre d’altres comunitats autònomes, com Catalunya, que ha vist cremar una superfície equivalent al 3,4% del seu territori en el mateix període.

Aquestes dades, distribuïdes en funció del percentatge d’àrea forestal que té cada comunitat, confirmen que Cantàbria, Galícia i Astúries tenen incidències molt més altes en comparació a altres comunitats amb una massa de boscos igual o de major magnitud com el País Basc, Catalunya, Extremadura o Navarra.

En el conjunt de l’Estat, el 2025 és el pitjor any en hectàrees cremades pels incendis des del 1994, i el cinquè pitjor any de la sèrie històrica després dels anys 1978, 1985, 1989 i 1994, amb dades actualitzades fins al 20 d’agost. En total, s’han cremat a tot l’Estat més de 388.000 hectàrees.

Quin impacte té la prevenció en reduir els incendis?

Els informes apunten a molts condicionants que afecten la virulència i les dimensions dels incendis, i la prevenció és un dels factors que ajuden a reduir els focs. L’informe “Changing Wildfires” publicat enguany pel Comitè Científic Assessor de les Acadèmies Europees (Easac), elaborat per 23 científics anomenats per les respectives acadèmies científiques nacionals, marca la prevenció com uns dels pilars en la lluita contra els incendis. L’estudi identifica la prevenció indirecta com un mètode eficaç de combatre els grans incendis en àmplies àrees. Aquesta estratègia vol aprofitar activitats productives com el pasturatge i altres usos del sòl per generar un paisatge heterogeni amb agricultura, matolls i boscos. Així i tot, proposa combinar les estratègies indirectes amb mètodes més directes, amb els quals l’Estat financi part dels esforços per reduir la massa inflamable dels boscos, com aclarir de vegetació alguns terrenys o fer cremes preventives.

En la mateixa línia, Fernando Prieto, doctor en Ecologia i director de l’Observatori de la Sostenibilitat, assenyala en un article per a la Fundació la Caixa la falta de prevenció com un dels factors que han propiciat onades de grans incendis històricament a l’Estat espanyol, juntament amb la falta de detecció d’incendis i la concatenació de períodes secs. L’expert apunta a la necessitat d’una gestió “sostenible d’ecosistemes forestals”, i cita com a causants de la falta de prevenció fenòmens com la precarietat laboral, la falta de formació, i l’absència de ramaderia. També adverteix que, actualment, es prioritzen els recursos a l’extinció d’incendis i no a la prevenció.

Des del 2008 en endavant, la despesa en extinció d’incendis per part de les comunitats autònomes ha superat a la despesa en prevenció. El 2022, la inversió executada en extinció pel conjunt de les comunitats i l’administració central va ser un 137,2% més gran a la inversió executada en prevenció, segons les dades del Govern d’Espanya recollides per ASEMFO. 

Alguns factors que propicien els incendis a l’Estat són la gran quantitat de biomassa forestal amb espècies d’arbres inflamables, un clima humit a l’hivern i sec a l’estiu, condicionants meteorològics que poden ser extrems, i altres casuístiques socials humans que provoquen els focs. Ho explica Imma Oliveras Menor, directora d’investigació a l’Institut d’Investigació per al Desenvolupament (IRD) de França i investigadora sènior per la Universitat d’Òxford (Regne Unit), entrevistada per Verificat. En el cas del nord-oest, segons la investigadora, s’afegeix que algunes zones concentren monocultius de plantacions d’eucaliptus o pins que poden cremar-se més fàcilment, com també passa en altres parts del món com Xile o Austràlia. No obstant això, com a mínim a Galícia, les primeres estimacions situen els matolls com a àrea que més s’ha cremat, per sobre de zones amb pins o eucaliptus, segons va publicar el diari La Voz de Galicia.

La investigadora coincideix a afirmar que Espanya està molt avançada en sistemes d’extinció d’incendis, fins al punt de ser referent a escala mundial en aquest àmbit. Tanmateix, adverteix que caldria una gestió més “adaptativa” dels focs, per evitar que les masses forestals siguin tan contínues i homogènies com són ara, després de dues dècades seguint la filosofia d’extinció total dels focs sense deixar que es cremin algunes parts.

A tot això cal sumar l’efecte del canvi climàtic.  Un estudi recentment publicat a la revista Nature mostra que el canvi climàtic va agreujar la propagació de la meitat dels grans incendis forestals de la península Ibèrica entre el 2000 i 2021. Els autors proposen accions “adaptatives i de resiliència” per garantir una “coexistència sostenible amb els incendis”, una millor gestió de la vegetació per reduir-ne la gravetat.

*Rectificació (28/08/2025): Inicialment, les dades de despesa en prevenció per comunitats autònomes, tot i que deien mostrar la suma del període 2005-2022, sumaven, en realitat, el període 2005-2020. És erroni. Hem actualitzat les dades al període 2005-2022, tram total pel qual hi ha dades disponibles del Govern d’Espanya. Les conclusions generals pràcticament no canvien, però la despesa total de les comunitats és més alta de les que es reflectien en un inici.