Els auriculars Bluetooth emeten radiació, però no s’ha demostrat que sigui perillosa per a la salut

Segons la ciència, la radiació que emeten no és perillosa per a la salut

Segons la ciència, la radiació que emeten no és perillosa per a la salut

Home amb uns auriculars bluetooth
,

Què s’ha dit?

Que utilitzar auriculars Bluetooth no és saludable perquè emeten radiació.

Què en sabem?

Els auriculars Bluetooth emeten radiació no ionitzant, de molt baixa potència. No existeixen evidències científiques que permetin afirmar que siguin perillosos per a la salut.

Circula un vídeo amb milers de reproduccions que afirma que fer servir auriculars Bluetooth és perjudicial per a la salut perquè emeten radiació. El vídeo la compara amb la d’un forn microones, i recomana usar auriculars amb cable per una major seguretat.

És ENGANYÓS. Qualsevol dispositiu electrònic genera camps electromagnètics. Els auriculars Bluetooth, els telèfons mòbils o els microones emeten radiació no ionitzant, és a dir, de baixa energia. Les diferents institucions científiques la classifiquen com a no perillosa.

 “No hi ha una quantitat d’electromagnetisme saludable, així que canvia els teus auriculars que van per Bluetooth per uns que vagin amb cables”

Qualsevol dispositiu que utilitzi electricitat genera camps electromagnètics (CEM). Aquests camps es generen per corrents elèctrics, de manera que tot cable o dispositiu connectat a l’electricitat els emet. Les dades científiques recollides durant dècades “no mostren evidència d’efectes nocius als nivells d’exposició en què es troba el públic”, segons conclou un fulletó informatiu de la Institució d’Enginyeria i Tecnologia (IET), una organització amb seu al Regne Unit que agrupa a enginyers de tot el món.

És important distingir entre dos tipus principals de radiació: la ionitzant i la no ionitzant.
La radiació ionitzant, com els raigs X emprats a les radiografies o els raigs gamma, té prou energia per trencar enllaços químics i danyar cèl·lules o l’ADN, i per això pot ser perillosa per a la salut. La radiació ultraviolada es considera ionitzant, i per això és important protegir la pell del sol amb roba i protector solar, tal com hem explicat anteriorment a Verificat.

En canvi, la radiació no ionitzant, com la que emeten els auriculars Bluetooth, els telèfons mòbils, les xarxes Wi-Fi o qualsevol aparell elèctric, no té prou energia per causar aquests danys, com també hem explicat anteriorment. L’únic efecte biològic que s’ha reportat ara com ara és la calor (informe 1, informe 2), ja que, a nivells molt alts d’exposició, podrien arribar a escalfar parts del cos humà.

Per això, la Comissió Internacional de Protecció contra Radiacions No Ionitzants (ICNIRP, en anglès), un organisme científic independent amb seu a Alemanya i col·laborador no estatal de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), estableix límits de seguretat internacionals per a l’exposició a aquests camps electromagnètics.

Un estudi publicat a la revista científica Bioelectromagnetics va mesurar l’exposició en llars amb desenes de dispositius connectats, i va concloure que, fins i tot en situacions d’ús intensiu, els nivells d’exposició es mantenien molt per sota del límit de seguretat: en cap cas arribaven a l’1% del màxim permès per la ICNIRP i s’ha vist que no són perilloses

Auriculars Bluetooth

Els auriculars Bluetooth emeten radiació no ionitzant i de molt baixa potència, només d’uns pocs mil·liwatts.  Segons l’OMS i l’ICNIRP, l’evidència científica no ha trobat que aquestes emissions de Bluetooth causin danys a la salut humana.

De fet, emprar auriculars Bluetooth en lloc d’utilitzar el telèfon directament sobre l’orella és una manera de reduir l’exposició a la radiació, per aquesta menor radiació que tenen respecte dels mòbils segons l’institut del càncer dels Estats Units. Això ocorre perquè emeten senyals de manera intermitent i l’exposició que generen és molt inferior a la d’un telèfon mòbil aplicat directament a l’orella, com va mostrar un estudi.

“Aquesta intensitat és extremadament baixa, especialment en el cas dels dispositius Bluetooth. De fet, quan t’allunyes només 5 o 10 metres, ja perds la connexió”, explica a Verificat Alberto Nájera, professor a la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) i director científic del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS). L’expert ho compara amb els aparells de Wi-Fi, que també “perden senyal quan et mous uns metres”.

Per tot plegat, conclou l’expert, fer el canvi a auriculars amb cable “és una mesura innecessària”.

Es pot comparar un auricular Bluetooth amb un forn microones?

Comparar un auricular Bluetooth amb un forn de microones és comparar dos aparells amb característiques molt diferents. Ambdós dispositius emeten ones no ionitzants, però tenen grans diferències, tant pel que fa a la potència d’emissió com a la finalitat i disseny.

“La diferència d’intensitat és enorme: un microones emet amb una potència fins a un milió de vegades superior”, explica Nájera. La seva funció, de fet, és fer vibrar les molècules d’aigua prou per escalfar aliments, que és just el que els límits de la ICNIRP pretenen evitar en el cas dels mòbils i els auriculars.

Els forns de microones es construeixen de manera que la radiació electromagnètica quedi confinada a l’interior, amb una reixeta de petits orificis dissenyada específicament per bloquejar la sortida d’aquesta radiació. L’expert apunta que “aquest sistema actua com una gàbia de Faraday i fa que no surtin a l’exterior aquestes ones”.

Així ho va comprovar un altre estudi que va mesurar la radiació de 117 forns microones i va comprovar que en cap cas se superava el límit recomanat per l’ICNIRP.