L’aigua de mar no és una font de minerals adequada per al nostre organisme

Diversos vídeos a TikTok i altres plataformes recomanen beure aigua de mar, un producte que es comercialitza sota diverses marques, al·legant que és bo per a la salut. 

És FALS. L’aigua de mar conté alguns minerals que poden ser  beneficiosos per a l’organisme, però es troben en unes quantitats excessives i, per tant, beure’n no aporta cap benefici. De fet, pot provocar problemes greus de salut. 

L’aigua de mar és beneficiosa per a la salut

L’aigua de mar conté minerals dissolts, com sodi, magnesi, calci, potassi i una petita quantitat d’altres elements. Aquests minerals, però, es troben en una concentració molt més alta que en sang, a uns nivells excessius per al nostre organisme. Per exemple, els nivells normals de sodi a la sang se situen entre 135 i 145 mil·liequivalents per litre (mEq/L), uns 3,1 grams per litre. En canvi, l’aigua de mar conté uns 10,5 grams de sodi per litre d’aigua, més del triple.

Per altra banda, aquests components se solen trobar en l’aigua de mar formant sals minerals, com és el cas del clorur de sodi. Com en el cas dels minerals dissolts, la concentració d’aquestes sals també és superior a la de la sang humana: en el cas del clorur de sodi, l’aigua de mar té una concentració gairebé 4 vegades superior al nostre organisme. L’aigua de mar conté uns 35 grams per litre, mentre el contingut del nostre cos és d’uns 9 grams per litre. 

A més del sodi i el clor, minerals com el magnesi i el sofre també es troben a l’aigua de mar en quantitats molt superiors a les que hi ha al plasma humà. Aquesta gran diferència de concentracions genera un efecte osmòtic: quan es beu aigua de mar, les cèl·lules del cos perden aigua per intentar equilibrar la concentració salina externa, cosa que provoca una deshidratació accelerada i greus desequilibris electrolítics, que poden arribar a comportar la mort.

Una dieta equilibrada conté els minerals necessaris

“Nutricionalment, l’aigua de mar no aporta cap valor i pot ser perillosa per a la salut”, apunta Àlex Blasco, dietista-nutricionista del Servei de Dietètica i Alimentació de l’Hospital de Sant Pau, en una conversa amb Verificat, i afegeix que la ingesta d’una dieta equilibrada ja conté, en la majoria de casos, tots els minerals necessaris per a l’organisme.

Els minerals essencials com el ferro, calci, potassi o el magnesi s’obtenen de manera segura i eficient a través de l’alimentació. Per altra banda, “l’aigua mineral ja conté minerals, que es troben en concentracions molt més baixes que sí que són aptes pel consum humà”, continua l’expert, tot assenyalant que quelcom similar succeeix amb l’aigua de l’aixeta, que “també és potable”.

Entitats com l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA per les seves sigles en anglès) o l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) asseguren als seus respectius webs que el consum d’aigua de mar no és segur i pot provocar la mort. 

L’OMS recomana no superar una ingesta de 5 grams de sal al dia. Consumir 250 ml d’aigua de mar (al voltant d’un got), com recomanen alguns vídeos a TikTok, suposa aproximadament una ingesta de fins a 8,75 grams de sal, una quantitat excessiva i perjudicial per a l’organisme. 

“L’aigua de mar conté tots els elements de la taula periòdica”

Tot i que l’aigua de mar té una gran quantitat d’elements dissolts o en suspensió com poden ser sals (majoritàriament sodi, potassi i clorats) i altres electròlits,  no conté tots els elements de la taula periòdica. Alguns elements hi són presents en quantitats molt petites, mentre que d’altres simplement no poden existir-hi de forma natural, o no s’hi poden dissoldre (com molts metalls). 

Altres elements que no es poden trobar al mar podrien ser alguns gasos o els elements que només s’han vist en laboratoris, com el plutoni o altres elements radioactius o creats en acceleradors de partícules. 

Així i tot, encara que fossin presents a l’aigua de mar, el cos humà no necessita ni pot aprofitar tots els elements químics coneguts. Alguns, per exemple, són tòxics, com ara l’arsènic, el mercuri, o l’urani, entre altres, fins i tot en dosis molt petites. Que un producte pugui arribar a tenir  tots els elements de la taula periòdica no vol dir que sigui beneficiós per a l’organisme.