No és una enquesta real: compte amb aquesta estimació que situa a Aliança Catalana en segona posició
El compte que l’ha difós no inclou la font de les dades ni cap fitxa tècnica que aporti fiabilitat al pronòstic
El compte que l’ha difós no inclou la font de les dades ni cap fitxa tècnica que aporti fiabilitat al pronòstic
Què s’ha dit?
Que el PSC seria la primera força al Parlament de Catalunya amb 36 diputats, seguit d’Aliança Catalana, amb 23 diputats.
Què en sabem?
Que el compte que fa la predicció no aporta la font de les dades ni una fitxa tècnica que doni fiabilitat al pronòstic. Que l’últim CEO pronostica la primera posició al PSC (38-40 diputats), seguit d’ERC (22-23), i Junts (19-20) i Aliança (19-20).
Un usuari d’X que fa “estimacions per a eleccions” ha publicat una suposada ”estimació” sobre unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya que situa a Aliança Catalana en segona posició, passant dels seus actuals 2 escons fins als 23. En primera posició estaria el PSC, que n’aconseguiria 36. El mateix compte ha publicat estimacions per cadascuna de les demarcacions catalanes. No és una enquesta real, sinó una estimació d’un compte d’internet que no parteix de cap sondeig.
La publicació no indica la font de les dades ni inclou una fitxa tècnica, dos elements que són claus per mesurar la fiabilitat dels sondejos, i el compte d’X tampoc té una pàgina web que desenvolupi el context de les dades. Les enquestes falses són habituals en xarxes socials, acumulen centenars de milers d’interaccions i generen missatges positius o negatius cap a determinats partits. T’HO EXPLIQUEM!
Una estimació a xarxes diu que “el PSC treu més de 10 punts a AC, que es converteix en segona força”
Amb una cerca inversa d’imatges a Google, hem pogut comprovar que la imatge de l’enquesta ha circulat per altres comptes a xarxes, com és el cas d’un mitjà de comunicació de Guipúscoa que ha compartit el sondeig tant a Facebook com a Instagram.
El compte que ha publicat l’estimació imita la imatge corporativa d’Electomania, un popular servei d’enquestes en línia. Coincideixen elements com el logotip, molt similar, el color corporatiu i les icones que fa servir per identificar cada partit.
Sense font ni fitxa tècnica
La suposada enquesta que circula per les xarxes no especifica l’origen de les fonts ni una fitxa tècnica on es mostri les característiques estadístiques de les dades visualitzades. Aquests dos elements són claus per mesurar la fiabilitat d’un sondeig, tal com va explicar a Verificat anteriorment el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon.
Les fitxes tècniques serveixen per comunicar com s’ha fet una enquesta. En aquestes fitxes, segons apunta Rodon, dos elements a observar són el marge d’error (que no ha de superar el 5%) i la mida mostral de quantes persones s’han entrevistat.
L’últim CEO situa a Aliança Catalana en quarta posició
L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, publicat el passat mes de novembre, situa a Aliança Catalana en quarta posició, amb 19 o 20 diputats, molt a prop de Junts, que estaria en tercera posició, malgrat que obtindria igualment 19 o 20 diputats.
La primera posició la mantindria el PSC, amb entre 38 i 40 diputats, seguir d’ERC, amb 22 o 23 diputats. Per darrere de Junts i d’Aliança Catalana quedarien Vox (13-14), PP (12-13), Comuns (6) i la CUP (3-4).
Les enquestes falses són habituals a xarxes
La propagació de sondejos inventats és una estratègia habitual a les xarxes socials per manipular la percepció pública cap a determinats partits. De fet, no és el primer cas que trobem enquestes amb clars indicis de no ser verídiques que donen a Aliança Catalana molta més representació que la que té ara al Parlament sense aportar cap dada tècnica per verificar la fiabilitat del sondeig.
Abans d’això, altres verificadors com Newtral o Maldita, membres com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors (IFCN i EFCSN), també han refutat altres enquestes errònies en contextos com les eleccions generals del 2019. També van circular durant el confinament de l’abril del 2020 sondejos amb noms d’empreses enquestadores fictícies per donar una falsa aparença de veracitat.