La llengua àrab no substitueix l’espanyol a l’escola catalana: és un ensenyament optatiu i extracurricular

El candidat de Vox a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, va afirmar en el debat electoral de La Sexta (minut 50:40) que a Catalunya hi ha 130 escoles “on s’imparteix l’àrab i no l’espanyol”. L’endemà, va denunciar a L’Hora de la 1 (minut 1.24:00) que “es permeti estudiar àrab en més de 130 escoles” i que, no obstant això, “els espanyols no puguem escolaritzar [en espanyol] als nostres fills”.

És FALS que no s’imparteixi l’espanyol en els escoles en els quals hi ha classes de llengua àrab. Malgrat que l’escolarització sí que és majoritàriament en català, l’àrab no substitueix en cap cas a les assignatures de castellà. Hi ha 123 centres que ofereixen l’ensenyament de llengua àrab en horari extraescolar, mentre que en altres cinc entra en l’horari curricular com a opció de segona llengua estrangera —després de l’anglès o el francès—, és a dir, com a assignatura optativa, segons informa el servei de premsa del Departament d’Educació a Verificat. En cap cas substitueix el català o el castellà.

“Hi ha 130 escoles on s’imparteix l’àrab i no s’imparteix l’espanyol.”

Ignacio Garriga, Vox

“No pot ser que avui a Catalunya es permeti estudiar àrab en més de 130 escoles i els espanyols no puguem escolaritzar [en espanyol] als nostres fills a les escoles.”

Ignacio Garriga, Vox

La llengua àrab com a activitat extraescolar, és a dir, en horari no lectiu, porta vigent a Catalunya des del curs 2004-2005 a través del programa Llengües d’origen. El projecte està pensat perquè els alumnes puguin estudiar la llengua del seu país d’origen, com explicávem fa uns anys. És per això que també s’ofereixen llengües berbers, bengalí, japonès, neerlandès, portuguès, romanès, rus, ucraïnès i xinès. A aquestes classes poden accedir tots els alumnes. Actualment, l’àrab s’imparteix en aquest format en 123 centres a un total de 2.200 alumnes, segons dades facilitades pel Departament d’Educació a Verificat.

Els encarregats d’impartir aquestes classes són professors validats, o que formen part d’institucions, entitats o associacions de les diferents cultures.

Quant a l’ensenyament d’àrab en horari curricular, es realitza en cinc escoles de tota Catalunya com a opció de segona llengua estrangera. És a dir, l’anglès, i el francès en alguns casos, és la primera llengua i és obligatòria, però la segona llengua estrangera és una assignatura optativa en alguns cursos. A més de l’àrab, existeix l’opció de l’alemany, el xinès, el francès o l’italià. “No és un substitut del català ni del castellà en cap cas. Té el seu espai com l’anglès, per exemple”, expliquen des de Educació.

Conveni d’àmbit estatal

En qualsevol cas, l’ensenyament de la llengua àrab no és exclusiva de Catalunya. La docència de l’àrab es remunta a 1980, quan es va signar el conveni de Cooperació Cultural entre el Govern d’Espanya i el Regne del Marroc. L’article IV d’aquest conveni recull que “el govern espanyol facilitarà l’ensenyament de la llengua àrab als alumnes marroquins escolaritzats en establiments primaris i secundaris espanyols”.

D’altra banda, el Ministeri d’Educació i Formació Professional el contempla dins del seu programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina desenvolupat en dotze comunitats autònomes: Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Galícia, illes Balears, Illes Canàries, La Rioja, Madrid, Múrcia i País Basc.