
Què s'ha dit?
Que una persona del Marroc que acaba d’arribar a Espanya té prioritat en l’obtenció d’ajudes socials, com l’accés a habitatge protegit.
Què en sabem?
Que ni les promocions d’habitatge protegit ni les ajudes socials tenen com a requisit o com a criteri afavoridor la nacionalitat. Que els migrants que hi vulguin accedir han de demostrar la seva residència legal a Espanya i participar del mateix procés de selecció que la resta de ciutadans.
El candidat de Vox a la presidència del govern d’Espanya, Santiago Abascal, va explicar en una entrevista a Onda Cero el 4 de novembre (minut 29:30) que, actualment, una persona marroquina “que acaba d’arribar” té “prioritat” en rebre a ajudes socials i en accedir a habitatge protegit. Ho feia en el marc d’una pregunta de l’entrevistador sobre el concepte impulsat per Vox de “prioritat nacional”. És FALS.
Ni les promocions d’habitatge protegit ni les ajudes socials tenen com a requisit o com a criteri afavoridor la nacionalitat. Els migrants que vulguin accedir a un habitatge públic o ajudes com l’Ingrés Mínim Vital han de demostrar la seva residència legal a Espanya i participar del mateix procés de selecció que la resta de ciutadans. Els criteris inclouen els ingressos, la composició familiar i possibles situacions de vulnerabilitat, entre d’altres, però no la nacionalitat.
“En les circumstàncies actuals, el marroquí que acaba d’arribar és el que tindria prioritat. Aquest és el que s’emportaria l’ajuda”
La “prioritat nacional” de Vox defensa una política en què “els espanyols siguin els primers en tots els fronts de l’habitatge […] i a l’hora de rebre qualsevol mena d’ajuda”, segons una nota de premsa de Vox. Es basa en narratives que hem desmuntat anteriorment a Verificat, com que la nacionalitat i la religió beneficiarien als demandants d’habitatge o que els migrants irregulars opten a més ajudes que la resta de la població.
Cap prova que tenir una nacionalitat estrangera doni prioritat en l’accés a habitatge protegit
L’adjudicació d’habitatge protegit depèn de requisits i procediments que varien segons la comunitat autònoma, el municipi i la promoció concreta. Entre els criteris a l’hora d’assignar ajudes a l’habitatge poden haver-hi els ingressos, la necessitat de l’habitatge, la composició familiar, l’empadronament i diferents situacions de vulnerabilitat, però no es té en compte la nacionalitat com un atribut afavoridor en la sol·licitud.
La residència legal és un requisit indispensable per accedir a l’habitatge protegit. La Llei d’Estrangeria estableix que els estrangers residents tenen dret a accedir al sistema públic d’ajudes a l’habitatge en igualtat de condicions als ciutadans espanyols (article 13). Així, els estrangers en situació irregular o aquells que només estan empadronats, sense residència, queden exclosos d’aquest dret.
El Reial decret que regula el nou Pla estatal d’habitatge 2026-2030 també especifica que els estrangers de fora de la Unió Europea “han de tenir residència legal a Espanya” per ser beneficiaris de les ajudes regulades pel pla (article 8.2.a).
En el cas de Catalunya i Barcelona, per exemple, entre els documents necessaris per inscriure’s al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial, els estrangers han de presentar obligatòriament la targeta d’identificació d’estranger o el permís de residència permanent. És a dir, no és suficient amb l’empadronament, un tràmit que sí que poden fer persones “acabades d’arribar”., com diu Abascal.
Les persones estrangeres que compleixen els requisits i aquestes condicions legals poden accedir a les prestacions, tampoc no tenen preferència sobre els ciutadans espanyols. De fet, a Barcelona, entre altres municipis, l’adjudicació d’ajudes es pot fer en base a sorteig públic davant de notari o per un sistema de barem amb una puntuació obtinguda segons circumstàncies o criteris establerts a les bases d’adjudicació com les necessitats d’habitatge, personals, familiars i d’ingressos, com estableix el decret 106/2009.
Les dades tampoc donen suport a la declaració d’Abascal: a Catalunya, les persones amb DNI espanyol són majoria en l’adjudicació d’habitatge protegit, com ja hem explicat en ocasions anteriors.
La nacionalitat tampoc és un criteri favorable en l’accés a les ajudes socials
Abascal assegura en la seva declaració que seria “el marroquí que acaba d’arribar” qui s’emportaria l’ajuda. Verificat ha contactat el departament de premsa de Vox per esclarir si es es referia a l’accés a l’habitatge protegit, com preguntava el periodista, o a les ajudes en general, però en el moment de publicar aquesta verificació no havia rebut reposta. En cas que es referís a aquest segon supòsit, el líder de Vox tampoc tindria raó.
En el moment en què una persona arriba a Espanya té dret a assistència sanitària (article 12) i ensenyament públic, si té menys de divuit anys (article 9), segons la Llei d’estrangeria. A més de la sanitat i l’educació, les persones que es trobin en situació administrativa irregular també tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta i a la protecció davant de situacions de violència de gènere, com detallem al portal Les mentides alimenten l’odi.
Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Alba Tobella i Laura Cercós Tuset.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M



