
La migració ha sigut un dels temes destacats del debat d’RTVE Catalunya d’aquest diumenge, on van participar els caps de llista al Congrés per Barcelona. La radiotelevisió pública va dedicar un dels quatre blocs a parlar d’immigració, convivència i seguretat, i Verificat ha hagut de desmentir o aportar context addicional a tres declaracions, dues de Xavier García Albiol (PP) i una de Juanjo Aizcorbe (Vox).
“No tots els immigrants que venen són delinqüents, evidentment que no, però sí que hi ha una part d’immigrants que venen a delinquir. I les dades són evidents, les dades així ho demostren”
T’HO EXPLIQUEM. La taxa de criminalitat entre la població estrangera a Catalunya, de 22,3 infraccions per 1.000 habitants, és més alta que entre els espanyols, de 6,2, segons les dades de l’INE del 2023. Pel que fa al nombre de persones condemnades, el 2024 a Catalunya van ser declarades culpables d’un delicte 29.000 persones amb nacionalitat espanyola (el 0,4% del total) i 21.000 d’estrangeres (l’1,4%), d’acord amb dades de l’estadística de condemnats de l’INE.
Tanmateix, posant les xifres en perspectiva, la gran majoria de persones de tots dos grups mai no ha estat condemnada (99,6% de les espanyoles i 98,6% de les estrangeres). Aquesta sobrerepresentació de les persones estrangeres en les estadístiques de criminalitat no demostra que les persones migrades delinqueixin més pel fet de ser-ho.
De fet, diverses investigacions científiques han analitzat aquest fenomen i no han pogut demostrar que hi hagi una vinculació causal entre ser immigrant i delinquir: la delinqüència és multicausal, i factors com les oportunitats socioeconòmiques o l’educació poden tenir més pes que no pas la nacionalitat o l’estatus d’immigrant. Es tracta d’una narrativa que hem desmentit en l’especial Les mentides alimenten l’odi.
«La part més gran dels pisos que estan ocupats il·legalment a Barcelona i a l’àrea metropolitana són de persones en situació irregular»
No és comprovable. No hi ha cap dada policial ni judicial que publiqui la situació administrativa de les persones estrangeres que ocupen un pis. Tampoc no hi ha cap publicació o estudi que permeti afirmar que els migrants en situació irregular siguin la majoria dels habitants d’habitatge ocupat a Barcelona o l’AMB.
Segons el balanç de seguretat dels Mossos d’Esquadra del 2024, el 63,2% de les persones denunciades o detingudes per ocupacions d’immobles a Catalunya són homes, el 68% tenen entre 22 i 38 anys i el 38,6% són de nacionalitat espanyola. Dels estrangers, no se n’especifica la situació administrativa. Les dades tampoc reflexen si les persones detingudes viuen a l’immoble ocupat o si l’ocupen per a terceres persones.
«Cinc milions i escaig [d’immigrants] han vingut els últims anys.»
Aizcorbe ha repetit una de les frases més repetides per Santiago Abascal en aquesta campanya, que assenyala la suposada arribada a Espanya de cinc milions de persones migrades en cinc anys. T’ho expliquem!
L’estadística contínua de població marca que les persones amb nacionalitat estrangera a Espanya han augmentat en 2,1 milions els darrers cinc anys (5,3 milions el 2021 i 7,4 milions el 2026).
D’altra banda, l’observatori permanent de la immigració assenyala que el nombre de persones estrangeres amb documentació en vigor ha crescut dels 6 als 7,9 milions en aquest mateix període, un augment d’1,9 milions. Cal afegir que 1,2 milions de persones han demanat la regularització arran del procediment extraordinari, així que és poc probable que les persones en situació irregular representin la diferència fins als cinc milions que diu Vox.
La xifra dels cinc milions podria partir d’una estadística de migracions de l’INE que recull, per a cada any, el nombre d’arribades, entesa com a canvi de domicili des de dins d’Espanya (migració interior) com des de fora (migració exterior). En els quatre anys entre el 2021 i el 2024 hi va haver 4,4 milions de migracions des de l’exterior per persones nascudes fora d’Espanya. En cas de seguir aquesta tendència, en el cinquè any s’haurien superat els 5 milions de migracions.
En realitat, aquesta dada correspon a les entrades, i no a persones en concret. Així, l’estadística inclou persones que han vingut i després han marxat, i podria comptar dues vegades algú que hagi arribat a Espanya, anat a un altre país, i retornat al cap d’un temps.
Verificacions elaborades per Laura Cercós Tuset, Ariadna Mañé, Ona Sindreu Cladera, Alba Tobella i Marc Masip.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M




