Per què els immigrants no delinqueixen més pel fet de ser-ho: un fenomen multicausal lligat a l’economia

Les narratives que vinculen immigració i criminalitat són freqüents al debat polític, tant estatal com europeu, i Verificat les ha desmentit des de fa anys. Ressalten el fet que la població dels immigrants està sobrerepresentada en les estadístiques de criminalitat per argumentar que el fet d’haver nascut en un altre país causa aquesta major taxa de delinqüència. La realitat, però, és molt més complexa i la delinqüència s’ha d’analitzar des de diferents angles i tenir en compte una gran diversitat de motivacions.

T’expliquem quines són les dades més actuals i les anàlisis més recents per posar context a aquest fenomen.

La narrativa té presència internacional, i a Catalunya ha arrelat, sobretot, de la mà de Vox i Aliança Catalana. Sílvia Orriols, presidenta d’AC, va afirmar al primer ple del Parlament d’aquest juny que la immigració porta aparellada «el creixement desmesurat de robatoris, violacions i assassinats» i que els majors índexs de delinqüència entre estrangers es deuen a «un factor cultural», arribant a acusar l’octubre passat al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, de mentir per dir que no hi ha relació entre nacionalitat i crim. Aquest maig, Ignacio Garriga, de Vox, va acusar el govern de donar als immigrants que delinqueixen “arrelament i papers de regularització”, i va afirmar que per això han augmentat els delictes.

Aquestes afirmacions es basen en un fet real: la taxa de criminalitat entre la població estrangera a Catalunya, de 22,3 infraccions per 1.000 habitants, és més alta que entre els espanyols, de 6,2, segons les dades de l’INE del 2023. Pel que fa al nombre de persones condemnades, el 2024 a Catalunya van ser declarades culpables d’un delicte 29.000 persones amb nacionalitat espanyola (el 0,4% del total) i 21.000 d’estrangeres (l’1,4%), d’acord amb dades de l’estadística de condemnats de l’INE.

Tanmateix, posant les xifres en perspectiva poblacional, la gran majoria de persones de tots dos grups mai no ha estat condemnada (99,6% de les espanyoles i 98,6% de les estrangeres).

En tot cas, aquesta sobrerepresentació en les estadístiques de criminalitat no demostra que les persones migrades delinqueixin més pel fet de ser-ho.

Elisa García España, doctora en Dret, professora de Dret Penal i Criminologia a la Universitat de Màlaga i investigadora en l’àmbit del crim i la immigració, conclou en un article publicat el 2024 al Butlletí Criminològic que la gran majoria dels estudis que s’han fet no han pogut demostrar una associació entre la immigració i la delinqüència. En canvi, apunten a les vulnerabilitats socioeconòmiques i la marginalització com a causes de la criminalitat. 

Un fenomen complex i multicausal

De fet, successius estudis mostren que la delinqüència respon a moltes raons. Una investigació a la revista Annual Review of Criminology del 2018 va comparar més de 500 estimacions prèvies i va concloure que no hi ha una relació causal significativa entre ser estranger i cometre més delictes. I que si n’hi ha, és negativa.

Descartat l’estatus d’estranger com a factor causant de la delinqüència, altres estudis han investigat la influència que hi pot tenir la falta d’oportunitats. Diverses investigacions sí que han pogut demostrar que el desavantatge social pot tenir un efecte causal en les xifres de delinqüència, com analitza una anàlisi del 2016 publicada per la revista American Behavioral Scientist.

D’altra banda, una investigació del 2024 amb dades dels membres de l’OCDE observa que un motiu pel qual els immigrants estan sobrerepresentats a les estadístiques de delinqüència són “les diferències en la composició de la població com l’edat, el sexe i l’educació”, que juntament amb barreres lingüístiques o legals els pot impedir accedir a feines ben remunerades, així com “discriminació per part de la policia i les autoritats judicials”. 

Així, tot i que el lloc de naixement i la predisposició a la delinqüència estan correlacionats en les xifres oficials, la relació no és causal: ser estranger no és el motiu pel qual les persones cometen un delicte. Els experts alerten, a més, que utilitzar dades penals i policials sense contextualitzar-les dona una imatge parcial de la realitat. Per exemple, l’expert en Dret Penal Leopoldo Puente Rodríguez adverteix a la revista Sistema Penal Crític que no és correcte presentar les dades de condemnats desconnectades del seu context.

Contextos de pobresa que poden explicar les dades de criminalitat

García España assenyalava ja en un article del 2014 a la revista InDret que cal tenir en compte els «contextos socials marginals» que afecten especialment les persones migrants, i apuntava que l’absència d’oportunitats legítimes pot motivar la delinqüència, tant en estrangers com en espanyols. 

Així, estudis com el d’un investigador del King’s College de Londres apunten que, en igualtat de bones oportunitats, un estranger i un nacional tenen la mateixa probabilitat de delinquir. A Catalunya, diversos indicadors mostren que aquesta igualtat no existeix: de mitjana, les persones amb nacionalitat estrangera tenen pitjors condicions econòmiques i socials que les que tenen nacionalitat espanyola.

Per exemple, el 49,7% de la població estrangera a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, gairebé el triple que entre la població amb DNI, segons la taxa Arope de l’Idescat. La seva renda mitjana neta anual és un 33% inferior, cosa que es tradueix en una bretxa de quasi 700 euros al mes. 

Les diferències educatives també estan relacionades amb aquesta manca d’oportunitats. L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia ha detectat una taxa d’escolarització inferior entre estrangers i una major probabilitat de fracàs escolar, que el CIDOB vincula a factors socioeconòmics. Dades de l’INE mostren que la població migrada major d’edat té cinc vegades més opcions de no haver assolit l’educació secundària. Manuel L. Ruiz Morales, investigador en dret penal i processal de la Universitat de Cadis, va concloure el 2018 a la revista Via Iuris que «l’educació és el factor que més influeix a reduir el crim».

En tot cas, el creixement de la població migrada en el que portem de segle no ha anat acompanyat d’un increment paral·lel en la delinqüència. La taxa de criminalitat a Catalunya ha augmentat un 2,6% entre el 2004 i el 2023, passant de 49,6 a 50,9 infraccions per cada 1.000 habitants, segons dades de l’INE. En el mateix període, la població estrangera ha crescut un 112%, segons l’Idescat. 

Més presó preventiva per a detinguts estrangers

Un argument habitual que relaciona immigració i delinqüència es basa en les dades de població penitenciària, formada en un 53% per persones amb nacionalitat estrangera. Una xifra que, tot i certa, conté un biaix important: no té en compte que les persones estrangeres són enviades més sovint a presó preventiva. Per tant, una part important dels presos estrangers no té sentència ferma.

Concretament, el 27% dels reclusos estrangers estan en presó preventiva, un percentatge que, entre la població penitenciària amb DNI espanyol, cau al 13%, segons la mateixa estadística del Departament de Justícia.

Així, els estrangers representen el 49% de tots els presos condemnats, però el 68% dels reclusos en presó preventiva, és a dir, a l’espera d’un judici: la seva culpabilitat no ha estat demostrada. Això indica que aquesta mesura cautelar s’aplica de manera desproporcionada sobre la població estrangera. 

Biaixos policials per perfilació ètnica afecten les dades

D’altra banda, a l’hora d’interpretar les dades policials com a prova d’una suposada inclinació de les persones d’origen estranger a delinquir, cal tenir en compte els possibles biaixos institucionals de la policia o del sistema judicial, àmpliament estudiats per l’acadèmia. 

Les detencions per perfilació racial i ètnica constitueixen una pràctica documentada i sistemàtica a l’Estat espanyol. Un estudi del 2021 i un del 2024 de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals van detectar que els nord-africans i els gitanos eren detinguts molt més habitualment que els espanyols, i que la pràctica de fer perfilació discriminatòria (escorcoll o detenció d’una persona triada per la seva aparença física, sense proves objectives de criminalitat ni motius raonables) és present a tota la Unió Europea.

La selecció de detinguts per perfilació racial orienta l’atenció i els recursos policials de manera desproporcionada cap a persones migrades. Això genera un cercle viciós: com més es vigila un grup, més detencions s’hi registren; i com més detencions, més condemnes. És a dir, que vigilant més de prop certs grups socials, s’hi detectaran més delictes que en grups menys vigilats, segons expliquen García España i Puente Rodríguez.

Eduard Sallent, excap dels Mossos d’Esquadra, va reconèixer a 3cat un “biaix ètnic” en les identificacions policials, com confirmen diferents anàlisis europeus, segons el document de Propostes per unes identificacions policials no discriminatòries de l’Oficina de Drets Civils i Polítics. Segons un informe de SOS Racisme, el 2021 el 40% de les identificacions van ser a estrangers: de cada 100 persones estrangeres, la policia n’identificava 19, davant les 5 de cada 100 espanyoles, segons dades dels Mossos d’Esquadra a través d’una sol·licitud d’accés a informació pública.

La població estrangera a Catalunya és més jove i està més masculinitzada

Tal com assenyalen les investigacions, altres factors que influencien les dades de delinqüència també són l’edat i el sexe. A Espanya, els homes són responsables del 79,9% dels delictes malgrat representar el 49,0% de la població, segons dades de l’INE. Pel que fa a les edats, les franges de 21 a 50 anys són les més representades en les estadístiques criminals, segons dades de l’INE sobre condemnats.

Un estudi publicat el 2012 a l’American Law and Economics Review concloïa que la contribució dels immigrants a la criminalitat s’explica en part perquè la immigració ha incrementat el col·lectiu d’homes responsable de la majoria dels delictes. La població estrangera de Catalunya es concentra entre els 20 i els 49 anys i té més presència d’homes (52,3%) que l’espanyola (48,6%), segons dades de població de l’Idescat.