Què és un decret òmnibus i per què s’ha trossejat per garantir la pujada de les pensions
La mesura original, aprovada al desembre en Consell de Ministres, va ser derogada dimarts 27 de gener en no rebre la convalidació del Congrés
La mesura original, aprovada al desembre en Consell de Ministres, va ser derogada dimarts 27 de gener en no rebre la convalidació del Congrés
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts dos reials decrets: un que busca garantir l’augment de les pensions; i un altre que introdueix mesures de l’escut social i suspèn els desnonaments a famílies vulnerables sense alternativa residencial. Ho ha explicat la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior. L’Executiu divideix així el decret òmnibus aprovat en Consell de Ministres el desembre del 2025, i que el Congrés dels Diputats va tirar enrere la setmana passada, per tal de negociar ambdues mesures per separat i garantir la pujada de les pensions, que compten amb el suport de la majoria parlamentària.
Però, què és un decret òmnibus i per què el govern espanyol l’ha dividit? T’ho expliquem!
Què és un reial decret òmnibus?
No és una denominació oficial, sinó que és la manera en què s’anomena un reial decret que inclou un paquet de mesures d’àmbits molt diferents. El derogat pel Congrés la setmana passada contemplava un augment general de les pensions del 2,7%, d’acord amb l’IPC, però també incloïa mesures en els àmbits d’habitatge, energia (garanties en el subministrament d’aigua i electricitat i descomptes del bonus social elèctric), treball (una pròrroga a l’augment del salari mínim interprofessional fins a aprovar el d’enguany), tributari (exempcions i beneficis en i deduccions en ajudes per la dana i els incendis forestals, per exemple) i de finançament territorial.
Un reial decret llei és una norma amb força de llei, prevista per situacions «d’extraordinària i d’urgent necessitat«, tal com detalla la Constitució espanyola. El Consell de Ministres pot escriure i aprovar-ne un, que es publica al BOE i entra en vigor automàticament. Aleshores, en un termini màxim de trenta dies s’ha de sotmetre a votació al Congrés dels Diputats. Es vota la totalitat del text per aprovar-lo o derogar-lo, sense possibilitat d’esmenes. Si es deroga deixa d’estar en vigor i, si s’aprova, continua vigent.
El Reial Decret-llei 16/2025 —el darrer òmnibus— el va aprovar el Consell de Ministres el 23 de desembre de 2025 i es va sotmetre a votació al Congrés el 27 de gener, quan es va derogar.
Per què s’ha trossejat el decret òmnibus?
La pujada de les pensions com a mesura individual compta amb el vistiplau de bona part del Congrés. Tant el Partit Popular com Junts, que van votar en contra del decret òmnibus, s’hi han posicionat a favor.
L’àmbit de la discòrdia ha estat el referent a l’habitatge, ja que el decret òmnibus incloïa un article per mantenir la suspensió dels desnonaments i llançaments per a les persones vulnerables sense alternativa residencial. La portaveu Míriam Nogueras explicava en una entrevista a La Hora de RTVE (minut 2:35) que Junts per Catalunya l’entén com una mesura perquè “la gent pugui ocupar cases i la gent no pugui fer fora aquelles persones que estan ocupant les seves cases i que no paguen el lloguer”.
Ara l’Executiu ha tramitat dos decrets per separat: un que busca garantir l’augment de les pensions i altres mesures del denominat escut social que compten amb el consens parlamentari; i un segon que prorrogui la suspensió dels desnonaments a les persones vulnerables.
Amb aquesta divisió de l’òmnibus original, el govern espanyol s’assegurarà que, encara que les mesures contra els desnonaments acabin caient al Congrés, la pujada de les pensions pugui tirar endavant.
Quin paper han tingut els decrets òmnibus en la política espanyola recent?
El Govern espanyol ha aprovat nou decrets òmnibus des del 2022, segons contempla el text del darrer, ja derogat, que els anomena “paquets d’accions i mesures”. Els reials decrets llei 6/2022 i 20/2022, per exemple, es van promoure per “afrontar les conseqüències per a Espanya de la guerra d’Ucraïna” (el segon també donava resposta a l’erupció volcànica de la Palma). També van ser una eina emprada durant la pandèmia, quan es va aprovar el reial decret llei 11/2020 de mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.
María Garrote, professora de Dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid, explicava l’any passat a Newtral, membre com Verificat de les xarxes de verificació internacionals, que “no té bona tècnica jurídica”.