Cap prova d’un homicidi a Ceuta: vídeos descontextualitzats alimenten la narrativa que els marroquins migren per delinquir

Arran de l’entrada de prop de 50.000 persones a Ceuta de manera irregular aquest dijous, la gran majoria de les quals va retornar al Marroc en poc més de 24 hores, s’han viralitzat vídeos tan reals com falsos i descontextualitzats sobre incidents i baralles que haurien succeït a la ciutat africana en les hores posteriors. En les imatges hi apareixen joves donant-se cops de puny que intenten entrar en un pis per la finestra o que fan demostracions amb catanes, entre altres, i que busquen provar com les persones migrants es desplacen a Europa amb la intenció de delinquir. Tot i que algunes de les imatges que s’han viralitzat són certes, com les d’una disputa al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) el 31 de juliol, els missatges que es difonen de manera descontextualitzada alimenten la narrativa falsa que la migració incrementa la criminalitat.

Entre les desenes de vídeos identificats per Verificat a X, TikTok, Instagram i altres xarxes socials en els últims dies, molts fan referència a una baralla que, suposadament, va acabar amb un mort per apunyalament en un carrer de Ceuta. Alguns missatges afirmen que la persona assassinada és espanyola i altres, marroquina. És FALS. 

En el moment de publicar aquesta verificació, no hi ha proves de cap homicidi recent a Ceuta. A més, el departament de premsa de la Guàrdia Civil de la ciutat autònoma ha confirmat a Verificat que el vídeo es va gravar en aquella localitat, però que no es tracta d’un apunyalament, sinó d’un cop, i que “el noi està bé”. Tot i la mala qualitat de les imatges, no s’observa que l’agressor porti cap ganivet a la mà. 

«Una persona assassinada a ganivetades a Ceuta.»

A través del seu servei de comunicació, el ministeri ha informat de dues persones ferides per arma blanca, però cap mort. Un d’ells, segons l’agència EFE, va haver de ser traslladat a l’Hospital Universitari. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha declarat en roda de premsa el dissabte 1 d’agost que s’han registrat “incidents no importants” i que no s’ha detectat cap “problema seriós” de seguretat, però no ha aportat dades de quina mena de situacions violentes s’han produït durant les últimes hores a Ceuta. Hi coincideix la Guàrdia Civil, que apunta a ocupacions il·legals d’immobles, robatoris i pillatge, però aclareix que la situació “està controlada”, lluny de les imatges “de guerra” que s’han viralitzat. 

D’altra banda, el Marroc ha detingut 70 persones per la seva implicació en aldarulls a la ciutat fronterera d’Al-Fnideq (Castillejos, en castellà), segons ha informat EFE.

Catanes, matxets i agressions

Un altre dels vídeos virals en el context de la situació a Ceuta mostra joves, suposadament, navegant en vaixell brandant matxets en direcció a Europa. Els tuits, publicats aquest dijous poc després del traspàs de la tanca, ho emmarquen en la crisi de Ceuta i avisen que es tracta de “més homes musulmans en edat militar que continuen arribant a Europa”. Les publicacions, però, són ENGANYOSES: aquest vídeo corre a internet des de fa anys, com es pot observar, per exemple, en un vídeo difós per Vox el 2021 en què recopilava diferents episodis violents dels quals acusava, sense proves, persones migrants. En el mateix recopilatori del 2021 s’incloïa un altre vídeo que s’ha fet viral aquests dies en què es veu un jove d’aparença àrab increpant una conductora d’autobús i que també s’ha atribuït a xarxes a la situació de Ceuta. El vídeo és antic i, per tant, també resulta ENGANYÓS fer-lo passar per actual. 

«Més homes musulmans en edat militar segueixen arribant a Europa en vaixell. Ho celebren, mentre entrenen amb espases i ganivets.»

«Es complica a Ceuta: un marroquí intenta irrompre i abusar d’una conductora després que ella rebutgés proposicions sexuals.»

No hem pogut localitzar l’origen d’altres imatges similars que s’han viralitzat en les últimes hores, però totes s’han publicat amb missatges que alimenten la idea que les persones que van entrar a Ceuta estan en edat militar i venien armades. La majoria ja han retornat al Marroc, segons el Ministeri de l’Interior perquè, segons els seus testimonis, no van trobar a la ciutat autònoma aliments, aigua o cap perspectiva de millors oportunitats.

Aquests missatges també s’emmarquen en la narrativa que la migració dispara la delinqüència, que sovint fa servir vídeos en què es veuen homes joves armats amb matxets o pals per provar-ho. Tot i que algunes són reals, acostumen a viralitzar-se de manera recurrent, a vegades fora de context, quan es produeix un esdeveniment relacionat amb la migració. 

La vinculació entre migració i delinqüència ha estat àmpliament desmentida per estudis acadèmics i dades que, si bé demostren que hi ha una prevalença major de criminalitat entre la població migrada que la nacional, la relació no es deu a l’origen de les persones, sinó a la seva situació econòmica, com analitzem a Les mentides alimenten l’odi. 

La tècnica de compartir imatges descontextualitzades com si representessin una realitat més àmplia es coneix com a cherry picking i, com hem explicat anteriorment, és molt habitual per reforçar la idea falsa que immigració és sinònim de delinqüència.

Robatoris antics i aldarulls descontextualitzats

La confusió a les xarxes provocada per l’esdeveniment ha facilitat que vídeos antics de robatoris comesos per persones racialitzades amb aparença àrab es tornin a viralitzar com si fossin actuals. És el cas d’un vídeo en què es veuen dues persones atracant un turista a Barcelona el 2023, o el d’unes imatges que afirmen  que veïns de Barcelona instal·len concertines al balcó per evitar robatoris, com ha destacat també Maldita.es aquests dies, en una verificació sobre unes fotografies que circulen, com a mínim des del maig. En són un altre exemple les imatges de joves escampant escombraries durant la celebració de la final de la Champions League a França el maig, que han circulat com si fossin joves acabats d’entrar a Ceuta aquesta setmana.

Els indults reials són una pràctica habitual al Marroc 

Un altre missatge que alimenta la narrativa que vincula immigració i delinqüència i que ha tornat a aflorar aquests dies afirma que el rei del Marroc indulta persones condemnades que, en ser alliberades de la presó, migren a Espanya. És cert que el passat 29 de juliol, Mohamed VI va anunciar 1.788 indults, coincidint amb el Dia del Tro, una celebració que, anualment, s’utilitza per condonar les penes a un grup de condemnats, segons el Ministeri de Justícia del país. Com ha publicat Maldita.es, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació de dades, els indults reals es van produir el mateix dia dels anys 2025, 2024, 2023 i 2022, i és habitual que la notícia es vinculi a les xarxes socials a Espanya amb esdeveniments relacionats amb la criminalitat, com vam explicar ja el 2024.

Verificació elaborada per A.T., R.P.C. i O.S.C.