Quants habitatges es construeixen a Catalunya? Verifiquem la disputa entre Illa i Fernández al Parlament

L’accés a l’habitatge ha tornat a protagonitzar un enfrontament entre el líder del PP català, Alejandro Fernández, i el President de la Generalitat, Salvador Illa, durant la sessió de control d’aquest dimecres al Parlament. El popular ha retret al govern que “a Catalunya se segueix sense construir habitatges”, però el cap de l’executiu l’ha reptat a assenyalar “una comunitat autònoma que construeixi més habitatge públic que Catalunya”, assegurant que no n’hi ha cap. Quines són les dades de construcció a Catalunya? T’ho expliquem!

16.500 nous habitatges, 3.500 de protecció oficial

L’afirmació de Fernández que “a Catalunya se segueix sense construir habitatges” és ENGANYOSA. 

El líder popular no va especificar si es referia a edificis en general o a pisos de protecció oficial. En tot cas, l’any passat es van construir més de 16.500 habitatges, i se’n van incorporar més de 3.500 de protecció oficial. Són les xifres més altes de la darrera dècada, tot i que són una fracció del que es construïa abans de la crisi del 2008.

«Digui el que digui, a Catalunya se segueix sense construir habitatges.»

Alejandro Fernández, PP

En resposta a Verificat, el departament de premsa del PP ha matisat que Fernández estava valorant que “no es construeixen prou habitatges”, però tampoc no ha aclarit si es referia a totes les construccions o únicament a les de protecció oficial (HPO). 

L’any passat es van acabar de construir 16.562 habitatges, segons les dades oficials del departament d’Habitatge, que inclouen els de preu lliure i els de protecció oficial. Va ser l’any amb més obres finalitzades des del 2011, en plena crisi, quan es van fregar els 80.000.

En tot cas, tampoc no seria cert afirmar que a Catalunya no es construeixen habitatges de protecció oficial. L’any passat van entrar a la borsa de protecció oficial 3.517 pisos, segons la mateixa font, la xifra més alta des del 2012. El primer trimestre del 2026 se n’ha afegit 1.879, segons dades del Ministeri de l’Habitatge, més actualitzades.

Les xifres d’HPO, però, no només inclouen habitatges d’obra nova acabats de construir. La nota metodològica de l’estadística de la Generalitat matisa que també suma els habitatges del programa de remodelació de barris, així com els que l’administració ha comprat a particulars per tanteig i retracte per afegir-los a la borsa protegida. Les dades no desgranen els nous HPO segons la via.

Catalunya lidera la construcció d’HPO per primer cop

En el seu torn, Salvador Illa ha contestat a Fernández amb una altra pregunta: “Em pot assenyalar una comunitat autònoma que construeixi més habitatge públic que Catalunya?”. Ell mateix ha donat resposta: “No, perquè Catalunya és la comunitat autònoma que més en construeix.” És una VERITAT A MITGES.

Catalunya ha sigut la comunitat autònoma que més habitatges de protecció oficial ha afegit aquest primer trimestre del 2026, segons les dades del ministeri. Amb prop de 1.900 nous pisos, supera la Comunitat de Madrid en uns set-cents, prenent-li el lideratge que havia ostentat gairebé cada trimestre des del 2020. Així i tot, Catalunya és la segona comunitat amb més població de l’Estat, un fet que dificulta la comparació en xifres absolutes. Tenint en compte aquest factor, el País Basc la supera en nous HPO per càpita.

«Em pot assenyalar una comunitat autònoma que construeixi més habitatge públic que Catalunya? No, perquè Catalunya és la comunitat autònoma que més en construeix.»

Salvador Illa, president de la Generalitat

A Catalunya, entre promotors públics i privats, el primer trimestre d’enguany s’han afegit 23 nous HPO per cada 100.000 habitants, cinc menys que el País Basc, però és la xifra més alta des del 2011. De fet, en el darrer lustre i fins a l’any passat, Catalunya havia ocupat posicions mitjanceres a la taula.

Aquestes xifres, que coincideixen amb les del Departament d’Habitatge de la Generalitat, també ajunten els HPO de nova construcció amb els obtinguts per tanteig i retracte.